17/8/15

L'Ampolla, 15 d'agost: Can Piñana

Ens entaulem a un clàssic de l'Ampolla. El restaurant Can Piñana. Hi som clients habituals des de fa quaranta anys. Cuina marinera al centre del poble.

Per començar, tres cerveses i un xampú, per sadollar la sed d'un dia  gens calorós.  Dues racions de calamars a la romana, dues de peixet fregit (mollet i seitó) i una de musclos al vapor. Molt bo el peixet fregit, petit i cruixent. Bons calamars, com sempre. Els musclos del Delta ja una mica prims, però de bon sabor.



De segon, suquet de rèmol per a quatre. Salvatge, boníssim, al punt de cocció. Les patates i el suc espectaculars.


De postres, dos gelats de xocolata per l'Oriol i la Marina i un sortit de pastes de la terra per als quatre grans: pastissets de cabell d'àngel, coc de massana i coc de brossat del forn de Cabrera. Boníssim.
Tres cafès, per acabar el dinar.

Ho acompanyem tot amb una ampolla d'Ilercavònia i una de Lafou Els Amellers, dos garnatxes blanques boníssims de la DO Terra Alta.

La cuina és rapidíssima. El servei d'una diligència admirable. La relació qualitat preu òptima. Un lloc a recomanar.

3/8/15

Més Shanghai 2015


Vista de Shanghai des del nostre compound
Un compound (un recinte) és una forma de vida urbana molt típica de les ciutats xineses. Està format per una illa urbana amb una sèrie de blocs de pisos a l'interior, acotats per zones ajardinades. L'accès a aquest espai està restringit i control·lat per barreres i vigilants. Lluny de les illes fortificades a l'interior de les grans ciutats mexicanes o sudafricanes, on la gent de classe alta i mitja-alta es reclouen per por a ser assaltats i segrestats. Aquí els compunds poden incloure habitatges de classe baixa o mitja-baixa.

Sistema xinès de control de plats i taula a un restaurant

Aquest sistema em va causar impressió. Veient Pesadilla en la Cocina i escoltat al pobre Alberto Chicote se m'ha fet palès el problema que suposa la logística de sala als restaurants i la relació d'aquesta amb la cuina. Bé, crec que a tots ens ha passat demanar els plats i que al cap de mitja hora et vingui el cambrer i pregunti: "què més han demanat?". En aquest restaurant del carrer Yan Ping solventen la qüestió amb agulles d'estendre roba amb número de la taula. N'agafen una per cada plat demanat i te'n tornen una per cada plat servit. Tot quadra.

La menuda

Un comercial a Duo Lu


Als carrers amb més glamour de la ciutat t'hi pots trobar (t'hi trobes tot sovint) models i fotògrafs fent sessions per alguna revista de moda.

Estenedors de roba

Penjar la roba a la Xina no és cap problema, i no importa que la façana de la vostra casa sigui estreta.

Menjant calamars pel carrer

A tot arreu podeu menjar calamar a la brasa de carbó, bastant especiat, però molt bo. Com veieu el cuinen sencer.

27/7/15

Shanghai, 2015. 25 de juny a 25 de juliol


Primer consell d'or. Si aneu a la Xina i us voleu connectar a internet contracteu prèviament una VPN. Cas contrari no podreu accedir a bona part de les xarxes socials Facebook i Google inclosos. No he pogut fer entrades diàries del blog per aquest motiu. Al marge d'això l'ample de banda i la velocitat d'internet estan a anys llums dels estàndards europeus.

A l'escola
Oriol i Marina han estat de dilluns a divendres, de 8:00 a 16:00 a l'escola del carrer Yan Ping. Quin descans quan els deixàvem.


Nasi Goreng al Lagoon


Vieires amb espàrrecs a la mantega al Lagoon

Buscant parella per al fill a People Square

Restaurant per a copròfags a Xintiandí

Xurros xinesos
Què curiós trobar una xurreria a Shanghai! I encara més, els xurros eren  molt bons.

El nostre Compound
Nosaltres estàvem a l'edifici número 8. 24 plantes de deu pisos cadascuna.

Arròs a Din Tai Fung - Jin An Kerry Centre

Cambrera del DTF
Com que l'Oriol s'ha destapat enguany amb el mandarí, les cambreres volien fer-se fotos amb el nen occidental que parla xinés.

Shao Mai DTF

Entrepà de tonkatsu a Ginza Bairin
Ànec rostit amb arròs a Xintiandì
La Shan-Shan ens va portar a aquest restaurant de Xintiandí. Baratíssim, popular i amb una cuina senzilla i boníssima.
Gnocchi a Mandi Mandi
Un descobriment: el Mandi Mandi de Fumin Lu
Racions abundants i de qualitat. Cuina italiana autèntica i a bon preu. El Mandi Mandi del carrer Fumin ha estat tota una sorpresa. Bona pasta, bones sopes, excel·lents tramezzini. El propietari, italià, parla anglès i mandarí fluïts.


Exposició Star Wars
Al Jing An Kerry vam trobar una exposició d'Star Wars i hi vam acabar anant quasi cada dia. Els menuts van gaudir molt amb els Lego.

Jiao Zi d'all i bitxo a Xintiandì
Boníssims, i picantíssims, els jiao zi.

Les tres torres

Desgraciadament no vam poder pujar a la Shanghai Tower (més de 600 metres d'alçada), ja que si bé està acabada de fora, no es pot dir el mateix del seu interior.


Verdura al food corner del Réel
Bé, verdura (no sé quina) i porc.

Entrepà de cranc al Morton's

Ribeye al Morton's


Museu d'Art Xinès
Fabulosa obra d'arquitectura, amb unes quantes obres d'interés.

Sal del Museu d'Història Natural
Espectacular el Museu. Un consell: absteniu-vos si teniu fòbia a les aglomeracions supermassives de gent.


Oriol escanyant un company

Amb Shan Shan al Bunf

Els dos dracs a la perruqueria xinesa de Xin Zha

Shabu Shabu al MoMo

Boníssim el shabu shabu a qualsevol dels restaurant  MoMo de Shanghai.

Al Shanghai 1933


Shanghai 1933

Shanghai 1933

Model a Yuanmingyuan Lu



Des del pis 100 (460 metres) al SFC
Darrer dia al Hilton
El Hilton de Shanghai (hi vam estar els dos darrers dies) s'ha convertit en un hotel de xinesos. Els Hilton acostumen a estar poblats sobretot per americans i altres anglosaxons. Aquest ja no. Per aquells que conegueu amb profunditat als xinesos no cal que us digui si això és un avantatge o un inconvenient.

Vista des del SFC






El B777-300 de la tornada
Un consell d'or. No feu mai escala a l'aeroport de Heathrow si ho podeu evitar. Un aeroport en el qual per anar de la Terminal 3 a la 5, o a l'inrevés, dona igual, heu d'agafar un tren, després un autobús i després caminar un bon tros, no pot estar ben dissenyat. O potser simplement ha sortit del deliri d'un sàdic psicòpata.

Els controls de seguretat, inclús en les connexions, són propis d'un estat totalitari amb deliris paranòics. Els encarregats de la seguretat semblen haver estat ensinistrats (adoctrinats, diria jo) per la policia política de Corea del Nord.

De British Airways només us diré que mai més hi tornaré a volar. Fa dos anys ens van perdre el carret dels petis i van tardar tres dies en tornar-los-el (viatge d'anada). Ara ens van perdre dues maletes durant vuit dies, en el viatge de tornada. Un desastre total de companyia!!!