Ens hi passem des de les 10:00 fins les 18:00 i la veritat és que no m'avorreixo massa. El millor: els espectacles (sobretot el NEW MUSIC GENERATION, que m'encanta). El pitjor: el menjar, car i d'una pèssima qualitat (un consell: porteu's els entrepans de casa).
Dimecres, 11 de setembre. Diada de Catalunya. Agafo el cotxe a les 11:00 i me'n vaig a dinar amb el meu germà Ferran a Tortosa. Estem inscrits a la Vía Catalana (Catalan Way) al tram 66, entre Camarles i l'Aldea.Jornada històrica. Emocionant. La transversalitat del sobiranisme és manifesta. Hi ha gent de dretes i gent d'esquerres; s'enraona en català i en castellà; hi ha catalans de "tota la vida" i gent nascuda a països exòtics; nens, joves i avis enllacen les mans. No els hi serà fàcil aturar aquest moviment!
Divendres, 13 de setembre. Ens desplacem amb el Carles a Barcelona per una reunió amb un proveidor de gestió documental (una transnacional de primer nivel). Abans de la reunió (primum manducare et deide ...), anem a esmorzar a la Boqueria. El Pinotxo està tancat. Ens asseiem al Quim de la Boqueria. Unes croquetes oblidables, amb un sabor dolç i predomini d'un regust làctic no gens agradable; un excel·lent ou ferrat amb xipirons; i, per acabar, un saltejat de bolets, bo, però amb un cert abús de la reducció de vinagre (hi ha cuiners tan poc imaginatius que posen reducció de balsàmic a tot arreu). Amb dues cerveses grans, quaranta euros. Caríssim. No hi tornarem.
