Experiències
En aquest blog descriurem les vivències de la meva dona, Patrícia, i meves fruit dels nostres viatges, curts o llargs. Donarem les nostres opinions sobre els costums, la moda, la gastronomia, la cultura, la política ... d'allà on ens desplacem.
28/4/17
Barcelona, 27 d'abril. Restaurant Tunateca Balfegó
Ens entaulem a la Tunateca Balfegó (avinguda de la Diagonal, 439, Diagonal-Muntaner). L'espai és modern, taules altes, amb tamborets, decoració de disseny d'inspiració mediterrània. Ambient ni molt fosc, ni molt lluminós.
Ens ubiquen en la barra de sushi. Barra moderna, amb forma capriciosa i sense penjadors per a les borses. No hi ha estovalles. Copa de vi Riedel, bastonets i coberts (forquilla i ganivet), aquests darrers francament incòmodes. Ens ofereixen un aperitiu, amb olives farcides, piperrades i cogombre encurtit, mentre ens decidim pel dinar. S'agraeix. La carta és molt interessant. Plats crus d'inspiració nipona i plats elaborats d'estil occidental. Ens decantem per una mica de tot.
D'entrada trilogia de nigiris. Nigiris d'akami, chuo toro i o toro. Sensacionals. Temperatura ideal del peix (gens fred), proporció perfecta d'arròs i peix, arròs al seu punt i perfectament saonat, peix boníssim. Per a mi, i és la meva subjectivíssima opinió, un bon sushi depèn en un 60 per cent de l'arròs i un 40 per cent del peix. I dintre del shari, la qualitat (i la específica varietat) de l'arròs seria un 40 per cent, la cocció i amaniment un 40 per cent i la proporció arrós-peix un 20 per cent. Curiosament, el sushiman, que no és japonés, només monta els nigiris, si bé ho fa amb una excel·lent perícia. Els talls ja estan fets.
Ens agraden tant els nigiris que repetim.
Demanem dues racions de makis, i de bons, tornem a repetir.
Passe'm als plats, més aviat platillos, ja que les racions amb feines passen d'una tapa.
El morrillo escabetxat ens sembla fantàstic, el toc de vinagreta de cítric esferificat és espectacular.
Molt bona també la galta rostida, amb fons de vi.
De sabor intens i textura amorosa, la parpatana glacejada és tot un descobriment.
Postres negligibles. Té i café. Cervesa, i tres copes d'un Penedès fruitat (essent una empresa de l'Ebre, es troba a faltar una de les imparables garnatxes blanques de la Terra Alta). Tot plegat 118 euros. Una gran troballa. Relació qualitat preu excel·lent. El futur de l'establiment dependrà molt de què mantinguin els cuiners del sushi, perquè la qualitat del producte està assegurada.
Etiquetes de comentaris:
atún,
Balfegó,
Barcelona,
restaurants,
tonyina,
Tunateca Balfegó
6/3/17
4 de març. Dinar a Cal Travé
Junt amb el Jerónimo, el Carles i el Francesc ens entaulem a Cal Travé, restaurant icone a la província de Tarragona de la cuina de producte. Està situat a Solivella, poble petit, pintoresc i estratègicament situat a la carretera d'Andorra. Hi vaig un o dos cops per any, malgrat estar lluny de casa, perquè la seva cuina, els seus vins i l'amabilitat dels propietaris, s'ho val.
De primer compartim un pernil d'aglà boníssim, al punt de temperatura.
Pernil ibèric |
Tartar de tonyina |
Entre les prodigioses carns a la brasa, m'inclino per l'entrecot, fantàstic de punt, sucós i tendre. La guarnició de verdura n'està a l'alçada.
Entrecot |
Tatin |
Per beure, un syrah del 2006, el Sanstravé Finca Gasset, per als amants dels reserves.
Un lloc molt recomanable que no us decebrà.
Etiquetes de comentaris:
Cal Travé,
Gastronomia,
Solivella
5/1/17
Sopar de Cap d'Any (casolà)
29/12/16
Barcelona, 28 de desembre: Mister KAO
Ens entaulem al MR KAO, situat a l'Hotel Claris de Barcelona.
La decoració és eclèctica, amb marcada influència xinesa, amb una certa austeritat en el mobiliari i predomini dels tons foscos.
En els restaurants de la família Kao s'hi menja molt i molt bé, som clients del Shanghai i del Kao Dimsum, així que ens hem decidit, per fi, estrenar-nos al MR KAO.
Mentre ens esperem que ens prenguin nota, fem una cervesa.
El cap de sala ve amb celeritat a prendre la comanda, s'ofereix a orientar-nos en la carta, si bé es mostra excessivament assertiu a l'hora de recomanar-nos els entrants. Tenim la sensació de què malgrat que la carta és extensa, hi ha un cert interès en definir uns entrants estàndard, amb un ordre de servei preestablert: fregits, planxa i, finalment, vapor.
Ens porten uns roll nem vietnamites, fregits, boníssims. Cruixents suaus, amb una vinagreta de salsa de soja gens intrusiva.
Conjuntament, la flor de carabassera farcida de rap, boníssima, si bé el sabor del rap queda molt diluït per la intensitat agradabilíssima del gust de la flor de carabassera.
Després arriben els jiaozi a la planxa amb tòfona. Senzillament magistrals. Sense cap artifici.
Amb una vaporera de bambú ens porten els dimsum al vapor. Són de tres classes, dos dels quals porten peix: salmó i ous de truita. El sabor del peix no m'acaba de lligar amb els shao mai, però no estan malament.
Acabats els entrants, arriben els plats. Uns excel·lents fideus amb rossinyols i tòfona, cuina de fusió aconseguidíssima. Fins i saborosos. Un deu.
Després l'ànec pekin, un quart per a tres, que es fa una mica just del bo que està. Entren ganes de repetir.
De postres em demano un mochi de te verd, boníssim, i els meus germans el plàtan cruixent amb xocolata que està deliciós.
Per veure un Recadero gran reserva brut.
No tardarem a tornar-hi. Un lloc excel·lent
Roll nem vietnamita |
Rap amb flor de carbassó fregit |
Jiaozi amb tòfona |
Assortit dimsum al vapor |
Fideus amn ou poché i tòfona |
Ànec Beijing |
Mochi de té verd |
Plàtan cruixent amb xocolata |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Gastronomia,
MR KAO,
Restaurant xinès
4/8/16
Estiu 2016
Llangosta mascle de 3,5 quilos, comprada pels meus germans a l'Ampolla (SEPROMAR). N'he fet un suquet (no una caldereta) excepcional.
Una llangosteta |
Rosa i Clemente amb una moixarra de 3,5 quilos |
El nas de Jordi roca. El Rocambolesc a Girona |
Del dia 13 al 23 ens n'anem a Torí. Viatge amb el monovolum des de Girona. 8 hores. Tranquil, els menuts dormen des de les 7:00 fins a les 10:00. Després anem cantant cançons del SUPER3.
Hem contractat una estada a través d'AIRBNB. El piset molt cèntric, a la via San Tommaso, al costat dela Piazza del Castello. Tot molt IKEA, net i modern.
Torí ens sorprèn bastant. Un centre històric força gran, però amb molt poca gent passejant i pocs vehicles circulant. Sobta no trobar a quasi ningú pels carrers abans de l'hora de dinar. On està tothom? Sobta també, venint d'una ciutat tan sorollosa com Tarragona (amb soroll institucional inclòs: concerts al carrer pagats amb diner públic, grallers, comparses, bandes, capgrossos i bestiari, tombs animals i altres patxangues circulant per la via pública durant les perennes festes que té la ciutat, tot amb un nivell de decibels altíssim, que en qualsevol país civilitzat comportarien llargues penes de presó per als responsables municipals, seguides de l'ostracisme sense possibilitat de redempció), el to de veu de la gent que va pel carrer, baixíssim; els pocs clàxons que se senten; les escasses sirenes de les ambulàncies, bombers i policia.
Malgrat ser una ciutat rica a una regió rica (el Piemont), la gent no sembla tant elegant ni tant trendy com la que et pots trobar al centre de la veïna Milà. No és cap crítica, és una impressió subjectiva.
Sorprèn també, la vida gastronòmica. A qualsevol lloc es pot menjar, en general bé o molt bé. Aquí un lloc de piadines, aquí un de tramezzini, allà un de pizza al tall, cafeteries, restaurants, terrasses ... Preus assequibles, amb bon menjar. Sobten les cartes amb un asterisc al costat dels plats que contenen productes congelats, malgrat no sempre es sigui sempre molt honest a la pràctica. També cal fer esment que malgrat anunciar que els linguine o els espagueti són amb almejes fines (vongole verace) acostumen a servir-te'ls amb xotxes (almeja asiàtica).
Us deixo alguns plats que ens han encantat.
Crusant amb nata 'al bicerin' |
Bagna cauda |
Vitello tonnato a la seva manera |
Agnolotti al plin |
La meva primera cervesa a Torí |
Ummm, els cafès italians! |
Un parell de bicerin |
Aquí un gelat de fior di latte que em va roba el cor.
Quines patates! |
Panino al 'Pepino' |
La ciutat dona per a uns tres dies de visita intensa, malgrat que nosaltres, que anem amb tres menuts i un altre a la panxa de la Patri, n'hi dediquem nou. Un dia ens n'anem amb tren a Milà.
Parella de pallassos |
La Porta Palatina i dos princeses |
La mozzarella de buffala extraordinària, millor que la burrata que vam demanar un dia per a comparar. I els tagliolini all nero di seppia amb marisc són simplement divins. Per beure un Lacryma christi.
Mozzarella di bufala |
Tagliolini al negre de sèpia amb marisc |
Etiquetes de comentaris:
agnolotti,
bagna cauda,
bicerin,
l'Ampolla,
Torí,
Torino,
Viatjar amb nens
10/3/16
Barcelona, 9 de març
Patri i jo ens entaulem al TAKASHI OCHIAI, al carrer Comte d'Urgell 110 de Barcelona (cantonada amb Consell de Cent). Ens cruspim dos dels que el 2013 van ser considerats, per l'Escola del Gremi de pastisseria de Barcelona, el millor crusant de mantega d'Espanya. També uns excepcionals mochi de maduixa i te verd.
Fantàstica pastisseria, amb reposter japonès, que passarà a ser un habituals dels nostres esmorzars al cap i casal.
A la una tenim taula reservada al KAO DIM SUM, al carrer Bisbe Sivilla 48 (cantonada carrer Mandri). És el restaurant de la família Kao especialitzats en dim sum. Els plats són boníssims, difícil de destacar-ne algun.
Roll Nem vietnamita |
Roll Nem vietnamita |
Wanton fregit de llagostins |
Xiao long bao |
Ànec fregit |
Arròs fregit cantonés |
Jiao Zi de gamba a la planxa |
Rollo de plàtan amb xocolata |
Decoració moderna amb tocs xinesos. Servei amable i eficaç. Cadència dels plats molt ràpida. Preu ajustadíssim per la qualitat del menjar. Molt recomanable.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
restaurant Kao Dim Sum,
Takashi Ochiai
Subscriure's a:
Missatges (Atom)