19 de juliol: Restaurant "El pescador", l'Ampolla

Anem a dinar al restaurant El Pescador (telèfon 977460604), a l'Ampolla. Patri, els petits i els meus germans. Paco i Ferran ja hi van dinar l'altre dia i ens n'han parlat molt bé.

Comencem amb tres cerveses i dos Nesteas per calmar la set.
Ens demanem d'entrants una ració de "canyuts", que és com anomenem a les Terres de l'Ebre a les navalles i dues de xipironets amb ous ferrats. Molt bons els canyuts, però especialment sublims els xipirons. Res a veure amb els del Quim de la Boqueria. Allí deshidratats, amb excessiu suc, víctimes d'una cocció inadequada, i amb una del tot innecessària reducció de balsàmic. Aquí sencers, saborosos, fregits amb oli d'oliva i uns alls sencers. Un plat afortunat.

 De segon tonyina (de Balfegó) a la planxa amb un llit de ceba ofegada, endolcida sense afegir-hi sucres. Magnífic.

 De postres, em prenc un Saint Honoré, perfecte.

Patri, una sacher, que, diu, és boníssima. No sóc fan dels pastissos de xocolata, així que me'n refio de la seua paraula.
a

Per beure, un Ilercavònia. Gran relació qualitat preu. Un monovarietal de garnatxa blanca, de la DO Terra Alta.

Amb tres cafés. El preu surt a 44 euros per cap, molt bo tenint en compte la qualitat del dinar. Lloc per a recordar. No us oblideu de visitar-lo si passeu per l'Ampolla.

Vacances d'estiu

Com que la petita Aina -una benedicció del Cel- només té un mes, enguany les vacances les farem a casa.

Barcelona, 4, 5 i 6 de juliol.

Malauradament, el HILTON Barcelona, el nostre hotel de referència a la ciutat, ha anat perdent en qualitat gastronòmica. Fa uns anys, els esmorzars que s'hi podien degustar eren magnífics. El salmó fumat, el pernil ibèric, croquetes ... Ara, l'oferta de l'esmorzar és escassa i vulgar. Durant un temps, la seva hamburguesa era la millor de la ciutat. Ara és absolutament negligible. La qualitat de les instal·lacions -sense cap eufòria- i el fet de pertànyer a una cadena tan internacional -amb tot el que això comporta: pilots i hostesses de vol, turisme de creuer americà ...-  són la salvació de l'establiment.

Tornem al KOY SHUNKA. Resenyable l'evolució -sorprenent- del bacallà negre.
  

Bacallà negre amb reducció de miso

Sopem un entrepà al SANDWICHEZ, al número 147 del carrer Numància. Magnífic entrepà de pastrami (amb mostassa i espinacs). Cruixent i saborós. Una bona elecció.



L'Ampolla. Un redescubriment. Després de deu anys de no baixar-hi i del restyling del pis, ens hem retrobat amb el poble. Un encant. Preciós poble mariner i turístic. Oferta gastronòmica millorada i ampliada.

Vista del port de l'Ampolla des de Casa

Petit Comité de Nandu Jubany

M'entaulo al PETIT COMITÉ, ara sota la direcció de Nandu Jubany. L'ambientació de la sala no ha canviat gaire des de l'època Fermí Puig. De primer, em demano uns pesolets amb botifarra i cansalada. Molt bons. Especialment la cansalada, tendríssima i crostada a l'hora. Els pèsols amb menys cocció que a altres llocs com la Fonda Gaig. De segon un magnífic tall de tonyina, del Grup Balfegó em confirma el cap de Sala, amb una salsa de carn, daus de tomàquet i bolets. Una salsa gens intrusiva. La tonyina vermella és una menja fantàstica, però, desgraciadament, ens estan donant molt de gat per llebre darrerament. La del Petit Comité no té parany: és autèntica tunnus thinnus. De postres, uns bunyols farcits de crema, molt bons.
Per beure, un LAFOU CELLER, un DO Terra Alta, molt equilibrat (garnatxa, syrah i morenillo).
Tot plegat 50 euros. Excel·lent relació qualitat-preu.

Barcelona: 28 de febrer-1 de març

Jornada gastronòmica a Barcelona. Paco i Ferran ens conviden a sopar divendres al KOY-SHUNKA i a dinar dissabte al RIAS DE GALICIA.

Divendres, 28 de febrer. Arribem a Barcelona sobre les 17.00. Deixem les maletes al HILTON BARCELONA i ens n'anem a l'ILLA DIAGONAL a donar un tomb. Comprem un llibre de la LORRAINE PASCALE al FNAC i roba per als petits a PRIMARK.

Abans de la cita al restaurant japonès, ens passem a fer un còctel al BOADAS. Teninm sort i trobem quatre llocs a la barra. Fruir d'una copa en aquesta catedral dels còctels és un dels plaers de la vida. A les 20.30 ens entaulem al KOY-SHUNKA. Avui em prenc el millor toro que he tastat mai. Tan ens ha agradat que repetim. Boníssim, també, l'arròs fregit de vedella, que no havíem provat abans, i el bacallà negre.

Dry martini

Daiquiri de maduixa

Pisco sour

Tempura de vieira i llagostí

Arròs fregit amb vedella

Bacallà negre amb reducció de miso

Nigiri de salmó

Roll de tonyina, salmó i avocat

Nigiri de toro

Mochi de nata i maduixa

Dissabte, 1 de març. Esmorzem al HILTON i ens n'anem de compres pel Passeig de Gràcia. Roba per als menuts a MANGO KIDS, que ens encanta. Passem per la CASA DEL LLIBRE i em compro un llibre de cuina xinesa i un altre sobre la tonyina roja (bluefin tuna) i els Balfegó.

Al Rías, el temple de la qualitat (del peix, del marisc i de, també, la carn), gaudim d'un dinar sensacional. El fantàstic caviar beluga amb ou poché a 65º i parmentier. Les almejes de carril, crues, d'entre 70 i 100 grams la unitat. Les finíssimes angules del Minho. I un llarg etcètera. Fabulós.

Rom cooler

Singapore sling

Almejes de carril

Angules del Minho

Caviar beluga amb ou a 65º

Rap gallec a la donostiarra

Xin nian hao

Avui, 31 de gener, celebrem l'any nou xinés. La Song ens ha preparat tot un seguit de plats deliciosos:

Fantàstic sopar, en una magnífica companyia.

Barcelona, dies 27, 28 i 29 de desembre

Anem a passar el cap de setmana a Barcelona. Dues nits al HILTON Barcelona, compres i gastronomia.

Dia 27 de desembre.

Arribem a BCN sobre les 18:00. Check-in i cap a l'Illa. Fem les compres de rigor (per als reis dels petits) i sobre les 20:00 anem xino-xano per la Diagonal fins al BUN SICHI. El més veterà dels japonesos de Barcelona (obert el 1991). Entrem, són les 20:30. Estan totes les taules reservades. Local petit amb barra. Allí està l'itamae, japonès autèntic. Ens demanem:
- Gyoza i arrós bullit, pels petits.
- Uns maki de salmó.
- Uns maki de salmó i alvocat.
- Uns California maki.
- Uns maki d'ebi en tempura.
- Nigiris de salmó i de gamba dolça.
- Un okonomiyaki.
- Un mochi de te verd i un de maduixa de postres.
- Dues cerveses i dues aigües, per beure.
Perfecta la cocció de l'arrós, com perfecte el seu amaniment(negligit en els restaurants japoxinos). Ideal la proporció arrós peix, aquest darrer impecablement tallat. Espectaculars, també, els mochi.
Defectes: la cervesa (nacional) està tèbia, i ens l'hem de servir en les mateixes copes 'anys setanta' que la resta de les begudes.
Som uns fans del Shunka i del Koy Shunka, però ara afegirem el BUN SICHI com un dels nostres japonesos preferits.

Tot plegat 92 euros.

Maki: salmó i salmó amb alvocat

Nigiris (ja me n'havia menjat un de salmó)

Maki de tempura de gamba

Mochi

Dia 28 de desembre.

Esmorzem al HILTON. El buffet no val molt la pena. Ha perdut molt els darrers anys.
Anem a donar un tomb pel Gòtic. Passejant pel Portal de l'Àngel ens trobem amb Helena i Maite, amiguíssimes de Patri. Quina casualitat.

Anem a dinar al BAR TOMAS (carrer Major de Sarrià, 49). És la una hi ha una cua enorme per entrar. Ens esperem. Fa quasi vint-i-cinc anys que no tasto les seves patates. Quan estudiava dret a la Central un dia per setmana, el meu amic Josep, JJ i jo mateix ens escapolíem a degustar aquesta senzilla delícia.
Ens entaulem en un racó. Dues de braves, una de croquetes, una d'ensalada russa i una de fuet, amb dues cerveses i una llimonada setze euros. Un regal. Els hauria pagat per una de les patates. Toves, quasi mantega fosa, un pel torrades de l'exterior, una mica olioses, amb una salsa amb pebre roig picant i un allioli amb sabor. Un plat de primera. No sé si són les millors del mon, però sí que us puc dir que són les millors que jo he provat.

Patates braves del Bar Tomàs

Per acabar de dinar, pugem fins al número 92 del carrer, allí està IL PANINO SILVESTRE. Ens cruspim dos paninos, el cicciolina (amb porchetta i scamorza) i el bellina (el clàssic, amb stracchino, pernil dolç i ruca). Boníssims els dos. Per beure, una cervesa Peroni (mitja pinta), un aigua Pann. Acabem amb un espresso. Tot per 18 euros.

Piadina d'stracchino amb pernil i ruca

Dia 5 de desembre. Sisè dia a Singapur.

Ens aixequem a les 8:00, com de costum. Esmorzem al Hilton i sortim al carrer sobre les 10:00. El temps està sent boníssim. No tots els dies llueix el sol, i per tant no podem gaudir del cel blau i blanc que caracteritza la ciutat, però això permet que tinguem una temperatura primaveral. Això sí, al carrer, als malls, al metro i als establiments oficials fa un fred que pela. Sembla ser (Straits Times dixit) que a Malaisia, que està aquí al costat, hi unes inundacions de por. Aquí plou una mica cada dia, però sense interrompre la vida quotidiana.

Oriol mirant la càmera

Marina emulant a Judy Garland

Passegem per Orchard fins la cantonada amb Emerald Hill road. Una petita meravella de carrer. Cases d'estil barroc xinés, amb cent anys d'antiguitat, amb una preciositat captivadora. Les van construir i habitar els peranakans, comerciants xinesos fincats a la península malaia, molt influenciats per la cultura malaia i europea. Gent de pasta i gust.

Tornem caminant fins al WISMA ATRIA i dinem al DIN TAI FUNG. Tornem a l'hotel. Ens trobem a una nena (de nom Moon) que diu ser la neboda d'Alice. a la qual substitueix perquè està malalta. Oriol es queda encantat. Anem fins a Chinatown. Al costat hi ha un barri de cases colonials que és un encant.

A les 18:00 tornem a l'hotel. Descansem una mica i sortim a sopar al 4FINGERS.