9 de juny de 2013. Shanghai novè dia

El matí es desperta grisòs. Esmorzem. He de reconèixer que cada cop m'agraden més els hash browns (hash browns). Quan torni a casa n'hauré de fer. Agafem un taxi fins People's Park. Fem unes fotos de les mares que concerten els casaments dels seus fills. És una tradició mil·lenària que als occidentals ens pot semblar bàrbara i antiquada. No obstant, no crec que la gent del país de "las corridas" puguem donar lliçons de costums avançats a ningú. Les senyores se m'emprenyen un munt quan els faig les fotos. És curiós perquè els xinesos no es tallen gens a l'hora de fer fotos als menuts.

Anem al Shanghai Museum of Contemporany Art (MoCA). Hi ha una exposició de dos artistes. L'escultor GAO Xiawu ens sembla magnífic, prodigiós. Aquestes escultures fan entre dos i tres metres d'altes.

La pintora Joyce Ho no ens impressiona.

Anem a Nanjing Dong Lu. Passegem amunt i avall. Dinem a un KFC per 68 CNY. Anem a GAP i ens comprem més roba. Vam vindre amb poquíssima vestimenta. Les maletes anaven plenes de bolquers, cacaolats, galetes i cereals. Quina diferència de temperatura respecte a l'any passat! Avui estem a 21 ºC. Fa onze mesos no baixàvem de 39 ºC.

Tornem al Raffles City Mall. Ens prenem un Happy lemon. Taxi i a l'hotel.

Patri parla pel FaceTime amb Mercedes. Ens canviem i tornem a donar un tomb per Changle Lu (a una botiga, Patri compra uns clauers de Monchhichi) i Ju Lu fins que se'ns fa l'hora de sopar.

Demà, sobre el migdia arriba Shanshan de Dalian. Es passarà fins dimecres amb nosaltres. Tenim moltes ganes de veure-la.

8 de juny de 2013. Vuitè dia a Shanghai

El dia es desperta seré, tot i que aquesta nit hem tingut una tempesta d'aigua i vent bastant espectacular. El menut no té avui escola, així que aprofitem per a despertar-nos sobre les vuit. Esmorzem i agafem un taxi fins a Lujiazui, el districte financer de Pudong. Fem unes fotos de les tres grans torres que coronen l'skyline de la ciutat: la Shanghai Tower, encara en construcció, el World Finance Center i la Jin Mao Tower. Les tres estan entre els deu edificis més alts del mon. El primer serà, quan l'any que ve s'acabi la seva construcció, el segon més alt del mon. Tindrà 632 metres d'altura, repartits en 121 pisos. En total 380.000 metres quadrats construïts: quasi 40 camps de futbol. El World Finance Center té 492 metres d'altura i 101 pisos, i va costar, quan es va acabar el 2008, 1.200 milions de dòlars americans (USD). La torre Jin Mao, es va acabar el 1998, i fa la no gens menyspreable altura de 421 metres en 93 pisos, i va costar la quantitat de 2.418 milions  de USD.

Avui toca dia de centres comercials. Comencem pel Super Brand Mall. Anem al Toys'R'Us i li comprem uns trens de Thomas & Friends a Oriol, que n'està encantat. Anem a UNIQLO i mentre Patri es compra uns pantalons (299 CNY), jo em compro una americana a un preu imbatible, 199 CNY, uns 25 euros, i és xulíssima!

Anem al IFC Mall, el mall més luxós de la ciutat, i ens entaulem al restaurant GINZA BAIRIN. Aqui fan un dels millors rosu katsu que he provat mai. Amb el seu guarniment de rave ratllat i salsa de sèsam, l'aròs bullit, el brou de carn i els envinagrats. Ja els vam fruir l'any passat i no han desmerescut gens. Patri es demana un sandwich katsu, també boníssim. Amb una Asahi i un Seven Up, ens ha costat 228 CNY.

Al supermercat de l'IFC fem una foto d'unes peces de wagyu. Una costa 350 euros el kilo (280 CNY els 100 grams). No és mal preu.

Tornem a l'hotel i descansem mitja hora. Tornem a sortir per la zona de Jing'An, fins al cine Paramount. Li comprem pizza als menuts i tornem al HILTON a sopar.

7 de juny de 2013. Shanghai setè dia

Ens despertem a les 7:00. Dia ennuvolat. Previsió de pluja intensa per a tot el dia. Esmorzem al Hilton. El salmó fumat que tenien l'any passat era fantàstic. El d'enguany és d'una pèssima qualitat. Petit, amb molt de "negre" (la part que peixeja), amb les fascies molt fibroses. La resta del buffet, tan bo com l'any passat.
Portem a l'Oriol a l'escola. Tot sortint comença a ploure amb força. Els metereòlegs xinesos l'encerten més que els catalans! Taxi fins al Metrocity Mall. Passegem per les botigues: MUJI, APPLE, SAMSUNG, FRANC FRANC ... En aquest darrera hi trobem coses tan curioses com aquestes.

Dinem al CARL'S JUNIOR. Per a mi, la millor cadena d'hamburgueses de baix cost. Dues superhamburgueses dobles i dues coca-coles per 70 CNY (un 9 euros).

A la sortida del mall un senyor xinés ens comença escridassar des d'un cotxe, senyalant amb el braç la zona on erem. No entenem el que diu i l'home es posa cada cop més vehement. No para de ploure, tenim un munt de gent al voltant i el senyor que està com una moto. Després d''una bona estona de crits, resulta que era que ens havia caigut un ticket i el senyor estava preocupat per si perdiem alguna cosa important. Els xinesos són així; criden per qualsevol cosa, inclús quan estan contents.Agafem un taxi de tornada a l'hotel, mentre el diluvi cau sobre nosaltres.

Patri i Marina es queden a l'habitació, mentre jo me'n vaig a recolir a l'Oriol. A peu. Tornem a l'hotel i ens n'anem tots a la piscina. Ens hi passem hora i mitja.

Sopem al executive lounge del Hilton. Sopar xinés molt bo i de franc.

M'estic llegint el llibre que em va regalar Patri. Apareixen conceptes arreladíssims a la societat xinesa com ara guanxi i bao. Guanxi es podria traduir com aquella cartera de relacions -contactes- que té cada persona i  la possibilitat de fer-ne un ús pràctic. Bao, íntimament lligat al guanxi, seria una espècie de compte corrent de favors útils. Seria com el favor que Don Vito Corleone li recorda a Bonasera que li pot cobrar algun dia, a El Padrino. Aquests conceptes són estranys per a l'autor del llibre, un anglosaxó, és a dir, un membre d'una societat on l'individualisme i la meritocràcia són els referents. La veritat és que a Catalunya ( i un pel més a Espanya, però només un pel més) el pessebrisme, el clientelisme i els padrins són essencials per a l'èxit social. Aquest és l'estat de ruïna moral i corrupció social al que hem arribat entre tots. Polítics ineptes i venals, empresaris sense ètica ni escrúpols i electors eminentment sectaris.

6 de juny de 2013. Sisè dia a Shanghai

Ens despertem sobre les 7:00. Esmorzem i a les 8:45 estem a l'escola. Taxi fins a la ciutat vella i Yuyuan Garden. Ens dediquem a passejar i fer fotos d'allò que és més un parc temàtic que una recreació històrica. Però de tan kitsch té el seu encant.

Anem fins a Wenmiao Lu, un carrer galdós però ple de botigues de ninots de manga i anime, papereries, establiments amb fundes per a mòbils ... totes amb coses molt interessants. Patri es compra una funda per al seu mòbil (35 CNY, uns 4,5 euros).

És migdia i tenim gana. Anem al local de bāozi de Yuyuan. El restaurant és el Nanxiang Steamed Bun. Un lloc on sempre hi ha una gran cua de xinesos (a l'hora que sigui) esperant el seu torn per a comprar i devorar els bāozi.

Veiem als cuiners preparar els bāozi.

Ens en demanem 8 de porc amb ous de cranc. Boníssims, però ens quedem amb els que fa Song. Molt més saborosos.

També ens demanem uns rotllets de primavera amb verdura, tofu i gambes, bons, cremosos, però una mica insípids. Amb un Seven Up i una Pepsi, 100 CNY, uns 12 euros els dos. Se'ns fan dos quarts de dues. Tornem a l'hotel a descansar.

Passem a recollir a l'Oriol i anem en taxi fins a Duolun. És un carrer ple d'estàtues d'escriptors i pensadors xinesos. Els fotògrafs xinesos n'hi treuen partit al lloc, fent fotos de noces als nuvis.

Anem al parc Lu Xun, passegem una estona i ens prenem un Happy Lemon.
Són quasi les set i tornem a l'hotel a descansar.

5 de juny de 2013. Cinquè dia a Shanghai

Ens aixequem aviat, sobre les 7:00. Esmorzar i viatge a peu fins el Victoria Kindergarten. Deixem a l'Oriol i taxi fins l' M50, a Moganshan Lu (M50). És un cluster d'artistes i galeristes sensacional. Ens hi passaríem hores mirant i remenant. Entrem a l'espai EPSON on hi ha una exposició d'un fotògraf japonès, NAOHISA HARA. Fotografia en blanc i negre, anys setanta, a Europa. Espectacular. Passejant coneixem a Weiping, una pintora local, l'obra de la qual ens encanta. Ens passem mitja hora parlant amb ella. Dubtem si compra-li alguna cosa. D'entrada ens quedem el catàleg per 50 CNY. Ja hi tornarem.

Se'ns ha fet les 12:30. Taxi fins a Fumin. Anem a la llibreria GARDEN BOOKS, al 325 de Changle Lu. És petita, però encisadora. Em compro un llibre de la Wolters Kluwer i Deloitte sobre tributs a la Xina (ho reconec, sóc un freaky) i Patri em regala "The chinese way in business" de Boyé Lafayette de Mente. Aquest darrer pinta molt bé. Ja us aniré explicant. Després dinem a La Taverna. Un italià autèntic (el cuiner i propietari ho és). Menjar saborós, de qualitat i a bon preu. Amanida, minestrone i spaghetti all'amatriciana, un espresso (curt, de Illy) i per beure cervesa Tsingtao, tot plegat per 176 CNY els dos (uns 22 euros). Ja vam conèixer el local l'any passat i ens va agradar molt. El lloc és petit i acollidor.

Tornem al HILTON a descansar. A recepció ens diuen que ja han arribat els llibres de xinés que ha encomanat Song. Per 174 CNY tenim un munt de llibres de contes animats. Amb aquesta quantitat a Catalunya ens en donarien com a molt un.

Anem a recollir a peu a l'Oriol i en taxi fins al Bund (30 CNY la carrera). Ens passegem tot el Bund fins al pont de Waibadú i passem a Yuanmingyuan Lu, un carrer cuidadíssim al darrera del Bund. Fem fotos de bodes i, també, de models que estan fent campanyes publicitàries. Coneixem una tècnica madrilenya-xinesa que està fent un spot per al TAOBAO, l'eBay xinés.

Tornem a sopar a l'hotel. Ha estat un dia intensíssim.

4 de juny de 2013. Shanghai quart dia.

Ens despertem a les 7:00. Esmorzem a l'hotel. Bé, com sempre. Ens truquen de British Airways per dir-nos que han trobat el cotxet dels petits i que avui ens el faran arribar. llàstima perquè ens estàvem posant forts traginant els dos dragons per la ciutat.

Deixem a l'Oriol a l'escola. Anem a Julu amb Fumin Lu hi ha una "botiga Apple" (dubto que sigui el servei oficial, no crec que tinguin cap tipus d'acord amb la companyia de Cupertino) i demanem un pressupost per a què ens arreglin l'iPad2 que se'ns va trencar l'any passat a HK. A Tarragona el servei oficial ens demanava més de dos-cents euros per canviar el vidre. L'indi del carrer Comte de Rius ens en va demanar 150. Aquí ens ho fan per 600 CNY, uns 75 euros. A migdia diuen que el tindrem. A veure.

Tot seguit agafem un taxi fins a Tienzifang. És un petit conjunt de carrers amb una personalitat molt marcada: galeries de fotografia, venda d'art, souvenirs, petits restaurants ... Molt visitat pels turistes, però amb bastant d'encant, encara.

Caminem fins Bridge 8, un cluster de disenyadors, arquitectes i artistes. Donem un cop d'ull i li fem unes fotos.

Se'ns fa la una. Taxi fins a Fumin. Allí hi ha un japonès autèntic (retaurant MAKOTO, 177 de Fumin Lu). Família de tres generacions de Nagoya. Un sushi de primera. Ens demanem el set de sushi del dia. Boníssim. Amb una cervesa Kirin i dos gelats de te verd. Tot plegat 180 CNY entre els dos. Baratíssim.

Anem a buscar l'Oriol i d'allí a recollir l'iPad2. El provem i va de cine. Perfecte.
Tornem a l'hotel i ens n'anem a la piscina. Ens hi estem gairebé hora i mitja. L'Oriol va perdent la por a l'aigua. La Marina no.
Ens ha arribat el cotxet i està en perfectes condicions. Ho celebrem sortint a donar un tomb pel parc de Jing'An. S'hi està de cine.
Tornem a l'hotel i sopem uns deliciosos wanton de gamba, uns rotllets d'ànec lacat i unes patates fregides, regat amb un cabernet australià. Tot cortesia de l'executive lounge de Hilton.

Ens posem al llit a llegir la premsa que, gratuïtament, ens porten cada matí a l'habitació. Al marge de diversos escàndols d'adulteració alimentària (un referent a  fideus amb alt contingut de formaldeid), de les poques armes nuclears que tene a la Xina amb comparació amb les altres potències nuclears, etc, el China Daily d'avui informa que, d'acord amb un estudi (Hurun Report i International Luxury Travel Market Asia),  els xinesos són els turistes que més gasten en compres a l'estranger, al voltant de 1.139 USD per viatge i per cap. Ho atribueix a què els preus dels productes de luxe estan més cars a Xina, entre un 30 i un 70 per cent més. Entre les 10 primeres destinacions no s'esmenta Espanya. Ho sento Mariano!

10 de juliol. Shanghai. Onzè dia

Ens despertem a les 6:30. Esmorzem a l'hotel i deixem a l'Oriol al col·legi a Changle Lu. Avui torna a fer molta xafogor.

Agafem un taxi que ens deixa al temple del Buda de Jade. És un temple budista força freqüentat per fidels i turistes. L'entrada  costa 20 yuans per cap. Val la pena.

D'allí agafem un altre taxi fins Mohanshan Lu. Allí, a un lloc anomenat M50 (M50), han montat un cluster de galeries d'art. N'hi ha una gran quantitat de petites galeries, en un ambient tranquil que convida a la contemplació artística.

Entrem a una desena de galeries. El que veiem ens impressiona. Us deixem una obra de cadascun dels tres dels artistes que ens han agradat més.

Qiu Sheng Xian

Guo Qipeng

Shi Jian

Els preus dels grans formats no baixen de 20.000 euros (en algun cas arriben fins als 60.000 euros). No està mal! Però l'obra que hem vist és sensacional.

Taxi fins el col·legi. Recollim a Oriol i tornem a Wujiang Lu. Ahir no va menjar gaire i allí li comprem un dònut, que es cruspeix amb fruïció. Tot seguit ens prenem quatre happy lemon, de llimona i de té amb llimona. Estem assedegats!

Caminem uns tres quilòmetres fins a Nanjin Lu  Est (la part de vianants). Hi venen un pollastre fregit (especiat amb bitxo i canella) que li encanta al menut.

Són les set. Portem 12 hores de moviment. Tornem a l'hotel a sopar.

PS: He canviat moneda al CHINA CONSTRUCTION BANK. El canvi ha estat de 7,53 yuans un euro. Al mateix banc, i tot seguit, he tret diners amb la VISA Electron. El banc espanyol  m'ha aplicat, contant la comissió, el canvi 7,69, un 2 per 100 més barat. Curiós no?

Llegit al Shanghai Dailiy:

1- A Shanghai porten dos mesos bastant dolents en la venda de pisos, però segueixen construint.
2- Sembla que els xinesos aprecien especialment les babysitter filipines. Hi ha xarxes de falsificació de visats per a encobrir aquestes residents il·legals. Xina ja no és le que era.
3- Als rius de la vora de Shanghai s'han produït diversos atacs de piranyes, sí piranyes. Sembla que alguns brètols que les havien comprat a botigues d'animals les han soltat directament al riu.