Dia 15 d'abril, Bali

Dia de descans, penúltim d'estada en aquesta paradisíaca illa. L'únic remarcable és que, previ coctkail a les 19:00, aparquem al petit amb una baby-sitter balinesa, de nom Suan, i ens n'anem al restaurant japonés Rin, que diuen que és el millor de Bali, el qual potser no és dir gran cosa.
El local és elegant i minimalista però no fred. Ens aten una maitre del país, que, com li passa a tota la gent d'aquí, és un pel massa propera. D'entrada, ens demanem uns nigiris de tonyina i salmó i uns Califòrnia rolls. L'arròs està al seu punt, però li falta un toc de sabor, està una mica insípid. De segon filet de wagyu amb salsa de miso amb guarniment de bolets i verdures: absolutament magistral. Tant la textura de la carn, com el punt de cocció dels bolets i la verdura i la salsa. De postres una macedònia de fruites tropicals flamejada anb sake, acompanyada de panacota. Boníssim postres. Per veure, Patri aigua i jo un chardonnay australià acceptable. Un té verd acaba el sopar. Un lloc molt recomanable si visiteu l'Illa.
Tornem a la suite i ens trobem a Suan donant-li un iogurt a l'Oriol, que està completament feliç.

Dia 13 d'abril, Bali

Després d'esmorçar, ens trobem amb el guia al hall de l'Hotel. Avui, és la darrera de les jornades de ruta. El dia comença assolellat, com els anteriors. Primer ens aturem a Kehen. El temple està tranquilíssim. Téns la sensació, com en tots els anteriors, que de no tenir-ne cura habitualment, en poc temps se'ls engoliria la selva, fins aquest nivell és de feréstega i exuberant la vegetació de l'Illa.
Ens aturem, a continuació, al poble de Perglipuran. És fantàstic: ben conservat, amb les cases típiques del país impecablement mantingudes. Prescindim d'entrar en cap casa particular, malgrat que la gent t'ho ofereix. El guia ens diu que no hi ha cap problema en fer-ho, però que tot té un preu, i que els propietaris maldaran per vendre't alguna cosa.
La tercera parada és al temple de Besakih, en plena muntanya. Trisno l'anomena el temple mare. És a dir, el temple de tots els temples. El més sagrat. Certament val la pena fer més de dues hores de carretera des de Nusa Dua per veure aquesta meravella. Tot espiritualitat. Moltes dones porten ofrenes, i jo aprofito per fotografiar-ne alguna. Quan ja ens n'anem, comença a diluviar. Sembla que els cels s'hagin esfonçat. Trisno porta dos enormes paraigües que no ens lliuren de posar-nos bastant xops. Agafem el cotxe i a pocs quilòmetres torna el sol.
Parem a menjar a un buffet balinès, el Lereng Agung Restaurant. Bon menjar balinès a preu de guiris (264.000 RI). La vista de les terraces d'arròs són paradissíaques.
Fem ruta fins a Klung Kuag Kerha Gosa, on el rei i els seus ministres impartien justícia.
Arribem a l'Hotel sobre les 18:30. Ens arreglem i ens anem a fer un cocktail al hall. Per als membres del Club és gratis de 17:00 a 19:00. Fem un parell de Singapore sling, bastant acceptables. Ens treuen uns canapès per acompanyar. Realment és el millor hotel en el qual ens hem hostatjat. La cirera del pastís: tenen cava de cigars. Si no fos un hotel americà, i els hi fos d'aplicació la Llei Helms-Burtton, us diria que tenen un ampli assortiment de Cohiba, Partagás, Montecristo i Romero i Julieta. Demà no em fumaré uns d'aquest deliciosos puros cubans que no tenen a l'Hotel.

Dia 11 d'abril, Bali

Ens llevem aviat. El guia ens espera a la porta de l'hotel a les 9:00. Fem ruta cap a Goa Gajak, un lloc paradissiac amb un buda de pedra enorme destruït per un terratrèmol. Les restes estan per terra, plenes de molsa. Fem les fotos de rigor entre pluja i pluja. Malgrat que estem a l'estació seca ens plou tres o quatre cops al dia. Són xàfecs de menys d'un hora de durada, però torrencials. Trisno es queixa del canvi climàtic. Diu que fa més d'un any que els plou a diari i molt. N'està tip d'aigua. Nosaltres ho trobem fins i tot simpàtic, perquè com no plou tot el dia tu, turista, pots fer vida normal.

Després, tot pujant al nord de l'Illa, parem a les terraces d'arròs de Tegalagang. El guia ens diu que recullen tres collites d'arròs a l'any. Déu n'hi do!
Passem pels monuments reals de Gunung, on coincidim amb un autobús ple d'espanyols.
Continuem ruta fins a Pura Tirta Empul. Es xocant veure la gent del país submergint-se en fonts d'aigua sagrada per purificar-se. Com els altres llocs que hem visitat, espectacular.
Fem via fins a Kintamami, on dinem en  un buffet balinès. Boníssim. 230.000 RI amb un  litre de cervesa Bintang i un suc de síndria.
Acabem la jornada a Ubud. Una ciutat acollidora. Amb turisme, però molt menys que la nostra estimada Kuta.Visitem Pura Taman i Saraswati, residència oficial del Rei.
Són ja les 18:00 i ens queda una  hora i mitja de carretera fins l'hotel.
Demà hi haurà relax i aquesta vegada no hi haurà bloc.
Dimecres 13 tornem a fer ruta amb Trisno. Ja us contarem

Dia 8, Bali. Kuta

Ens llevem aviat, sobre les 8:00, esmorcem i agafem un taxi fins a Kuta. El tràfic és insoportable. Un trajecte que a Europa faries en menys de 10 minuts, aquí triga quasi tres quarts. De totes formes, la densitat del trànsit i el lamentable estat del ferm de les carreteres ajuda a què la velocitat dels vehicles sigui prou baixa. Si algú té un accident a l'illa és molt difícil que resulti fatal. El preu del taxi és de 78.000 RI, uns 6 euros i mig.

Kuta és talment com Lloret, però en (més) "cutre". El paradís dels guiris anglosaxons, tots blanquets i tatuats fins als mugrons. Segur que a ells els sembla d'una distinció exquisida. El veritable interès de la ciutat està en les botigues (entre les quals s'inclouen un parell de malls). Quasi tot el que s'exhibeix són souvenirs de dubtós gust i quincalla, però també es troben productes d'unes poques marques de renom: Polo Ralph Lauren, sobretot. Sembla ser que són autèntiques i de debò ho semblen. El secret del seu baix preu, relatiu, diuen que està en què es produeixen en fàbriques indonèsies. No sé si es cert, però l'argument no està mancat d'una certa coherència.

Comprem pels carrers Jalan Kartika Plaza i Jalan Pantai Kuta, i entrem al mall Mata Hari, sí com l'espia de la Primera Guerra Mundial. Comprem una mica de pollastre al KFC i ens en tornem a l'Hotel.

Hem contactat amb un guia que hem trobat per internet. Parla espanyol i té molt bones referències. Demà ens portarà al nord, lluny del turisme massificat de les platges del sud. El guia es diu Wayan Astawan i el seu correu electrònic és guiaenbali@gmail.com. Ja us explicarem.

Dia 6 d'abril, Singapur i Bali

Ens llevem tard i esmorcem a l'hotel (els esmorçars dels Conrad són memorables). La cuinera em prepara un ou ferrat amb maestria i em pregunta que si el vull over easy. Des de Nova York que no em preguntaven això. Li dic que sí, és clar. Fem el chek-out i ens n'anem a donar un tomb fins l'hora d'agafar l'avió. El dia és radiant, com tots fins ara. Ens plantem a l'aeroport de Changi i agafem el 777 de Singapore Airlines a Denpasar. Arribem a les 19:30 hora local. Nomès arribar un oficial de policia ens demana un suborn per estalviar-nos la cua de les duanes. Malament comencem!

El visat d'entrada són 669.000 rupies indonèsies. Al canvi uns seixanta euros (20 per cap). Taxi fins el Conrad Bali: 105.000 ri. Vaig reservar l'habitació estàndar, però com som Diamond members de Hilton Honnors ens posen a una habitació de 80 metres quadrats. Té fins i tot una tele de plasma a la banyera. La decoració és exquisida. No sé si sortirem molt de l'hotel. Això ens reconcilia amb el país. Ah, i internet de banda ampla, esmorçars, tea at five, cocktail de mitja tarda, lavanderia, l'International Herald Tribune cada dia ... tot inclòs.

L'Oriol està com boig amb les piscines que hi ha per tot l'Hotel. "Ava, ava, ava" no para de dir.