Anem a Barcelona amb els meus germans. Ferran ens convida a dinar al restaurant Rias de Galicia (
www.riasdegalicia.com). Per al que no el coneixeu, dir-vos que és la Basílica de Sant Pere del producte de qualitat. Aquí els germans Iglesias gestionen els millors peixos i mariscs gallecs, i si no pregunteu-li al Ferran (i a l'Albert) ) Adrià. Però la seva cura pel producte va més enllà de les províncies gallegues. Des de la renovació de l'establiment, que li ha donat un aspecte més modern, la carta s'ha aprimat, concentrant-se en aquells plats més destacats, alhora que n'introduïen de nous (sashimis, entre d'altres) d'igual qualitat.
Mentre fem temps, ens prenem una cervesa, els germans, i un vermut Yzaguirre, Patri. Ens demanem per a compartir unes almejes de carril al natural; dues per cap: saboroses, enormes i d'una textura perfecta. També unes angules del Miño, d'una finura excelsa.
Tot seguit, ens regalem amb una ració per cap del fantàstic ou poché (a 65 ºC) amb caviar beluga i puré de patata. Plat sublim.
De segon, Patri es demana el caneló de txangurro. Embolcall de pasta fresca casolana, etèria de tan subtil, i farcit de solament de cabra de mar, sense guarniments innecessaris. Boníssim.
Ferran, Paco i jo ens cruspim un tronc de lluç a la gallega, al punt de cocció, amb un guarniment de patata bullida exquisida (i ho dic jo que no m'apassiona la patata bullida).
Acabem amb uns postres. Maduixetes de bosc gratinades amb nata de la vall de Ulzama. Magnífica plat, especialment la nata.
Ens prenem tres whisky Glenturret 1988 (segons el maître, a extingir) i tres cafès.
Per beure, una ampolla de Juvé i Camps Millessimé.
Un dinar fantàstic
