Restaurant Ca l'Eulàlia, Tarragona. Tretze de desembre

Diumenge, 13 de desembre. Són les dues. Ens entaulem, Patri, l'Oriol, la petita Aina i els meus germans Paco i Ferran al restaurant CA L'EULÀLIA -Carrer Sant Pere, 53 del Serrallo, Tarragona (telèfon 977215075)-. Local petit, modern, gens pretenciòs. Ens demanem unes cerveses mentre ens esperem. Ens treuen unes olives trencades i unes patates xips per a fer boca. Altres cops ens han servit uns seitons fregidets boníssims. No és el mateix.

Ve l'Òscar, el copropietari (l'Eulàlia, qui dona nom al restaurant, està a la cuina) i ens comença a detallar tot el que ens pot cuinar. Com veieu és un d'aquells restaurants sense carta, de producte fresc, fresquíssim, i de gran qualitat. Per a picar ens demanem uns catxels (berberetxos) bons, uns grumols (cloïsses) al natural, de mida i molt bons,  uns calamarcets guisats amb bolets i cloïsses, bones, i uns fantàstics llangostins saltejats, amb un oli que enamora.

Catxels

Calamarcets amb cloïsses bolets i espàrrecs

Grumols gallecs

Llagostins a la planxa

De segon, toca peix. Patri i jo compartim un llenguado a la planxa. L'animaló pesava un quilo i és un espectacle veure'l. L'Òscar el desespina i el serveix. Està ovat i pregunta qui es menjarà els ous. M'apunto. La cocció del peix és perfecta. L'animal és fi i saborós. Producte i cocció, les dues paraules més importants de la cuina, tot sovint negligides per tants restaurants. Aquí les dominen totes dues a la perfecció. La guarnició: patates panadera, espàrrec blader a la planxa i fulles d'espinacs saltejades.
 

Llenguado a la planxa

Paco es demana un suquet de lluerna (juliola a les terres de l'Ebre), boníssim. Cocció amorosa de la lluerna amb les patates, llangostins i musclos. Sabor equilibrat. Textura del peix perfecta.

Lluerna/juliola a l'all i pebre

Ferran es demana gall a la planxa amb una fritada d'alls per sobre. Qualitat i punt de cocció. Sento repetir-me, però és el que em ve al cap quan provo aquest peix fresquíssim.

Gall (Sant Pere) amb fritada d'alls

Els homes passem dels postres, i Patri es demana un culant amb gelat de formatge de cabra. Tanquem el dinar amb tres cafès.

Ho hem acompanyat tot amb una ampolla d'ELS AMELERS, de LaFou Celler. Un Terra Alta sublim, monovarietal de garnatxa blanca.

Tot plegat, 275 euros. Un lloc molt recomanable.

Barcelona, restaurant NANIT

Dijous, 20 de novembre. Ens entaulem en el restaurant NANIT, un autèntic xinés en el cor de l'Eixample (Balmes, 79, entre València i Mallorca). Un local petit, net, amb una decoració discretíssima, quasi inexistent. La cap de sala, catalana, molt agradable. A la cuina, una avia i la seva filla, originàries, ens diuen, de la zona de Shanghai (això, a la Xina, pot dir a un radi de cinc-cents quilòmetres). A Patri li sorprèn que a una de les parets hi ha una pintura mural, còpia d'una obra de YUE MIN JUN.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.

Char shu

Shao mai de gambes

Shao mai

Ànec fregit

Jiaozi

Princeses davant mural de YUE MIN JUN

Mochi de te verd i mango

Dinar xinés

Divendres, 14 de novembre, la Song ens prepara un dinar xinés. Sopa de wanton, arrós fregit i pollastre amb carbassó. De postre un pomelo xinés.

Sorprenent la textura mòrbida del pollastre que, segons Song, deriva de l'arrebossat amb farina de moniato i clara d'ou.

Cigrons amb camagrocs

L'altre dia el meu sogre em va portar un bon grapat de bolets (rovellons, mucoses, llenegues negres i camagrocs). Després de fer-ne vàries menjades, em vaig decidir per improvisar una recepta (que segur que ja existeix, malgrat que jo no la conegués) per als camagrocs (Cantharellus lutescens).

Per a tres persones:

- 150 grams de camagrocs
- 200 grams de cigrons pedrosillanos (pes en sec)
- 3 dents d'all
- 100 cl oli d'oliva extra verge
- 100 cl vi ranci

1- Posar en remull els cigrons durant 12 hores (els vaig posat en aigua de Sant Aniol).
2- Coure els cigrons amb l'olla exprés durant 25 minuts amb aigua i sal. Un cop passat el temps indicat, deixar l'olla fins que es refredi (no rebaixar la temperatura posant-la sota el raig de l'aixeta). Així es va coent durant una bona estona a una temperatura decreixentment més baixa.
3- A una paella, afegir la meitat de l'oli i sofregir a foc mig-alt els camagrocs, als quals els haurem retirat prèviament les restes de terra i fulles de pi (sense mullar-los) i els haurem salpebrat. Afegir l'all laminat.
4- A mitja cocció afegir el vi ranci i pujar el foc a alt.
5- Quan s'hagi evaporat bona part de l'alcohol, afegir els cigrons a la paella, que quedin coberts pel líquid de la seva cocció. Afegir la resta de l'oli i deixar coure uns vint minuts.

El resultat és espectacular. Un plat saborós i fi. I tot sense proteïna animal.

No crec que el resultat pugui ser el mateix amb cigrons de pot, independentment de la qualitat d'aquests. Els cigrons cuits a casa gelatinitzen i saboritzen l'aigua de cocció. Res a veure amb el líquid llefiscós dels cigrons de pot.

Fotos plats del menú del bateig d'Aina

No són olives, és un trompe-l'oeil de formatge

Espectacular sous vide de xai

11 d'octubre de 2014. Bateig Aina

Demà bategem a la petita Aina. Mossèn Giner oficiarà la cerimònia, que serà a les 12:00, a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Pila de bateig del Papa Luna (Benet XIII).

Després ho celebrarem al restaurant Villa Retiro, de Xerta. Una estrella Michelin, del xef Fran López. Ja hi vam celebrar el bateig de Marina i ens va encantar. Ja us explicarem. Us deixem el menú.

Vacances

Més vacances.

Arc de santmartí complet després d'una tormenta, vist des de casa

All-i-pebre del Restaurant Pescador

Oriol i Jordi amb un esparralló

Dues princeses en un iot

Oriol a l'entrada del Circ du Soleil