Dia 5 d'abril: Singapur

Ens llevem tardíssim. Són quasi les 11:00. Hem dormit quasi 12 hores. Esmorcem a la cafeteria de l'hotel i ens n'anem disparats a agafar un bus turístic. Es el tercer cop que estem a la ciutat i no ho haviem fet abans. Ens apeteix. Són 20 SGD per cap (l'Oriol no paga) i val per tot el dia. Inclús per altres rutes. Ens agrada tant que un cop acabat el primer viatge, agafem un altre bus per fer un nou recorregut. Visitem el barri musulmà, el xinés i l'indi, i com comença a diluviar (estem al tròpic, aquí plou, i com, un cop al dia) ens refugiem sota uns porxos i ens prenem un tandoori i unes aletes de pollastre. Les cambreres estan boges amb l'Oriol i se'l rifen per entretenir-lo mentre mengem. Ell, encantat. Quan para de ploure ens n'anem al Bugis, un edifici multibotiga molt peculiar. Patri es compra quatre camisetes i una motxilla de nen per a regalar per 83 SGD (menys 50 euros). A la planta baixa hi ha parades de sucs de fruita recent espremuda. Ens en demanem dos de síndria per un SGD cadascun (0,60 euros): està boníssim. Tornem a la zona de Suntec City i ens asseiem a una pizzeria (de nom "Bel mondo"). Curiós, és d'un italià que va anar a Japó, a Osaka, on va obrir el primer establiment. I ara n'ha obert un aquí. De primer, ens prenem uns antipasto bastant bons, de segon una napolitana (molt bona, la massa) per a mi, una pullesa, per a Patri. Per veure, un montepulciano chambré, és a dir, a Singapur a trenta graus.

Dia 4 d'abril: Singapur

Arribem a Singapur desprès de 12 hores de vol. Malgrat que Oriol no s'a portat tan bé (s'escapolia a primera classe i sa mare l'havia de perseguir passadís amunt) com als darrers vols, s'ha de reconèixer que el trajecte s'ens ha passat molt ràpit. Aterrem puntualíssims i en un tres i no res som a l'Hotel. És el Conrad Centennial, que està a la zona de Suntec City. Fabulòs l'hotel i fabulosa l'atenció del personal. Sortim de seguida que deixem les maletes: ens n'anem directament a Marina Bay, a veure el megahotel que acaben de construir. És espectacular. Per pujar al mirador (per dir-ho d'alguna manera, perquè hi ha restaurants, piscines, cockteleries ...) cal pagar 20 SGD, uns 11 euros per persona. La vista de la ciutat i rodalies és increïble. Paguem 20 SGD més per cap per un cocktail (un daiquiri de coco, mango i rom negre) bastant fluixet. Baixem i ens passegem per la zona. El centre comercial és tot luxe: des del disseny fins a les botigues (Tiffany, Louis Vuitton, Cartier, Rolex ... tenen botigues enormes aquí, inclús de varis pisos). Al voltant de l'hotel i el mall tot són edificis d'arquitectura high-tech. Bé són quasi dos quarts de deu de la nit i ens anem a fer un mos a un restaurant de l'hotel. Tan trist el menjar que ni el criticaré. Això sí, totes les cambreres estan com boges amb l'Oriol. Desprès directe al llit.

Dia 14, Nova York

Divendres, 21 de maig.
Avui també fa molt de sol. Agafem el metro i en un hora ens plantem a Coney Island. Hi ha bastant de gent per la platja, però es pot passejar bé. Fem unes fotos de la nòria i del passeig i en poc més d'un hora tornem a ser al metro en direcció a Manhattan.
Fem un mos a un Mc Donalds de la 5th Av. I després, mentre Patri i el Menut se'n van a l'hotel a descansar, jo me'n vaig a De la Concha (1390 de la 6th Av) i em fumo un Drew Estate Liga T52 (robusto). És tabac de Nicaragua. Aquí li fan embargo a Cuba. Prou bo. Mentre m'estic fumant el cigar i contemplant la 6th Av. passen uns Escalades negres a tota marxa amb les sirenes posades. El tercer porta la finestreta baixada. Hi veig el Dalai Lama xafardejant des de dins. Miro als negres que tinc al costat i senyalo amb el dit. Entre bocanades de fum em diuen: "yes, mate, is Dalai Lama".
Torno a l'hotel i li explico a Patri. Ja havíem vist que aquesta setmana, per tres dies, fa unes xerrades al Radio City Music Hall.
Baixem a Little Italy, són ja les 18:00. Del barri només hi resta Mullberry St. La resta se l'han apropiat els xinesos, que senyoregen bona part del sud de Manhattan.

Dia 4, Nova York

Dimarts, 11 de maig.
El matí s'aixeca una mica fresc. Després d'un espresso doble i un apple fritter ens n'anem al Financial District. Fem unes fotos de l'edifici Woolworth, del One New York Plaza i d'altres. Passem a veure el Charging Bull, tot ple de guiris, com sempre. Agafem el ferry i ens apropem a Staten Island (gratuït) tot fent fotos de l'Estàtua de la Llibertat. Al vaixell la gent, com no, li riu les gràcies a l'Oriol. Ja comencem a estar tips de què la gent no pari d'interpelar-nos sobre l'Oriol. És un no viure. És que no tenen criatures en aquesta ciutat que tothom s'ha de fixar amb la nostra?
Anem a dinar a l'Acqua (21 de Peck Slip, telèfon 212 349 4433). Fabulosa la focaccia allo Stracchino i els papardelle al pesto, com els fan a la liguria, amb patata bollida i mongetes tendres.
Passem per la Gran Central Station, comprem un salami, una baguete i una mica de fruita per sopar. Entrem a MACY's a preguntar per un joc de llit de cotó egipci. El de 700 fils de la marca HOTEL COLLECTION sembla fabulós. Ja us hem comentat anteriorment que hem descobert el plaer de dormir en llençols de qualitat. Com més fils per polzada millor. I el cotó, preferiblement egipci. Per les nostres terres no hem sabut trobar el que estàvem buscant, però aquí estem al país dels llençols. Ja veurem si fem fira. El preu del producte és per a pensar-s'ho (més si tenim en compte les imminent mesures de ZP).

Barcelona. Dies 12 i 13.

Dissabte, dia 12 de desembre. Són les 11:00 i arribem al Mandarin Oriental de Barcelona (http://www.mandarinoriental.com/). La façana l'hotel, al passeig de Gràcia, té un semblant art-déco. Mentre una noia encisadora ens complimenta el check-in, una altra ens ensenya els serveis de l'establiment. Quan acaba ens convida al menjador de la planta baixa a prendre un refresc. Després ens acompanya a l'habitació. Una habitació espectacular, amb una decoració funcional, moderna, estilosa. Televisió de B&O, aixetes de Grohe, jacuzzi, llit enorme amb llençols de cotó de més de 300 nusos per polsada. Sensacional! És la nostra primera sortida amb l'Oriol i estem segurs que ens ho passarem molt bé. Sortim de l'hotel i ens passem per Cartier. La depenenta s'enamora del nostre petit. Patri i jo ens comprem uns regals pel Nadal. Cartier és molt de Cartier. "El joier dels reis i el rei dels joiers" deien, i subscrivim. Anem al Koy-Shunka on tenim reserva per dinar. Us estalvio la referència , ja que n'he parlat a bastament en altres posts.
Ens passem la tarda de compres (contribuint a reactivar l'economia, diria), fent viatges a l'hotel per portar paquets i alletant al nostre petit. Passem per Imaginarium, Benetton,Uterqüe. ...
Són quasi les 22:00 i anem a sopar unes tapes al Qu-Qu de passeig de Gràcia. Les tapes resulten més que acceptables i, com sempre, van acompanyades d'un bon servei per a un establiment d'aquestes característiques. De tornada a l'hotel mirem d'entrar al Bankers Bar, però està ple i desistim de tornar a intentar-ho. Estem molt cansats. Ens retirem a l'habitació.

22 d'agost. Restaurant Drolma

Són les 14:00 de dissabte. Ens asseiem al Drolma (http://www.drolmarestaurant.cat/), el restaurant de Fermí Puig. Hi tornem després de la darrera experiència fa ja més de dos anys. És el nostre restaurant preferit de Barcelona, malgrat que, com veieu, no hi anem sovint. Malauradament el nostre pressupost no arriba per menjar-hi cada dia.
És un restaurant elegant. Situat al principal de l'Hotel Majestic, té una bona vista del passeig de Gràcia. Maître i cambrers de xaqué (catalans, educadíssims), cuberteria de plata, cristalleria de baccarat i spigelau, plats de Versace. Res a veure amb els caus sorollosos, llardosos, amb un servei format per ineptes i ganduls que podem trobar a cada cantonada.
Ens serveixen uns entrants calents deliciosos. Quatre petits snacks: fritures de llagostí, formatge, rostit i croqueta. També una crema, sublim de sabor i textura, escumosa de cranc reial a sobre d'una altra, més espessa, de carbassa. Aquest plat seria perfecte si fos una mica més abundós. Tot això són entrants de la casa. Ens demanem, de primer uns ravioli de faisà salvatge amb crema de tòfona fresca i foie, absolutament impecables, i una amanida de llagosta amb vinagreta de fruites i verdures, boníssima. Les verdures, crudités, i la llagosta, al punt. La vinagreta, molt suau. De segon, filet (diversos talls d'una carn amorosa) amb bolets de sant jordi i puré de patata (el millor puré de patata de la nostra vida, suau, finíssim i molt saborós, tan bo que repetim) i rèmol al forn amb patata, cocció perfecta del peix, impecablement assaonat. De postres, una escuma de crema catalana (molt bona) i un gelat de praliné, pastís de xocolata i pera (per a comensals amb molta gana). Per veure m'he pres una ampolla de Delamotte, excel·lent xampany. Repeteixo el millor restaurant de Barcelona.

Barcelona, Koy Shunka

Dia 23 de juliol. Me'n vaig a Barcelona a veure als meus germans. Se n'han anant a passar cinc dies al cap i casal. S'hostatgen al Majestic, gran hotel, a la cantonada muntanya del passeig de Gràcia-carrer València. Els hotelers han reaccionat rapidíssimament davant de la crisi. Mentre altres sectors discutien si presentaven EROs, si reduïen producció, si renegociaven o no el finançament amb la banca, ells han abaixat els preus fins un 70 per 100. Aquests mesos passar unes nits als hotels de luxe de les grans ciutats és més assequible (compte, que no dic barat) que mai.
Bé, hem quedat a les 13:30 per anar al Koy Shunka. El cotxe, per Gran Via, em marca 41,5º C de temperatura exterior. Al sortir del vehicle el cop de calor és insuportable. Sort que ens pocs minuts sóc a dins del restaurant. Un cop a la barra, i de dues cerveses KIRIN ICHIBAN per cap, ens trobem parlant amb el itamae, el cuiner de sushi, que es mostra bastant parlador malgrat els seus limitats coneixements de la llengua castellana. Ens demanem, com sempre, una sèrie de plats que combinen la pasta, la tempura i el sushi. Aquest cop cal remarcar el bacallà negre amb reducció de miso (plat excel·lent que ja vam tastar al NOBU de Nova York), el nigiri sushi de ventresca de salmó (l'itamae ens treu la ventresca de sota el taulell després d'una animada xerrada sobre les diferents parts de la tonyina amb el meu germà Paco) i la tempura de cranc reial. És el nostre japonès preferit fora de Japó, amb la diferència de què a Japó és difícil trobar restaurant tant eclèctics que cuinen diversos tipus de menjar. Allà estan especialitzats en sushi o en okonomiyake o en ramen o en tempura o en tonkatsu ...
Al sortir, nou raig de sol. Caminem fins al Majestic. Ens asseiem al cigar lounge de l'hotel i fruïm d'un Serie D nº4 edició del 2007 amb un Mac Callan de 25 anys. És una glòria que dura poc més d'un hora. Final perfecte. Agafo el cotxe i me'n torno al poble.

Barcelona. Tapaç 24

U de juliol. Anem a Barcelona per una revisió rutinària de la vista. Encabat anem a sopar al TAPAÇ24 (http://www.carlesabellan.com/tapac24/), el local de tapes del Carles Abellán al costat del passeig de Gràcia. Com a curiositat us diré que la Gwyneth Paltrow i el Mario Batalli el recomanen al seu nou llibre. El lloc és agradable, encara que no massa original. Els cuiners, al fons de la barra, treballen a la vista dels clients, si bé no pots apreciar amb precisió què estan fent. De clients n'hi ha de tota la vida, d'estrangers dels hotels de luxe propers a l'establiment i algun de pas, com nosaltres.
Ens demanem 4 croquetes de pernil, molt bones, però, potser, massa salades. Un bikini molt diferent. Amb pernil ibèric en lloc de dolç. Amb tòfona al pa. Molt bo, però li manca una mica de sabor pel meu gust. Un Mc Foie, en realitat un koulibiak o un wellington d'hamburguesa amb una crema de foie al costat. Acceptablement bo. Llucets fregits, molt frescos. Una amanida de tomàquet de Montserrat amb tonyina. El tomàquet absolutament insípid. La tonyina, esmicolada i oliosa. El plat soso i insípid. Un fracàs. Res a veure amb el plat similar que vam degustar a Can Ravell. De postres unes quenelles de xocolata, amb oli d'oliva i pa, per a Patri. Unes maduixes amb balsàmic i escuma de iogurt. Per veure, dues canyes Moritz i una aigua Solan de Cabras. Tot plegat, 60 euros. No ha estat una experiència memorable. Més si tenim en compte que el tracte del servei tampoc ha estat a l'alçada. Cap somriure, cap recomanació, cap pregunta sobre la satisfacció. Cares molt serioses, tracte eixut. És un lloc de tapes, histèric, com molts d'altres.

Venècia, 24 i 25 de juny

Dia 24 de juny. Arribem al pàrquing de Tronchetto i agafem un vaporetto fins la Giudecca. Allí està el Hilton Molino Stucky. L'hotel és de luxe. Un antic molí de gra transformat en una sumptuosíssima residència d'hostes. El tracte de l'staff està a l'alçada de l'establiment. Els serveis molt bons. Té una piscina al sostre amb una vista, des de dintre de l'aigua, boníssima del barri de Dorsoduro. L'hotel facilita gratuïtament una lantxa que et deixa cada hora al Dorsoduro i a San Marco. Immediatament, fa el viatge a la inversa.
Dinem a un restaurant de peix que recomana una de les guies que portem. Producte de tercera, fins i tot una mica rovellat. Preu astronòmic. Per a treure'ns el mal gust de boca ens apropem al Harry's bar. Tot història. Està a vessar de saxons (l'hotel també). Tots amb un Bellini a la ma. Patri s'afegeix a la tradició i també se'n demana un. Jo, per contra, em demano un negroni. Molt bo. Donem un tomb. Visitem la catedral. Ens perdem pels infinits carrers i carrerons.
Entro a Ermenegildo Zegna. Només a tafanejar. L'encarregat se m'apropa i, a cau d'orella, em diu: "tots els productes amb un 30% de descompte". Me'l quedo mirant i penso: "com ha d'anar el negoci del luxe per a què facin aquestes rebaixes?". Em compro una corbata de ratlles.
Ens n'anem a l'embarcador. Ens confonem de lanxa (sense fixar-nos n'agafem una de certament atrotinada) que ens porta on Jesucrist va perdre les espardenyes, a l'altra punta de la llacuna. Ens tornen a portar a San Marco (el patró del vaixell fa cara de resignació, segur que això de que dos passerells es confonguin de barca li passa a diari) i d'allí a l'hotel. Ens prenem un sandvitx al bar de la planta baixa i ens n'anem a l'habitació. Ens han deixat una ampolla de bellini de compliment. Ens n'adonem que l'aïllament acústic de l'hotel és dolentíssim. Se sent tot el que diuen a l'habitació del costat. Al menys aquí no hi ha putes.

Florència. 22, 23, 26 i 27 de juny

Tornem a Florència. És el quart cop que hi som. No és la ciutat, sinó les joies, petites i grans, que hi conté el que ens agrada tant. Urbanísticament és una aberració. El trànsit posaria nerviós a un taxista del Cairo. Les botigues caríssimes. Els carrers brutegen. Però tot s'accepta resignadament, quan admires les meravelles dels segles XV i XVI que s'aixequen a cada racó. Cada cop que hi anem hi redescobrim coses. Aquest cop ha estat la capella Tornabuoni a Santa Maria Novella, la Brancacci (sempre la Brancacci) a Santa Maria del Carmine i la Sassetti a Santa Trinità. Sense oblidar la sala dels Botticelli de la Galleria degli Uffizzi. Allí hi podeu admirar "el naixement de Venus", "la primavera", "la calumnia", "l'adoració dels mags" i, aquesta de Van der Goes, "el tríptic Portinari". Tot sense moure's del lloc. En aquesta sala s'hi concentra tant d'art que mereix una visita per sí sola.
Un altra meravella: el Palazzo Medici-Riccardi. Els frescos de Gozzoli són excepcionals. Sobretot si abans llegiu un poc d'història de Florència de l'època del Medici.
He aprofitat el viatge per llegir un parell de llibres prou interessants: l'un, "Brunelleschi's Dome" de Ross King, interessantíssim, brillantment escrit, didàctic; l'altre, "Medici Money" de Tim Parks, interessant, però confús, les idees es barregen.
Hem menjat relativament bé, quasi sempre a la Trattoria del Carmine. Bona bistecca a la fiorentina (no és, però, Peter Luger de Brooklyn) i molt bona, segons quina, la pasta. Excel·lents els spaghetti alle vongole verace, sublims els paccheri ai moscardini (un dels millors plats de pasta de la meva vida), vulgars els penne a la carretiera. Ens hem anat fent cada cop més exigents amb la pasta, i ja costa trobar llocs on ens la juguem demanant-ne.

Dies 29 i 30. Barcelona

Dia 29 de maig. Arribem a Barcelona sobre les 17:00. Som tres: mon germà Ferran, Patri i jo mateix. Deixem les maletes al Hilton Barcelona. Caminem per la Diagonal fins a Passeig de Gràcia. El dia es radiant. La temperatura primaveral. Baixem pel Portal de l'Àngel i ens prenem un granizat de llimona a Planelles. Passegem pel Gòtic fins que se'ns fa tard. Quin luxe disposar d'un barri com aquest a una gran ciutat! Travessem les rambles i passem (de puntetes) pel Raval. Tota la gent és emigrant. Cadascú a la seva. No es detecta cap interés per integrar-se. Venen a guanyar-se les garrofes i punt. Se'ls en refot la llengua, la cultura i les tradicions del país. La situació de decadència política europea i, especialment, la catalana els ho permet. Pugem pel Paral·lel fins el carrer Lleida. Ens entaulem al Rías. Com sempre sensacional.

Dissabte, 30 de maig. Ens aixequem a les 9:00. Esmorcem mandrosament al buffet de la planta 4a del Hilton. Agafem el cotxe i ens plantem a la Casa del Libro. Em compro un llibre sobre el judici d'Eichman de la Hannah Arendt. També acabo adquirint uns quants llibres de la Taschen: Egon Schiele (un descobriment recent), Lucien Freud (un descobriment no tan recent), Caravaggio, Tiziano i Van Eyck (tres clàssics). Per acabar, em compro la Michelin de Tokyo. És una idea que no ens abandona. Tornar a Japó. Es fa difícil deixar de pensar en aquella gran ciutat. Un cop la coneixes no pots oblidar-la.
Deixem els llibres al cotxe i anem a Uterqüe, Benetton i H&M a comprar coses d'embarassada per a Patri. Passem pels Quatre Gats. Acabem a la barra del Shunka (tenim reserva).
Passem pel Corte Inglés de Diagonal, al Club del Gourmet. Comprem uns Nicanores de Boñar, arrós bomba del Delta de l'Ebre (cal fer país), moixama d'almadrava i fruita diversa. Tenen Wagyu(http://en.wikipedia.org/wiki/Wagyu), carn de Kobe, a 70 euros el filet. Ho deixem per a millor ocasió.

24 d'abril. Nova York

Dia 24 d'abril. NY es desperta amb un sol de primavera. La temperatura és excel·lent. Anem a fer unes fotos a l'edifici SEAGRAM del genial Ludwig Mies van der Rohe. És una obra mestra de l'arquitectura moderna. Fotografiem també l'edifici CITICORP. Anem a la seu de les Nacions Unides a l'East River. Més fotos. Fem una mica el dropo a un parc que hi ha al costat de les NU. Està tot ple de funcionaris i diplomàtics. S'hi manifesten quatre arreplegats dels Tigres d'Alliberament del Tamil Elam. Anem a dinar a l'OYSTER BAR de Grand Central. Ens entaulem a les 13:00. De primer, per compartir, unes ostres fregides amb salsa tàrtara d'acompanyament. Molt bones. El primer cop que en vaig menjar va ser a Nova Orleans al 1992 i ja em van agradar molt. També ens prenem uns calamari amb salsa marinara. Justets els calamari, molt bona la salsa. I per acabar amb els entrants mitja dotzena d'ostres de Virginia. El sabor d'aquestes ostres es molt diferent a les de Galícia. Menys sípides, menys sabor a iode. Més eixutes. El sabor arriba i se'n va. Molt bones.
De segon Patri es demana un sandvitx de llagosta amb maionesa. Contundent en la quantitat, encertat amb la cocció. Boníssim. Per demanar un altre dia. Jo em demano una especialitat de la casa: la bullabessa. Boníssima sopa. Farcida de musclos al punt de cocció, escopinyes, troços de peix i mitja llagosta. Recomanable. No ens demanem postres. Jo m'he pres una draft beer. Total 110 dolars, servei al marge. Preu just.
Descobrim al costat est de Grand Central, dintre de la pròpia estació un minimercat ple de delicatessen. Patri es compra una tartaleta de fruita amb crema, discreta; jo una mousse de fruita de la passió, immillorable.

Sant Jordi a NY.

Dia 23 d'abril. Sant Jordi. Com no podia ser d'una altra manera, el dia es mostra assolellat. Ens adrecem al ROCKEFELLER CENTER. Amb l'objectiu 10-22 mm de Miquel (gràcies Mike!) podem fer una foto del Rock en tota la seva plenitud. Realment NY és una ciutat de gran angular. No és apta per a les mires estretes. Entrem al hall de l'edifici GE i contemplem el mural que el nostre compatriota Josep Maria Sert va pintar al seu dia, en substitució de l'obra de Diego Ribera que hi havia originalment. Els tons sèpia de la pintura conjuguen perfectament amb l'art decó que amera tot l'ambient.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.

Dia 22 d'abril. Nova York

Dia 22 d'abril. Comença el dia amb una bona temperatura. Hi ha algun núvol. Baixem per Lexington fins a l'edifici Chrysler. Entrem al hall i fen alguna foto de la pintura del sostre. Entrem després a Gran Terminal Station i fem unes fotos al sostre de totxo de Rafael Guastavino. Reservem per divendres a dinar a l'Oyster Bar. Tenen més de 20 varietats d'ostra. No crec que les puguem provar totes. Agafem el metro (línia 4) fins Union Square i caminem fins al Flatiron, edifici neorenaixentista del gran Burnham. Ens passem mitja hora fent-li fotos. És magnífic. Pugem xino-xano fins a l'Empire State. Li fem unes fotos. No hi pugem. Ja ho vam fer al seu dia. Per dinar ens prenem un bagel de lox (salmó fumat, aquí). Tornem a l'hotel i descansem una estona. Després tornem al Met. Ens apassiona aquest museu. Veiem les antiguitats egípcies, els tresors de l'edat mitjana, les armadures ... Sortim del museu i ens prenem un hot dog cadascú. Els preus dels hot dogs han passat en dos anys d'un a dos dolars. Un 100 per 100. Si bé és cert que durant molts d'anys no havien pujat.
Passem per FAO SCHWARZ. És una fantàstica botiga de joguets a la 5th Av. Li comprem un os de peluix al "cacauet".
Anem baixant per la 5th Av. i entrem a ABERCROMBI AND FITCH. La botiga és claustrofòbica i apesta a colònia barata. La roba és una mica quilla, però amb pretensions. Del conjunt salvo a les dependentes que resulten força. Si en els propers tres anys em dedico a produir porno, em comprometo a oferir-los-hi feina estable.
Són les 20:00 i estem rebentats. Tornem a l'hotel a veure LAW & ORDER.

Dia 21 d'abril. Nova York

Dia 21 d'abril. El dia es desperta amb una densa boira. La temperatura al carrer es força bona, no així la visibilitat. Agafem el metro, línia 4 en direcció a Wall Street. Entrem a Trinity Church. Passem per davant de la Borsa. Ens fem unes fotos davant del CHARGING BULL de bronze d'Arturo di Modica a Broadway. D'allí anem a comprar al Century 21. Com sabeu és un outlet enorme on es pot comprar roba i complements de les millors marques a preus incomparables. Ens trobem un munt d'espanyols comprant com si el mon s'acabés. N'hi ha molts més que al Met, on no n'hem trobat cap. Patri es compra unes NINE WEST i jo una americana de ARMAND BASSI. En sortir del Century 21 anem a menjar alguna cosa a Battery Park City. Els executius estan tots dinant per qualsevol lloc. Després agafem la línia 1 i ens n'anem a a catedral de Saint John the Divine, a Amsterdam Av. amb la 112th st. La catedral es publicita com el temple gòtic (neogòtic, diria) més gran del mon. Està inacabada. No impressiona gaire. Al sortir, descobrim a Broadway amb la 110th St. el WESTSIDE MARKET NYC, una enorme botiga de delicatessen. Comprem unes olives de KALAMATA. Estan boníssimes. Ens ha agradat el lloc molt més que BALDUCCI'S i DEAN AND DELUCA. Tornem a l'hotel a descansar una estona.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.

Dia 20 d'abril a NY

Dia 20 d'abril. El dia comença plujós i fred. Agafem el metro, línia 6, fins al Soho (estació de Bleecker). És dia de compres. Entrem a un BANANA REPUBLIC (BR) i Patri es compra un top taronja prisat. Jo em compro una americana a ratlles i uns pantalons. Aquesta marca de GAP ens agrada força des de fa anys. Qualitat i preus òptims. D'allí passem a ALDO, on em compro un parell de sabates de vestir. Preu boníssim. Anem directe a CUSTO BARCELONA, al carrer Spring. Patri s'emociona amb totes les coses que li va ensenyant la dependenta, per cert, una bona venedora. Al final es queda un vestit i un top. Els preus són els d'Espanya, però en dolars. El fotut tipus de canvi arruïnarà l'economia europea.
Se'ns han fet les 14:00 i decidim anar a dinar a LUPA (al carrer Thompson). És un restaurant del xef Mario Batali. Aquest home és una institució als EEUU. Presenta un programa de cuina a la televisió. És el que ara se'n diu "un cuiner mediàtic" (espero que no sigui tan pesat i cregut com l'Isma Prados). Ens entaulem i ens demanem unes olives marinades d'antipasto. De primer plat, Patri es pren uns spaghetti a l'aglio e olio. Potser condescendent, m'assegura que em quedem millor a mi (jo també ho crec). Jo em demano uns linguine amb calamari (xipirons, realment), bastant bons. Sempre he cregut que feia la pasta al dente fins que he provat la d'avui. Diria que li faltaven dos minuts de cocció. De segon plat, Patri es pren un pollastre a la diavola (mig pollastre que quasi no s'acava ni amb la meva ajuda), bo, però potser amb abús del pebre negre. Jo em prec espatlla de porc a les herbes (romaní) amb reducció de treviso i acceto. Està bonsíssim de textura i sabor. Curiosament, ve servit sobre un calçot. No debades Mario Batali té un altre restaurant anomenat CASA MONO, aquí a NY, de cuina espanyola.
No ens demanem postres. Em prenc un espresso, bastant dolent. Per veure una copa de prossecco i una de negre. Total 220 dolars. Em quedo amb l'ACQUA, sense color.

Dia 18 d'abril. Nova York

Dia 18 d'abril. Ens llevem a les 8:00 i ens entaulem, per dir alguna cosa, a l'STARBUCKS de l'hotel. És el moment wifi (de franc) del dia. L'aprofito per escriure el blog del dia abans. Agafem el metro al 42th i ens plantem al 14th. Allí, entre la 6th i la 7th av. hi ha ADORAMA, una altra gran botiga de fotografia. Mala sort. Avui està tancat per descans setmanal. Seguint per la 14th en direcció oest ens apropem al Meatpacking District. Aquí han rodat mil·lers d'escenes de pel·lícules. Era el lloc de descarga i manipulació de la carn que els arribava a la ciutat de l'Oest. Avui és un altra cosa. Els magatzems de carn s'han transformat en restaurants chics i en botigues de moda. Patri està enamorada d'una dissenyadora que té l'única botiga a NY aquí: Diane von Furstemberg (DVF). A Madrid acabem d'obrir una botiga seva i a Barcelona Gonzalo Comella té peces de les seves col·leccions. Ens atenen de meravella. Els preus són com a Espanya però en dolars. Això vol dir un trenta percent inferiors. Patri es prova tres vestits. Són espectaculars dintre de la seva senzillesa. Se'n compra dos. Està pletòrica. Davant de DVF hi ha una botiga d'Stella Mc Cartney amb un aparador sorprenent: està tot ple de mascotes de plastic inflable i no es veu una peça de roba.
Se'ns han fet les 12:30 i anem a Balducci's (també al 14th). És un local singular on s'hi venen delicatessen i també hi pots comprar menjar preparat de qualitat. Ens comprem roast beef (bo), pollastre amb mantega (fluixet) i una quesadita. De postre pinya natural (boníssima).
Ens n'anem volant al Metropolitan. Tenim passis de fa dos anys. Ens estalviem 40 dolars. El Met està fins a la bandera. Anem directe a la pintura europea d'abans del XIX. Gaudim de les obres d'art durant més de dues hores. Com tenim un altre passi hi tornarem a veure els tresors, que són molts, de l'arqueologia egípcia, assiria, hitita ...
Baixem per Madison Av. La crisi està pegant molt fort. És dissabte la tarda i les botigues d'alts preus estan buides. TOM FORD, CHANEL, CALVI KLEIN, no tenen ningú comprant. Hi ha moltes botigues per a traspassar/llogar. L'única que està a tope és la sabateria de CHRISTIAN LOUBOUTIN. Que, pel que a mi respecta, es podria anomenar La Putin per l'estil. Sabates de dona a més de 1000 dolars. Anem a BARNEY'S. Sortim decebuts. D'allí passem a DKNY. Em compro una gabardina. Senzilla i barata. Patri es compra un parell de sabates rebaixades. Travessem de vorera i ens plantem a SHANGHAI TANG. Aquesta casa està arrassant a Àsia amb el seu estil oriental (colls nerhu, absència de botons ...). Patri es compra un vestit color cian preciós i una jaqueta de punt espectacular.
Arribem a l'hotel a les 20:oo i ens quedem fregits. A les 21:30 ens llevem i anem a comprar un entrepà de gall d'indi a un deli de la 5th av. Fi del dia.

Dia 17 d'abril. Nova York

Arribem a NY el dia 16/04. Un cop al Waldorf-Astoria ens donen habitació a la planta 41, al Towers, cortesia de ser Diamond de Hilton. La vista del Midtown des d'allà adalt és espectacular. També ens donen tickets d'esmorsar al Starbucks de l'hotel. S'ha perdut el glamour dels clàssics, però què hi farem? S'ha de reconèixer que el pastís cheese danish és boníssim. Sortim a passejar per la 5th avinguda i ens prenem dos hot dogs: quina delícia. No és ironia. Ja no me'n recordava el bons que són als Estats Units aquestes petites bombes de colesterol.
El dia següent (17/04) matinem. Starbucks i cap a B&H. Està a la 34 th west, amb la 9th av. Diuen que és la millor botiga de fotografia de NY. Quan entres dintre et convences que potser ho és. Tots els dependents són jueus hassidin, amb la kipa i els rínxols. Pregunto per la EOS 5D Mk II de Canon i em diuen que si la vull sense la lent del kit que no està en stock. Molt seriosos. No tracten de vendrem un altre producte. Professionals. La botiga és enorme i hi ha de tot (menys el que jo cercava) i a bon preu. Una mica decebuts passem per davant d'un BANANA REPUBLIC i em compro, de rebaixes, uns pantalons (talla 33-30, no me'ls caldrà portar a la modista) i una camisa. Passem per Times Square i ens entaulem a Rosie O'Grady's, (http://rosieogradys.com/)una Steak House que està en el número 149 th west de la 46th. Ens prenem una amanida caesar's a compartir (simple i perfecta) i una hamburguesa de la casa, 450 grams de carn de entrecot. Quina diferència amb els fast foods!
Ens en tornem a l'hotel a fer migdiada (aquí nap). Gran costum que ara que Patri està embarassada practiquem amb més assiduïtat. Sortim novament a les 17:00 i ens n'anem, xino-xano, fins a Times Square (està impossible de gent). Allí agafem a línia 1 cap al downtown fins la parada amb Franklin. Estem al cor de Tribeca. A aquestes hores molt avorrit. Fem temps passejant i a les 19:45 entrem al NOBU. El local és fosc. La decoració minimalista. El lloc, en resum, és acollidor. Ens deixem aconsellar pel cambrer. De primer ens prenem un Yellowtail fish amb jalapeños i fulla de sisho, un plat boníssim creació del xef Matsushita. Sensacional. De segon, un black cod with miso. El millor bacallà que ens hem pres a la vida. textura melosa. Sabor fí. Maridatge perfecte amb la reducció de miso. Hem vist la gloria amb aquest plat, també de creació (Paco i Ferran, atenció heu de provar això!). Després, ja completament sense control, ens passem demanant una tempura de gambes (bona) i de shiitake (bona també) i sushi:
4 peces de toro, molt bo
4 peces de maguro, bo
4 peces de sake, molt bo
4 peces de ebi, boníssimes, però massa grans per a un sol mos
1 california roll (6 peces), perfecte
1 special home roll (6 peces), absolutament negligible.
Hem demanat massa.
Per veure 2 KIRIN ICHIBAN i un aigua (de Fidji, quin esnobisme es gasten aquí).
No prenem postres. Són 220 dolars. Car però s'ho val, de debò. Hem pogut demanar quasi la meitat de menjar, però la gula ens pot.

Nova York. Abril 2009

Doncs ja tenim reserva per al NOBU de Tribeca (divendres, 17 d'abril, a les 19:45). També hem reservat al Peter Luger de Brooklyn(http://www.peterluger.com/) on diuen que fan el millor entrecot de la ciutat (dimarts, 21 d'abril, a les 19:30). La nostra amiga Mercedes ens ha fet la gestió (gràcies, Mer!). Nivellàs d'anglés. Accent de primera.

Vacances a l'abril

Del dia 16 al 26 d'abril serem a Nova York. La ciutat que mai dorm ens espera. Hem reservat vol directe des de Barcelona i estada de deu nits al Waldorf. L'experiència serà (suposo) sensacional. Aprofitarem per tornar al Metropolitan -m'emociono només de pensar-hi-, al MoMA i a the Cloisters. Comprarem a Abercrombie, Gap, Banana, Calvin Klein i B&H (coses de fotografia). Intentarem reservar al Nobu (http://www.noburestaurants.com/). Gaudirem dels hot dogs més bons que mai he tastat. Farem fotos. Anirem al Oyster Bar de la Grand Central Station a menjar sopa de cloïsses i tenderloin mentre contemplem el sostre fet pel nostre compatriota Guastavino. I el més important: serà el primer viatge transatlàntic del nostre petit-a. Ja sabeu que Patricia està de 13 setmanes. Estic tan content de fer aquest viatge amb aquest petit regal de la natura que durant aquests deu dies m'oblidaré de tot allò que mereix ser oblidat.