En aquest blog descriurem les vivències de la meva dona, Patrícia, i meves fruit dels nostres viatges, curts o llargs. Donarem les nostres opinions sobre els costums, la moda, la gastronomia, la cultura, la política ... d'allà on ens desplacem.
20/7/14
19 de juliol: Restaurant "El pescador", l'Ampolla
Anem a dinar al restaurant El Pescador (telèfon 977460604), a l'Ampolla. Patri, els petits i els meus germans. Paco i Ferran ja hi van dinar l'altre dia i ens n'han parlat molt bé.
Comencem amb tres cerveses i dos Nesteas per calmar la set.
Ens demanem d'entrants una ració de "canyuts", que és com anomenem a les Terres de l'Ebre a les navalles i dues de xipironets amb ous ferrats. Molt bons els canyuts, però especialment sublims els xipirons. Res a veure amb els del Quim de la Boqueria. Allí deshidratats, amb excessiu suc, víctimes d'una cocció inadequada, i amb una del tot innecessària reducció de balsàmic. Aquí sencers, saborosos, fregits amb oli d'oliva i uns alls sencers. Un plat afortunat.
De segon tonyina (de Balfegó) a la planxa amb un llit de ceba ofegada, endolcida sense afegir-hi sucres. Magnífic.
De postres, em prenc un Saint Honoré, perfecte.
Patri, una sacher, que, diu, és boníssima. No sóc fan dels pastissos de xocolata, així que me'n refio de la seua paraula.
a
Per beure, un Ilercavònia. Gran relació qualitat preu. Un monovarietal de garnatxa blanca, de la DO Terra Alta.
Amb tres cafés. El preu surt a 44 euros per cap, molt bo tenint en compte la qualitat del dinar. Lloc per a recordar. No us oblideu de visitar-lo si passeu per l'Ampolla.
14/7/14
Vacances d'estiu
Com que la petita Aina -una benedicció del Cel- només té un mes, enguany les vacances les farem a casa.
Barcelona, 4, 5 i 6 de juliol.
Malauradament, el HILTON Barcelona, el nostre hotel de referència a la ciutat, ha anat perdent en qualitat gastronòmica. Fa uns anys, els esmorzars que s'hi podien degustar eren magnífics. El salmó fumat, el pernil ibèric, croquetes ... Ara, l'oferta de l'esmorzar és escassa i vulgar. Durant un temps, la seva hamburguesa era la millor de la ciutat. Ara és absolutament negligible. La qualitat de les instal·lacions -sense cap eufòria- i el fet de pertànyer a una cadena tan internacional -amb tot el que això comporta: pilots i hostesses de vol, turisme de creuer americà ...- són la salvació de l'establiment.
Tornem al KOY SHUNKA. Resenyable l'evolució -sorprenent- del bacallà negre.
Sopem un entrepà al SANDWICHEZ, al número 147 del carrer Numància. Magnífic entrepà de pastrami (amb mostassa i espinacs). Cruixent i saborós. Una bona elecció.
L'Ampolla. Un redescubriment. Després de deu anys de no baixar-hi i del restyling del pis, ens hem retrobat amb el poble. Un encant. Preciós poble mariner i turístic. Oferta gastronòmica millorada i ampliada.
Barcelona, 4, 5 i 6 de juliol.
Malauradament, el HILTON Barcelona, el nostre hotel de referència a la ciutat, ha anat perdent en qualitat gastronòmica. Fa uns anys, els esmorzars que s'hi podien degustar eren magnífics. El salmó fumat, el pernil ibèric, croquetes ... Ara, l'oferta de l'esmorzar és escassa i vulgar. Durant un temps, la seva hamburguesa era la millor de la ciutat. Ara és absolutament negligible. La qualitat de les instal·lacions -sense cap eufòria- i el fet de pertànyer a una cadena tan internacional -amb tot el que això comporta: pilots i hostesses de vol, turisme de creuer americà ...- són la salvació de l'establiment.
Tornem al KOY SHUNKA. Resenyable l'evolució -sorprenent- del bacallà negre.
Bacallà negre amb reducció de miso |
Sopem un entrepà al SANDWICHEZ, al número 147 del carrer Numància. Magnífic entrepà de pastrami (amb mostassa i espinacs). Cruixent i saborós. Una bona elecció.
L'Ampolla. Un redescubriment. Després de deu anys de no baixar-hi i del restyling del pis, ens hem retrobat amb el poble. Un encant. Preciós poble mariner i turístic. Oferta gastronòmica millorada i ampliada.
Vista del port de l'Ampolla des de Casa |
Etiquetes de comentaris:
Ampolla,
HILTON Barcelona,
Koy Shunka,
SANDWICHEZ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)