Dia 9, Bali

Ens llevem aviat, a les 7:00. Esmorcem i al lobby de l'hotel ja ens espera el guia. Parla un espanyol més que acceptable i és molt amable. Li expliquem quina ruta pretenem fer (l'ha dissenyat Patri amb molta dedicació) i ens diu que li sembla perfecta. Així que sortim de seguit.

La carretera està atapeïda, per a variar. No obstant, a mesura que avancem la circulació es va fent més fluida. La primera parada és el temple de Pura Sada, al poble de Kapal. Tranquilíssim i molt bonic. Ens hi estem una estona fent fotos i respirant pau. Tot seguit ens n'anem a Mengui, al temple de Pura Taman Ayun. Aquí hi ha més turistes, però el lloc val la pena. D'allí pugem cap al nord, fins al Llac Bratan, al temple de Pura Ulan Damu Bratan. El temple està dintre del llac i només és accessible en barca. La zona, en plena montanya, és una meravella. Per la carretera, pels carrers i als mercats el producte estrella són les maduixes. Nosaltres, en canvi ens decantem per comprar fruites del país: ranbutans, fruites de la passió, nou moscada ... Regategem i ens rebaixen el preu de 440.000 RI a 60.000 RI. Tinc la sensació que m'han pres el pèl, però el guia ens diu que hem collat tant la venedora que al final s'ha emprenyat i tot. Mentrestant, Oriol i Trishnur s'han fet molt amics. És un descans puguer anar pels llocs sense portar a collibè al petit de la casa. La meva espatlla ho agraeix força.
Parem a Pacung  a dinar a un restaurant balinès. És de bufet, així que triem allò que ens fa més gràcia sense abusar de res. Si ens agrada ja repetirem. Bona la tonyina, l'arròs sec amb verdures i els fideus. Molt bona la cercesa Bintang, la més famosa del país. Ens costa tot plegat 205.000 RI (no arriba a 20 euros), aquí tot una fortuna.
Desprès del dinar travessem durant hores la zona muntanyosa del centre nord de l'illa. Els verdíssims bancals d'arròs a punt de collir es confonen amb la selva que domina les zones més inaccessibles. El paisatge és preciós, comparant-se favorablement als bancals d'arròs de la zona de Sapa, a Vietnam. Parem a Jatiluwith i Pa Cung a fer fotos. Per aquí no es veu ni un guiri (a part de nosaltres es clar). La carretera es infame, estreta, desgastada pels transports pesats i la pluja, i serpenteja per muntanyes impossibles. Ens creuem amb algun autobús de linea regular i ens preguntem com poden fer questa via cada dia sense estimbar-se.
Són ja les 17:30 de la tarda i ens plantem a Pura Tanah Lot, un temple a sobre d'una illa-penyassegat (foto). És una de les imatges més impactants que he vist en tots els meus viatges. El guia ens diu que és el temple més concorregut de Bali. Oriol es comença a posar nerviós, encara que s'ha portat molt bé fins ara.
Tornem a l'hotel. La carretera de Kuta està col·lapsada. Estem una hora sense poder-nos moure. Arribem al Conrad sobre les 21:30. Ha estat una jornada molt llarga.
Quedem amb Trisnur per a dilluns a la mateixa hora per una nova ruta. Ens acomiadem.
Ja a l'habitació ens demanem una pizza margarita i una hamburguesa. Ens ho cruspim ràpidament i ens n'anem a dormir que estem destroçats.

Dia 8, Bali. Kuta

Ens llevem aviat, sobre les 8:00, esmorcem i agafem un taxi fins a Kuta. El tràfic és insoportable. Un trajecte que a Europa faries en menys de 10 minuts, aquí triga quasi tres quarts. De totes formes, la densitat del trànsit i el lamentable estat del ferm de les carreteres ajuda a què la velocitat dels vehicles sigui prou baixa. Si algú té un accident a l'illa és molt difícil que resulti fatal. El preu del taxi és de 78.000 RI, uns 6 euros i mig.

Kuta és talment com Lloret, però en (més) "cutre". El paradís dels guiris anglosaxons, tots blanquets i tatuats fins als mugrons. Segur que a ells els sembla d'una distinció exquisida. El veritable interès de la ciutat està en les botigues (entre les quals s'inclouen un parell de malls). Quasi tot el que s'exhibeix són souvenirs de dubtós gust i quincalla, però també es troben productes d'unes poques marques de renom: Polo Ralph Lauren, sobretot. Sembla ser que són autèntiques i de debò ho semblen. El secret del seu baix preu, relatiu, diuen que està en què es produeixen en fàbriques indonèsies. No sé si es cert, però l'argument no està mancat d'una certa coherència.

Comprem pels carrers Jalan Kartika Plaza i Jalan Pantai Kuta, i entrem al mall Mata Hari, sí com l'espia de la Primera Guerra Mundial. Comprem una mica de pollastre al KFC i ens en tornem a l'Hotel.

Hem contactat amb un guia que hem trobat per internet. Parla espanyol i té molt bones referències. Demà ens portarà al nord, lluny del turisme massificat de les platges del sud. El guia es diu Wayan Astawan i el seu correu electrònic és guiaenbali@gmail.com. Ja us explicarem.

Dia 7 d'abril: Bali

Avui és un dia de relax. Portem uns 14.000 quilòmetres recorreguts (15 hores d'avió i no menys de 6 d'aeroports). Ens ho mereixem. Aprofitem l'Hotel al màxim. Comencem llevant-nos tard. Després un esmorçar de primera. Ens passem per una de les piscines aptes per a menors de 12 anys i ens posem els tres a dintre. L'Oriol es torna boig de content. Com a tot nen li encanta l'aigua. Són ja les dues i ens fem portar un parell d'hamburgueses amb patates. Delícioses! Esplèndida carn feta al carbó. No la fan millor els nordamericans.

Desprès migdiada, descans a la platja de l'Hotel i ens mudem per anar a sopar. Al restaurant Rin (un japonés que fa molt bona fila) no accepten nens. Una bona costum que ara se'ns torna en contra. Anem a un altre restaurant, l'Eight degrees south, i ens demanem només un plat: un filet de wagyu australià amb crudités i foie mi-cuit. La carn està magnífica, suau, melosa, al punt de cocció. Potser una mica sosa. El wagyu, la carn de bou de Kobe, s'ha posat molt de moda a tot arreu. En trobes fins i tot a Espanya (per exemple al Club del Gourmet del Corte Inglés de Diagonal). Però s'ha de dir que el que trobarem arreu no procedeix de Japó, sinò d'Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units. Ara, està boníssim.

Dia 6 d'abril, Singapur i Bali

Ens llevem tard i esmorcem a l'hotel (els esmorçars dels Conrad són memorables). La cuinera em prepara un ou ferrat amb maestria i em pregunta que si el vull over easy. Des de Nova York que no em preguntaven això. Li dic que sí, és clar. Fem el chek-out i ens n'anem a donar un tomb fins l'hora d'agafar l'avió. El dia és radiant, com tots fins ara. Ens plantem a l'aeroport de Changi i agafem el 777 de Singapore Airlines a Denpasar. Arribem a les 19:30 hora local. Nomès arribar un oficial de policia ens demana un suborn per estalviar-nos la cua de les duanes. Malament comencem!

El visat d'entrada són 669.000 rupies indonèsies. Al canvi uns seixanta euros (20 per cap). Taxi fins el Conrad Bali: 105.000 ri. Vaig reservar l'habitació estàndar, però com som Diamond members de Hilton Honnors ens posen a una habitació de 80 metres quadrats. Té fins i tot una tele de plasma a la banyera. La decoració és exquisida. No sé si sortirem molt de l'hotel. Això ens reconcilia amb el país. Ah, i internet de banda ampla, esmorçars, tea at five, cocktail de mitja tarda, lavanderia, l'International Herald Tribune cada dia ... tot inclòs.

L'Oriol està com boig amb les piscines que hi ha per tot l'Hotel. "Ava, ava, ava" no para de dir.

Dia 5 d'abril: Singapur

Ens llevem tardíssim. Són quasi les 11:00. Hem dormit quasi 12 hores. Esmorcem a la cafeteria de l'hotel i ens n'anem disparats a agafar un bus turístic. Es el tercer cop que estem a la ciutat i no ho haviem fet abans. Ens apeteix. Són 20 SGD per cap (l'Oriol no paga) i val per tot el dia. Inclús per altres rutes. Ens agrada tant que un cop acabat el primer viatge, agafem un altre bus per fer un nou recorregut. Visitem el barri musulmà, el xinés i l'indi, i com comença a diluviar (estem al tròpic, aquí plou, i com, un cop al dia) ens refugiem sota uns porxos i ens prenem un tandoori i unes aletes de pollastre. Les cambreres estan boges amb l'Oriol i se'l rifen per entretenir-lo mentre mengem. Ell, encantat. Quan para de ploure ens n'anem al Bugis, un edifici multibotiga molt peculiar. Patri es compra quatre camisetes i una motxilla de nen per a regalar per 83 SGD (menys 50 euros). A la planta baixa hi ha parades de sucs de fruita recent espremuda. Ens en demanem dos de síndria per un SGD cadascun (0,60 euros): està boníssim. Tornem a la zona de Suntec City i ens asseiem a una pizzeria (de nom "Bel mondo"). Curiós, és d'un italià que va anar a Japó, a Osaka, on va obrir el primer establiment. I ara n'ha obert un aquí. De primer, ens prenem uns antipasto bastant bons, de segon una napolitana (molt bona, la massa) per a mi, una pullesa, per a Patri. Per veure, un montepulciano chambré, és a dir, a Singapur a trenta graus.

Dia 4 d'abril: Singapur

Arribem a Singapur desprès de 12 hores de vol. Malgrat que Oriol no s'a portat tan bé (s'escapolia a primera classe i sa mare l'havia de perseguir passadís amunt) com als darrers vols, s'ha de reconèixer que el trajecte s'ens ha passat molt ràpit. Aterrem puntualíssims i en un tres i no res som a l'Hotel. És el Conrad Centennial, que està a la zona de Suntec City. Fabulòs l'hotel i fabulosa l'atenció del personal. Sortim de seguida que deixem les maletes: ens n'anem directament a Marina Bay, a veure el megahotel que acaben de construir. És espectacular. Per pujar al mirador (per dir-ho d'alguna manera, perquè hi ha restaurants, piscines, cockteleries ...) cal pagar 20 SGD, uns 11 euros per persona. La vista de la ciutat i rodalies és increïble. Paguem 20 SGD més per cap per un cocktail (un daiquiri de coco, mango i rom negre) bastant fluixet. Baixem i ens passegem per la zona. El centre comercial és tot luxe: des del disseny fins a les botigues (Tiffany, Louis Vuitton, Cartier, Rolex ... tenen botigues enormes aquí, inclús de varis pisos). Al voltant de l'hotel i el mall tot són edificis d'arquitectura high-tech. Bé són quasi dos quarts de deu de la nit i ens anem a fer un mos a un restaurant de l'hotel. Tan trist el menjar que ni el criticaré. Això sí, totes les cambreres estan com boges amb l'Oriol. Desprès directe al llit.

Abril 2011: Viatge a Singapur i Bali

Després de molts de mesos sense res interessant que afegir, re-encetem el blog: ens n'anem a Singapur i Bali. Dues setmanes! Vol directe de Singapore Airlines, 13 hores, Barcelona-Singapur. Allí ens prendrem uns singapore sling al Raffles, pujarem a la terrassa del Marina Sands Bay, comprarem per Orchard Road, ens divertirem a Clark Quay ... amb el permís de l'Oriol, que amb 18 mesos ja té opinió formada sobre moltes coses. A més, el senyor sap una mica de xinès, amb el qual segur que l'entenen millor els habitants de l'illa-estat que nosaltres. Després Bali. Oh, Bali! Platges d'aigües de color maragda, volcans ennuvolats, arrossars que rellisquen muntanya avall ... Ja us explicarem.