Ca l'Eulàlia, Tarragona: 28 de maig

A les 9:00, després d'una nit bastant moguda, em practiquen una colonoscòpia a l'Hospital La Plana. Coses de l'edat. Han estat 24 hores en dejuni, d'ingesta de líquids que no suporto (aigua sense gas i begudes isotòniques). El resultat de la prova pinta bé, així que em dono el gust de convidar a Patri i al meu sogre (sí, al meu sogre!) a Ca l'Eulàlia, al Serrallo.

Malgrat no m'agrada repetir entrades sobre el mateix restaurant en el blog, de vegades en faig una excepció. I Ca l'Eulàlia bé la val.

Ens entaulem sobre les dues, i l'Òscar, el copropietari, ens canta la carta. Algun dia comentaré el que em sembla la política de determinats restaurants de no tenir carta, emparant-se en que serveixen producte de llotja; restaurants  en els quals, per tant, desconeixes el preu dels plats que demanes.

Ens decidim per compartir uns primers. En concret, unes gambes de Tarragona a la planxa, unes espardenyes i unes caixetes. Tres plats de producte. Boníssims. M'encanten les caixetes, producte bastant exòtic per a la major part de restaurants marines de la zona.

De segon, em demano una orada a la planxa i Patri i Amable lluç de palangre, a la planxa també. Perfecte el producte i el punt de cocció.

Tot regant amb un blanc excel·lent, un Edetaria, garnatxa blanca DO Terra Alta.

Ens saltem els postres i ens demanem dos tallats i un cafè.

Tot plegat 166 euros.

El millor peix de Tarragona.

Per cert, ja tenim els visats per a Xina. Del 24 de juny fins al 25 de juliol ens n'anem a Shanghai. A veure que tal l'apartament AirBNB (HILTON se'n sortia de pressupost) i el nou col·legi per a l'Oriol i la Marina . Ens acompanya la Song, durant deu dies, i hem quedat amb Shan-Shan que baixarà des de Dalian per estar quatre dies amb nosaltres. Si podem, anirem un cap de setmana a Taipei, que no el coneixem. Ja comptem els dies.

Barcelona, u de febrer

Anem a Barcelona. Hem quedat amb Elisenda, Joan i les nenes. Sessió matinal al Palau de la Música, divertidíssima interpretació a càrrec de la Simfònica del Vallès i un grup d'actors/músics (Simfònic ara).

Dinem al Pork boig per tu. Malgrat pertanyer a un grup (el Sagardi), sorprèn per la seva qualitat. Concepte interessant. Tot basat amb el porc: sigui curat, a la brasa o al forn. D'entrants, uns embotits: pèrnil ibèric, salsitxó i xoriço del Bierzo. Boníssims. També uns tomàquets amb alfàbrega, bons (sàvia decissió la de pelar els tomàquets) i escalivada.
De segon un garró a compartir entre Joan i jo mateix; cocció i textura perfectes, però de sabor una mica justet. Peus de porc a la brasa per a Elisenda i ous al forn per a Patri. Ens demanem unes mongetes de perol com a guarniment.
Compartim dos postres entre els quatre, una coca de llardons gens memorable i un apreciable carpaccio de poma al forn amb gelat de nata.
Per beure, un Sinols negre, coupage, de l'Emporda. Agradable.
Cafè per a tots.

Tracte amable i atent del servei, que informa amb solvència del contingut de la carta.

Sortim per uns trenta euros per cap. Un lloc a repetir.

Restaurant Ca l'Eulàlia, Tarragona. Tretze de desembre

Diumenge, 13 de desembre. Són les dues. Ens entaulem, Patri, l'Oriol, la petita Aina i els meus germans Paco i Ferran al restaurant CA L'EULÀLIA -Carrer Sant Pere, 53 del Serrallo, Tarragona (telèfon 977215075)-. Local petit, modern, gens pretenciòs. Ens demanem unes cerveses mentre ens esperem. Ens treuen unes olives trencades i unes patates xips per a fer boca. Altres cops ens han servit uns seitons fregidets boníssims. No és el mateix.

Ve l'Òscar, el copropietari (l'Eulàlia, qui dona nom al restaurant, està a la cuina) i ens comença a detallar tot el que ens pot cuinar. Com veieu és un d'aquells restaurants sense carta, de producte fresc, fresquíssim, i de gran qualitat. Per a picar ens demanem uns catxels (berberetxos) bons, uns grumols (cloïsses) al natural, de mida i molt bons,  uns calamarcets guisats amb bolets i cloïsses, bones, i uns fantàstics llangostins saltejats, amb un oli que enamora.

Catxels

Calamarcets amb cloïsses bolets i espàrrecs

Grumols gallecs

Llagostins a la planxa

De segon, toca peix. Patri i jo compartim un llenguado a la planxa. L'animaló pesava un quilo i és un espectacle veure'l. L'Òscar el desespina i el serveix. Està ovat i pregunta qui es menjarà els ous. M'apunto. La cocció del peix és perfecta. L'animal és fi i saborós. Producte i cocció, les dues paraules més importants de la cuina, tot sovint negligides per tants restaurants. Aquí les dominen totes dues a la perfecció. La guarnició: patates panadera, espàrrec blader a la planxa i fulles d'espinacs saltejades.
 

Llenguado a la planxa

Paco es demana un suquet de lluerna (juliola a les terres de l'Ebre), boníssim. Cocció amorosa de la lluerna amb les patates, llangostins i musclos. Sabor equilibrat. Textura del peix perfecta.

Lluerna/juliola a l'all i pebre

Ferran es demana gall a la planxa amb una fritada d'alls per sobre. Qualitat i punt de cocció. Sento repetir-me, però és el que em ve al cap quan provo aquest peix fresquíssim.

Gall (Sant Pere) amb fritada d'alls

Els homes passem dels postres, i Patri es demana un culant amb gelat de formatge de cabra. Tanquem el dinar amb tres cafès.

Ho hem acompanyat tot amb una ampolla d'ELS AMELERS, de LaFou Celler. Un Terra Alta sublim, monovarietal de garnatxa blanca.

Tot plegat, 275 euros. Un lloc molt recomanable.

Barcelona, restaurant NANIT

Dijous, 20 de novembre. Ens entaulem en el restaurant NANIT, un autèntic xinés en el cor de l'Eixample (Balmes, 79, entre València i Mallorca). Un local petit, net, amb una decoració discretíssima, quasi inexistent. La cap de sala, catalana, molt agradable. A la cuina, una avia i la seva filla, originàries, ens diuen, de la zona de Shanghai (això, a la Xina, pot dir a un radi de cinc-cents quilòmetres). A Patri li sorprèn que a una de les parets hi ha una pintura mural, còpia d'una obra de YUE MIN JUN.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.

Char shu

Shao mai de gambes

Shao mai

Ànec fregit

Jiaozi

Princeses davant mural de YUE MIN JUN

Mochi de te verd i mango

Dinar xinés

Divendres, 14 de novembre, la Song ens prepara un dinar xinés. Sopa de wanton, arrós fregit i pollastre amb carbassó. De postre un pomelo xinés.

Sorprenent la textura mòrbida del pollastre que, segons Song, deriva de l'arrebossat amb farina de moniato i clara d'ou.

Cigrons amb camagrocs

L'altre dia el meu sogre em va portar un bon grapat de bolets (rovellons, mucoses, llenegues negres i camagrocs). Després de fer-ne vàries menjades, em vaig decidir per improvisar una recepta (que segur que ja existeix, malgrat que jo no la conegués) per als camagrocs (Cantharellus lutescens).

Per a tres persones:

- 150 grams de camagrocs
- 200 grams de cigrons pedrosillanos (pes en sec)
- 3 dents d'all
- 100 cl oli d'oliva extra verge
- 100 cl vi ranci

1- Posar en remull els cigrons durant 12 hores (els vaig posat en aigua de Sant Aniol).
2- Coure els cigrons amb l'olla exprés durant 25 minuts amb aigua i sal. Un cop passat el temps indicat, deixar l'olla fins que es refredi (no rebaixar la temperatura posant-la sota el raig de l'aixeta). Així es va coent durant una bona estona a una temperatura decreixentment més baixa.
3- A una paella, afegir la meitat de l'oli i sofregir a foc mig-alt els camagrocs, als quals els haurem retirat prèviament les restes de terra i fulles de pi (sense mullar-los) i els haurem salpebrat. Afegir l'all laminat.
4- A mitja cocció afegir el vi ranci i pujar el foc a alt.
5- Quan s'hagi evaporat bona part de l'alcohol, afegir els cigrons a la paella, que quedin coberts pel líquid de la seva cocció. Afegir la resta de l'oli i deixar coure uns vint minuts.

El resultat és espectacular. Un plat saborós i fi. I tot sense proteïna animal.

No crec que el resultat pugui ser el mateix amb cigrons de pot, independentment de la qualitat d'aquests. Els cigrons cuits a casa gelatinitzen i saboritzen l'aigua de cocció. Res a veure amb el líquid llefiscós dels cigrons de pot.

Fotos plats del menú del bateig d'Aina

No són olives, és un trompe-l'oeil de formatge

Espectacular sous vide de xai