Barcelona, dies 27, 28 i 29 de desembre

Anem a passar el cap de setmana a Barcelona. Dues nits al HILTON Barcelona, compres i gastronomia.

Dia 27 de desembre.

Arribem a BCN sobre les 18:00. Check-in i cap a l'Illa. Fem les compres de rigor (per als reis dels petits) i sobre les 20:00 anem xino-xano per la Diagonal fins al BUN SICHI. El més veterà dels japonesos de Barcelona (obert el 1991). Entrem, són les 20:30. Estan totes les taules reservades. Local petit amb barra. Allí està l'itamae, japonès autèntic. Ens demanem:
- Gyoza i arrós bullit, pels petits.
- Uns maki de salmó.
- Uns maki de salmó i alvocat.
- Uns California maki.
- Uns maki d'ebi en tempura.
- Nigiris de salmó i de gamba dolça.
- Un okonomiyaki.
- Un mochi de te verd i un de maduixa de postres.
- Dues cerveses i dues aigües, per beure.
Perfecta la cocció de l'arrós, com perfecte el seu amaniment(negligit en els restaurants japoxinos). Ideal la proporció arrós peix, aquest darrer impecablement tallat. Espectaculars, també, els mochi.
Defectes: la cervesa (nacional) està tèbia, i ens l'hem de servir en les mateixes copes 'anys setanta' que la resta de les begudes.
Som uns fans del Shunka i del Koy Shunka, però ara afegirem el BUN SICHI com un dels nostres japonesos preferits.

Tot plegat 92 euros.

Maki: salmó i salmó amb alvocat

Nigiris (ja me n'havia menjat un de salmó)

Maki de tempura de gamba

Mochi

Dia 28 de desembre.

Esmorzem al HILTON. El buffet no val molt la pena. Ha perdut molt els darrers anys.
Anem a donar un tomb pel Gòtic. Passejant pel Portal de l'Àngel ens trobem amb Helena i Maite, amiguíssimes de Patri. Quina casualitat.

Anem a dinar al BAR TOMAS (carrer Major de Sarrià, 49). És la una hi ha una cua enorme per entrar. Ens esperem. Fa quasi vint-i-cinc anys que no tasto les seves patates. Quan estudiava dret a la Central un dia per setmana, el meu amic Josep, JJ i jo mateix ens escapolíem a degustar aquesta senzilla delícia.
Ens entaulem en un racó. Dues de braves, una de croquetes, una d'ensalada russa i una de fuet, amb dues cerveses i una llimonada setze euros. Un regal. Els hauria pagat per una de les patates. Toves, quasi mantega fosa, un pel torrades de l'exterior, una mica olioses, amb una salsa amb pebre roig picant i un allioli amb sabor. Un plat de primera. No sé si són les millors del mon, però sí que us puc dir que són les millors que jo he provat.

Patates braves del Bar Tomàs

Per acabar de dinar, pugem fins al número 92 del carrer, allí està IL PANINO SILVESTRE. Ens cruspim dos paninos, el cicciolina (amb porchetta i scamorza) i el bellina (el clàssic, amb stracchino, pernil dolç i ruca). Boníssims els dos. Per beure, una cervesa Peroni (mitja pinta), un aigua Pann. Acabem amb un espresso. Tot per 18 euros.

Piadina d'stracchino amb pernil i ruca

Dia 5 de desembre. Sisè dia a Singapur.

Ens aixequem a les 8:00, com de costum. Esmorzem al Hilton i sortim al carrer sobre les 10:00. El temps està sent boníssim. No tots els dies llueix el sol, i per tant no podem gaudir del cel blau i blanc que caracteritza la ciutat, però això permet que tinguem una temperatura primaveral. Això sí, al carrer, als malls, al metro i als establiments oficials fa un fred que pela. Sembla ser (Straits Times dixit) que a Malaisia, que està aquí al costat, hi unes inundacions de por. Aquí plou una mica cada dia, però sense interrompre la vida quotidiana.

Oriol mirant la càmera

Marina emulant a Judy Garland

Passegem per Orchard fins la cantonada amb Emerald Hill road. Una petita meravella de carrer. Cases d'estil barroc xinés, amb cent anys d'antiguitat, amb una preciositat captivadora. Les van construir i habitar els peranakans, comerciants xinesos fincats a la península malaia, molt influenciats per la cultura malaia i europea. Gent de pasta i gust.

Tornem caminant fins al WISMA ATRIA i dinem al DIN TAI FUNG. Tornem a l'hotel. Ens trobem a una nena (de nom Moon) que diu ser la neboda d'Alice. a la qual substitueix perquè està malalta. Oriol es queda encantat. Anem fins a Chinatown. Al costat hi ha un barri de cases colonials que és un encant.

A les 18:00 tornem a l'hotel. Descansem una mica i sortim a sopar al 4FINGERS.

Dia 4 de desembre. Cinquè dia a Singapur.

Ens aixequem a les 8:00, i després d'esmorzar ens n'anem a MARINA BAY SANDS. Passegem pel centre comercial i a MONTBLANC i MIU MIU comprem els regals mutus de Nadal. Tot seguit, metro fins a l'embarcador, que està Raffles City. Agafem el barco que ens porta a fer un tour per la ciutat. a les 14:00 ens deixa a Clarke Quay.

Busquem un restaurant. Erròniament ens decidim pel HOT STONE, el pitjor restaurant de carn a la pedra del mon.  Millor menjar-se un tofu a la planxa al vegetarià més infame que deixar-se caure en aquest cau. Sortim pitant cap a l'hotel. Avui l'Alice ve amb el seu fill de nou anys. Ens el presenta. Li pregunto que estudia i em diu que només tenen quatre assignatures: anglès, xinès, ciències i matemàtiques. No m'estranya que a l'informe PISA Singapur sigui el segon país del mon amb millor puntuació (només darrera Japó). En quant a regions, la primera del mon és Xangai. Asia se'ns menjarà amb patates.

Ens n'anem fins al barri musulmà. La zona ha canviat moltíssim. Està plena de bars, cerveseries, cases de massatges, galeries d'art, estudis de disseny. Tot ha aparegut en els dos anys que no ens hi passàvem.

Passem pel nostre edifici preferit de la ciutat, el PARKVIEW SQUARE, aka GOTHAM BULDING. Un edifici neo-art déco elegantíssim.
Tornem a l'hotel.

Dia 3 de desembre. Quart dia a Singapur

Avui ens aixequem d'hora. A les 8:00. Esmorzem a l'hotel i metro fins a Promenade. Allí pugem a la nòria (Flyer). Vistes espectaculars del complex de Marina Bay Sands, del districte financer i del port de la ciutat. Val la pena.

Anem a l'ION i em compro dues camises a T.M.Lewin. 182 SGD. Dinem al food court, al 4Fingers. Pollastre fregit boníssim per a tres per 31 SGD.

Anem al HILTON, ens està esperant al lobby l'Alice. Deixem a l'Oriol i ens n'anem volant al districte financer, estació de metro Raffles Place. Aprofitem per fer unes fotos. Ens hi passem ben bé tres hores llargues. Tornem a l'ION i allí, a una botiga de còmics de superherois, li comprem una samarreta de Superman a l'Oriol i una de Green lantern per a mi (homenatge a Sheldon Cooper). Anem a recollir a l'Oriol. Tenim reserva a l'italià de la planta 24 del HILTON, Il Cielo. Vistes espectaculars, amb un cap de sala amb molta classe. El servei és molt bo. La taula està perfetament parada. Ens demanem de primer uns linguine a l'astice (a la llagosta) boníssims, al dente dente, amb un sugo fenomenal. Llàstima que la llagosta, segurament australiana, no sigui més sípida. De segon un filet de bou (manzo) amb tartuffo bianco i un ou ferrat de guatlla. El cap de sala ens ha deixat ensumar la tòfona del pot de vidre, amb base de sal, on la guarden. Ens diu que enguany han sortit boníssimes, i no ens ha enganyat. El plat estava deliciós. El filet, tendríssim, al punt de cocció, el perfum de la tòfona sublim. De postres un tiramissú. Dels millors que hem tastat. Tot regat amb des copes de Louis Roderer. Els petits s'han pres uns macarrons amb tomàquet. Santa innocència! Tot plegat 386 SGD. Un lloc de referència per a tornar.

2 de desembre. Tercer dia a Singapur

Dilluns, 9:50. Em desperto i comprovo que ens hem ben adormit. Han estat dos dies molt durs, el de l'avió i la passada matinada. Ahir vam caure rodons.
A corre cuita esmorzem a l'hotel i ens anem de botigues. Passem per l'ION, on a ALDO em compro unes sabates de vestir. Aquesta marca canadenca és la meva referència en calçat des que la vaig descobrir a Nova York el 2007. Anem fins a ABERCROMBIE AND FITCH, al mateix Orchard, davant del Ngee Ann City, i Patri es compra unes peces. És una empresa que em cau força malament, avui amb més raó, ja que no han volgut fer-nos el rebut per a retornar els impostos. Comprem uns talls de pizza a PEZZO, una franquícia de pizza al tall.

Tornem a l'hotel. A les 14:30 hem quedat amb Alice, la babysitter d'Oriol. De dilluns a dijous li farà companyia parlant-li en xinès a 9 SGD l'hora. Ens està esperant a la recepció. És una senyora entranyable. Porta unes bosses amb joguines i material escolar. Oriol es queda encantat.

Agafem el metro i ens n'anem fins a BUGIS. És un edifici colonial on s'ha muntat un cluster de botigues de records i, a les plantes 2 i 3, de moda, sobretot coreana. A Patri li agrada molt. Ens hi passem unes hores remenant i Patri es compra un parell de jerseis. Al sortir passem per UNIQLO, que està tot just davant. Patri es compra vàries peces de roba.

Tornem a l'hotel. Són les 18:00 i fins les 18:30 no hem quedat amb Alice. Anem a fer l'aperitiu (de bades) al executive lounge, que està a pocs metres de la nostra habitació. Una mica de salmó marinat, molt bo, pastís de pollastre, formatge i una mica de pinya, tot regat amb un syrah francès de no massa qualitat. Anem a l'habitació i Oriol està escrivint amb Alice. Ella, potser per educació, però semblava poc fingit, ens ha dit que és molt intel·ligent. S'acomiada fins demà.

Anem a sopar al DIN TAI FUNG del WISMA ATRIA. Els tres centres comercials (WHELOCK PLACE, ION i WISMA ATRIA) es troben connectats sota terra per uns carrers plens de botigues i estacions de metro. Ens enfilem a la quarta planta. El restaurant està ple. Hi ha cua per entrar. Ens esperem uns vint minuts i ens entaulen. Mengem excel·lentment per 67 SGD.

Tornem a l'Hotel, a deixar el cotxet dels menuts. Agafem un taxi i ens n'anem tots quatre fins al RAFFLES. Al LONG BAR ens prenem un singapore sling cadascú (és el nostre cocktail preferit) i els petits un suc de taronja.Tot plegat costa una fortuna: 98 SGD.

Pellofes de cacauets al terra del Long Bar

1 de desembre. Segon dia a Singapur

Ens despertem sobre les 8:30. La nit ha estat llarga. El jetlag ha afectat força a la Marina, que pràcticament no ha dormit. L'Oriol, a les sis del matí, s'ha queixat de dolor d'oïda. Total, que hem passat la nit en blanc.
Anem a esmorzar per recuperar les forces que hem perdut per la vetlla, i realment que ho fem. Fins a tres cops m'aixeco a omplir-me el plat al buffet del HILTON. Salsitxes de porc, hash browns (excel·lents), formatges, embotits, pinya i dolços danesos. Patri no es queda enrera. I fins i tot els menuts mengen de tot amb ganes.
Sortim de l'hotel a les 11:00. Agafem el metro a la parada d'Orchard i baixem a Dhoby Gahut. Fem transbordament fins a Harbour Front. Allí per 26 SGD cada adult i 15 l'Oriol pugem al funicular (cable car) que ens porta fins a Sentosa. Aquesta és la illa de l'entreteniment dels singapuresos. Els casinos, hotels, resorts, parcs d'atraccions ... s'amunteguen en uns pocs quilòmetres. S'hi pot accedir amb ferry, amb tren monorrail o amb funicular. Ens decidim per aquesta darrera opció i certament no ens en penedim. L'experiència és fantàstica. Les cabines són molt petites, de forma que en la nostra només hi entrem nosaltres, acristallades, amb una visió en 360º magnífica, i l'altura a la que s'arriba et deixà el cor en un puny.

Ja a Sentosa anem al Aquari, que es publicita com el més gran del mon. No és per a menys. Des de que tenim nens, n'hem estat a uns quants d'aquaris. De tots el més gran, més adaptat, amb més espècies, amb més explicacions i el que té més cura de la posada en escena dels medis ambients aquàtics és aquest. Val cadascun del 36 SGD per adult i 28 per nen de més de 4 anys que hem pagat.

Ens hi passem més de tres hores. Fantàstic!

Sense haver pogut disfrutar més de Sentosa, tornem a l'hotel. Toca el Dalsy de l'Oriol. Refrescar-nos  i continuar. Sortim a les 18:00 i ens passem fins les 22:00 a Clarke Quay, una altra zona d'entreteniment de la ciutat. Fem alguna compra i ens entaulem a un japonés. El TOMO IZAKAYA (34 River Valley Road #01-04). Ens demanem sushi i sopa miso. L'arròs està  molt ben cuinat, al punt. La proporció entre l'arrós i el peix correctíssima. La temperatura del peix és òptima, però el peix en sí és menys que mediocre. M'equivoco al demanar la cervesa (ja de per sí caríssima en aquest país) i em porten un jug. Pràcticament dos litres de SAPPORO. Acabem amb un gelat de té verd. Tot plegat ens costa 187 SGD. Caríssim. Tornem a l'hotel.