7 de juny de 2013. Shanghai setè dia

Ens despertem a les 7:00. Dia ennuvolat. Previsió de pluja intensa per a tot el dia. Esmorzem al Hilton. El salmó fumat que tenien l'any passat era fantàstic. El d'enguany és d'una pèssima qualitat. Petit, amb molt de "negre" (la part que peixeja), amb les fascies molt fibroses. La resta del buffet, tan bo com l'any passat.
Portem a l'Oriol a l'escola. Tot sortint comença a ploure amb força. Els metereòlegs xinesos l'encerten més que els catalans! Taxi fins al Metrocity Mall. Passegem per les botigues: MUJI, APPLE, SAMSUNG, FRANC FRANC ... En aquest darrera hi trobem coses tan curioses com aquestes.

Dinem al CARL'S JUNIOR. Per a mi, la millor cadena d'hamburgueses de baix cost. Dues superhamburgueses dobles i dues coca-coles per 70 CNY (un 9 euros).

A la sortida del mall un senyor xinés ens comença escridassar des d'un cotxe, senyalant amb el braç la zona on erem. No entenem el que diu i l'home es posa cada cop més vehement. No para de ploure, tenim un munt de gent al voltant i el senyor que està com una moto. Després d''una bona estona de crits, resulta que era que ens havia caigut un ticket i el senyor estava preocupat per si perdiem alguna cosa important. Els xinesos són així; criden per qualsevol cosa, inclús quan estan contents.Agafem un taxi de tornada a l'hotel, mentre el diluvi cau sobre nosaltres.

Patri i Marina es queden a l'habitació, mentre jo me'n vaig a recolir a l'Oriol. A peu. Tornem a l'hotel i ens n'anem tots a la piscina. Ens hi passem hora i mitja.

Sopem al executive lounge del Hilton. Sopar xinés molt bo i de franc.

M'estic llegint el llibre que em va regalar Patri. Apareixen conceptes arreladíssims a la societat xinesa com ara guanxi i bao. Guanxi es podria traduir com aquella cartera de relacions -contactes- que té cada persona i  la possibilitat de fer-ne un ús pràctic. Bao, íntimament lligat al guanxi, seria una espècie de compte corrent de favors útils. Seria com el favor que Don Vito Corleone li recorda a Bonasera que li pot cobrar algun dia, a El Padrino. Aquests conceptes són estranys per a l'autor del llibre, un anglosaxó, és a dir, un membre d'una societat on l'individualisme i la meritocràcia són els referents. La veritat és que a Catalunya ( i un pel més a Espanya, però només un pel més) el pessebrisme, el clientelisme i els padrins són essencials per a l'èxit social. Aquest és l'estat de ruïna moral i corrupció social al que hem arribat entre tots. Polítics ineptes i venals, empresaris sense ètica ni escrúpols i electors eminentment sectaris.

4 de juny de 2013. Shanghai quart dia.

Ens despertem a les 7:00. Esmorzem a l'hotel. Bé, com sempre. Ens truquen de British Airways per dir-nos que han trobat el cotxet dels petits i que avui ens el faran arribar. llàstima perquè ens estàvem posant forts traginant els dos dragons per la ciutat.

Deixem a l'Oriol a l'escola. Anem a Julu amb Fumin Lu hi ha una "botiga Apple" (dubto que sigui el servei oficial, no crec que tinguin cap tipus d'acord amb la companyia de Cupertino) i demanem un pressupost per a què ens arreglin l'iPad2 que se'ns va trencar l'any passat a HK. A Tarragona el servei oficial ens demanava més de dos-cents euros per canviar el vidre. L'indi del carrer Comte de Rius ens en va demanar 150. Aquí ens ho fan per 600 CNY, uns 75 euros. A migdia diuen que el tindrem. A veure.

Tot seguit agafem un taxi fins a Tienzifang. És un petit conjunt de carrers amb una personalitat molt marcada: galeries de fotografia, venda d'art, souvenirs, petits restaurants ... Molt visitat pels turistes, però amb bastant d'encant, encara.

Caminem fins Bridge 8, un cluster de disenyadors, arquitectes i artistes. Donem un cop d'ull i li fem unes fotos.

Se'ns fa la una. Taxi fins a Fumin. Allí hi ha un japonès autèntic (retaurant MAKOTO, 177 de Fumin Lu). Família de tres generacions de Nagoya. Un sushi de primera. Ens demanem el set de sushi del dia. Boníssim. Amb una cervesa Kirin i dos gelats de te verd. Tot plegat 180 CNY entre els dos. Baratíssim.

Anem a buscar l'Oriol i d'allí a recollir l'iPad2. El provem i va de cine. Perfecte.
Tornem a l'hotel i ens n'anem a la piscina. Ens hi estem gairebé hora i mitja. L'Oriol va perdent la por a l'aigua. La Marina no.
Ens ha arribat el cotxet i està en perfectes condicions. Ho celebrem sortint a donar un tomb pel parc de Jing'An. S'hi està de cine.
Tornem a l'hotel i sopem uns deliciosos wanton de gamba, uns rotllets d'ànec lacat i unes patates fregides, regat amb un cabernet australià. Tot cortesia de l'executive lounge de Hilton.

Ens posem al llit a llegir la premsa que, gratuïtament, ens porten cada matí a l'habitació. Al marge de diversos escàndols d'adulteració alimentària (un referent a  fideus amb alt contingut de formaldeid), de les poques armes nuclears que tene a la Xina amb comparació amb les altres potències nuclears, etc, el China Daily d'avui informa que, d'acord amb un estudi (Hurun Report i International Luxury Travel Market Asia),  els xinesos són els turistes que més gasten en compres a l'estranger, al voltant de 1.139 USD per viatge i per cap. Ho atribueix a què els preus dels productes de luxe estan més cars a Xina, entre un 30 i un 70 per cent més. Entre les 10 primeres destinacions no s'esmenta Espanya. Ho sento Mariano!

1 de juny de 2013. Shanghai, primer dia

Després de quasi 20 hores de viatge (cotxe fins el Prat, espera, vol a Heathrow, espera, vol a Pudong i taxi fins l'hotel) arribem a Shanghai. El viatge ha estat molt suportable. Els petits s'han portat molt bé i això en 14 hores de vol és molt. No hem tingut turbulències. El menjar de British Airways no ha estat particularment infecte.
Arribem a les 7:30 hora local i, primera sorpresa, ens han extraviat el cotxet dels nens. Fem la corresponent reclamació a lost and found i ja veurem que passa. Mentre fem cua, la Marina ha perdut una arracada que li va comprar la seva padrina. No fa ni una hora que hem aterrat i ja hem perdut dues coses.
Arribem al Hilton Shanghai després de mitja hora de taxi. La carrera ens costa 182 CNY, uns 23 euros. Semblem una família de zíngars, del carregats que anem.
A l'hotel han tingut l'amabilitat de donar-nos la mateixa habitació de l'any passat (la 3301). Així els hi ho vaig demanar al fer la reserva. L'habitació és molt gran, i el preu, negociat, molt bo.
Dormim de les 10:00 fins les 15:00. Ens aixequem perfectes i anem a donar un tomb pels carrers de la concessió francesa. Ens aturem a dinar-sopar, són les 17:00, al PIRO. És un restaurant, tipus hamburgueseria americana, famós entre la comunitat d'expatriats. Les seves hamburgueses són memorables. Ho reconeix la revista Time Out de Shanghai. Ens demanem dues hamburgueses, per a Patri i per a mi, i uns spaghetti a la bolonyesa per a Oriol. Per a beure, dues aigües i una pinta d'Stella Artois. Tot plegat 230 CNY, uns 30 euros. Boníssima la relació qualitat preu.

Tornem a l'Hotel a banyar els nens i sortim un altre cop a passejar. L'Oriol no para de dir que vol veure a Margaret.
Demà volem anar a la plaça del Poble, a veure com les mares i pares dels nois i noies xinesos fan d'alcavots, intentant de trobar un bon partit per als seus fills.
També quedarem amb el Nil (blog d'en Nil), un noi català que porta dos anys estudiant a Shanghai i al que li hem portat un paquet dels seus pares. Esperem que ens expliqui moltes coses de la ciutat.
Abans de marxar, un amic em va preguntar si no ens avorriríem un mes sencer a Shanghai. I el que és més xocant és que això m'ho va preguntar algú que porta trenta anys vivint a Reus! Això sí que ha de ser avorrit. No, no ens avorrirem. No ens vam avorrir l'any passat quan hi vam ser durant un mes i mig i menys ho farem ara que coneixem millor la ciutat i sabem on estan els llocs interessants.