Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

28/4/17

Barcelona, 27 d'abril. Restaurant Tunateca Balfegó


Ens entaulem a la Tunateca Balfegó (avinguda de la Diagonal, 439, Diagonal-Muntaner). L'espai és modern, taules altes, amb tamborets, decoració de disseny d'inspiració mediterrània. Ambient ni molt fosc, ni molt lluminós.
Ens ubiquen en la barra de sushi. Barra moderna, amb forma capriciosa i sense penjadors per a les borses. No hi ha estovalles. Copa de vi Riedel, bastonets i coberts (forquilla i ganivet), aquests darrers francament incòmodes. Ens ofereixen un aperitiu, amb olives farcides, piperrades i cogombre encurtit, mentre ens decidim pel dinar. S'agraeix. La carta és molt interessant. Plats crus d'inspiració nipona i plats elaborats d'estil occidental. Ens decantem per una mica de tot.



D'entrada trilogia de nigiris. Nigiris d'akami, chuo toro i o toro. Sensacionals. Temperatura ideal del peix (gens fred), proporció perfecta d'arròs i peix, arròs al seu punt i perfectament saonat, peix boníssim. Per a mi, i és la meva subjectivíssima opinió, un bon sushi depèn en un 60 per cent de l'arròs i un 40 per cent del peix. I dintre del shari, la qualitat (i la específica varietat) de l'arròs seria un 40 per cent, la cocció i amaniment un 40 per cent i la proporció arrós-peix un 20 per cent. Curiosament, el sushiman, que no és japonés, només monta els nigiris, si bé ho fa amb una excel·lent perícia. Els talls ja estan fets.

Ens agraden tant els nigiris que repetim.

Demanem dues racions de makis, i de bons, tornem a repetir.

Passe'm als plats, més aviat platillos, ja que les racions amb feines passen d'una tapa.

El morrillo escabetxat ens sembla fantàstic, el toc de vinagreta de cítric esferificat és espectacular.

Molt bona també la galta rostida, amb fons de vi.

De sabor intens i textura amorosa, la parpatana glacejada és tot un descobriment.

Postres negligibles. Té i café. Cervesa, i tres copes d'un Penedès fruitat (essent una empresa de l'Ebre, es troba a faltar una de les imparables garnatxes blanques de la Terra Alta). Tot plegat 118 euros. Una gran troballa. Relació qualitat preu excel·lent. El futur de l'establiment dependrà molt de què mantinguin els cuiners del sushi, perquè la qualitat del producte està assegurada.

29/12/16

Barcelona, 28 de desembre: Mister KAO


Ens entaulem al MR KAO, situat a l'Hotel Claris de Barcelona.
La decoració és eclèctica, amb marcada influència xinesa, amb una certa austeritat en el mobiliari i predomini dels tons foscos.
En els restaurants de la família Kao s'hi menja molt i molt bé, som clients del Shanghai i del Kao Dimsum, així que ens hem decidit, per fi, estrenar-nos al MR KAO.
Mentre ens esperem que ens prenguin nota, fem una cervesa.
El cap de sala ve amb celeritat a prendre la comanda, s'ofereix a orientar-nos en la carta, si bé es mostra excessivament assertiu a l'hora de recomanar-nos els entrants. Tenim la sensació de què malgrat que la carta és extensa, hi ha un cert interès en definir uns entrants estàndard, amb un ordre de servei preestablert: fregits, planxa i, finalment, vapor.

Ens porten uns roll nem vietnamites, fregits, boníssims. Cruixents suaus, amb una vinagreta de salsa de soja gens intrusiva.
Conjuntament, la flor de carabassera farcida de rap, boníssima, si bé el sabor del rap queda molt diluït per la intensitat agradabilíssima del gust de la flor de carabassera.

Després arriben els jiaozi a la planxa amb tòfona. Senzillament magistrals. Sense cap artifici.

Amb una vaporera de bambú ens porten els dimsum al vapor. Són de tres classes, dos dels quals porten peix: salmó i ous de truita. El sabor del peix no m'acaba de lligar amb els shao mai, però no estan malament.

Acabats els entrants, arriben els plats. Uns excel·lents fideus amb rossinyols i tòfona, cuina de fusió aconseguidíssima. Fins i saborosos. Un deu.

Després l'ànec pekin, un quart per a tres, que es fa una mica just del bo que està. Entren ganes de repetir.

De postres em demano un mochi de te verd, boníssim, i els meus germans el plàtan cruixent amb xocolata que està deliciós.

Per veure un Recadero gran reserva brut.

No tardarem a tornar-hi. Un lloc excel·lent


Roll nem vietnamita

Rap amb flor de carbassó fregit

Jiaozi amb tòfona

Assortit dimsum al vapor

Fideus amn ou poché i tòfona

Ànec Beijing

Mochi de té verd

Plàtan cruixent amb xocolata

10/3/16

Barcelona, 9 de març



Patri i jo ens entaulem al  TAKASHI OCHIAI, al carrer Comte d'Urgell 110 de Barcelona (cantonada amb Consell de Cent). Ens cruspim dos dels que el 2013 van ser considerats, per l'Escola del Gremi de pastisseria de Barcelona, el millor crusant de mantega d'Espanya. També uns excepcionals mochi de maduixa i te verd.
Fantàstica pastisseria, amb reposter japonès, que passarà a ser un habituals dels nostres esmorzars  al cap i casal.




A la una tenim taula reservada al KAO DIM SUM, al carrer Bisbe Sivilla 48 (cantonada carrer Mandri). És el restaurant de la família Kao especialitzats en dim sum. Els plats són boníssims, difícil de destacar-ne algun.
Roll Nem vietnamita

Roll Nem vietnamita

Wanton fregit de llagostins

Xiao long bao



Ànec fregit

Arròs fregit cantonés

Jiao Zi de gamba a la planxa
Rollo de plàtan amb xocolata

Decoració moderna amb tocs xinesos. Servei amable i eficaç. Cadència dels plats molt ràpida. Preu ajustadíssim per la qualitat del menjar. Molt recomanable.

30/11/15

Celebració 64è aniversari de Paco. Rias de Galicia. 28 de novembre



Croquetes de gamba i llomàntol

Percebes

Almeja de carril
Ou poché amb caviar imperial sobre base de parmentier

Rèmol a la planxa

Costella de porcell

Wagyu

Tartar de llamantol amb caviar

Gelat de nata de la Vall de Ulzama









2/2/15

Barcelona, u de febrer

Anem a Barcelona. Hem quedat amb Elisenda, Joan i les nenes. Sessió matinal al Palau de la Música, divertidíssima interpretació a càrrec de la Simfònica del Vallès i un grup d'actors/músics (Simfònic ara).

Dinem al Pork boig per tu. Malgrat pertanyer a un grup (el Sagardi), sorprèn per la seva qualitat. Concepte interessant. Tot basat amb el porc: sigui curat, a la brasa o al forn. D'entrants, uns embotits: pèrnil ibèric, salsitxó i xoriço del Bierzo. Boníssims. També uns tomàquets amb alfàbrega, bons (sàvia decissió la de pelar els tomàquets) i escalivada.
De segon un garró a compartir entre Joan i jo mateix; cocció i textura perfectes, però de sabor una mica justet. Peus de porc a la brasa per a Elisenda i ous al forn per a Patri. Ens demanem unes mongetes de perol com a guarniment.
Compartim dos postres entre els quatre, una coca de llardons gens memorable i un apreciable carpaccio de poma al forn amb gelat de nata.
Per beure, un Sinols negre, coupage, de l'Emporda. Agradable.
Cafè per a tots.

Tracte amable i atent del servei, que informa amb solvència del contingut de la carta.




Sortim per uns trenta euros per cap. Un lloc a repetir.

21/11/14

Barcelona, restaurant NANIT

Dijous, 20 de novembre. Ens entaulem en el restaurant NANIT, un autèntic xinés en el cor de l'Eixample (Balmes, 79, entre València i Mallorca). Un local petit, net, amb una decoració discretíssima, quasi inexistent. La cap de sala, catalana, molt agradable. A la cuina, una avia i la seva filla, originàries, ens diuen, de la zona de Shanghai (això, a la Xina, pot dir a un radi de cinc-cents quilòmetres). A Patri li sorprèn que a una de les parets hi ha una pintura mural, còpia d'una obra de YUE MIN JUN.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.



Char shu

Shao mai de gambes
Shao mai

Ànec fregit


Jiaozi

Princeses davant mural de YUE MIN JUN

Mochi de te verd i mango


25/9/13

Barcelona, 24 de setembre: FASTVINIC

Tinc curs a Barcelona. Patri i Marina s'hi afegeixen. Arribem passada la una. Hem quedat amb el Nil, el nostre amic barceloní que vam conèixer a Shanghai. Fa tres mesos que no parlem i tenim ganes que ens expliqui coses.

Ens entaulem al FASTVÍNIC, al carrer Diputació 249. És el germà entremaliat del MONVÍNIC que hi ha tot just al costat. Ens els va recomanar la Sandra, companya de feina i, no obstant, amiga. El dinar haurà de ser força ràpid avui.

Arriba, puntual com sempre, el Nil. Està igual que el vam deixar. El viatge en bicicleta des d'Estambul no l'ha canviat gens. Parlem de la vida. Mentre, ens demanem cadascú dos entrepans. Patri un hot dog de botifarra de perol i un bikini amb tomàquet i rúcula. Ambdós boníssims. El primer excepcional, sublim. Jo, també, un hot dog de botifarra de perol i un de pollastre de pagès rostit. Aquest darrer bo, però amb un cert predomini de la pruna. Nil un de pernil ibèric i una hamburguesa. Amb tres aigües i una copa d'EDETÀRIA, un Terra Alta negre, magnífic, tot plegat 54 euros. Lloc a tornar-hi.


Hot dog de botifarra de perol

Entrepà de pollastre de pagès rostit

Bikini

Ens acomiadem d'en Nil i anem cap a la sessió del curs, tot passant pel BOADAS. Ens empassem un daiquiri de maduixa i un, excel·lent, rum cooler