7 d'abril de 2012: Dinar amb llaunes, però no una llauna de dinar

Aquesta Setmana Santa, els meus germans han anat de turisme gastronòmic a Barcelona. S'han passat per la Boqueria i, a la parada de Martínez (quina moixama més espectacular!), han comprat unes anxoves 00. Després s'han aturat al Corte Inglés de Diagonal i han comprat unes cloïsses Paco Lafuente, uns musclos Campos 6/8 unitats llauna i una ventresca de tonyina Don Bocarte.
Amb tot això han preparat uns entrants pel dinar de divendres Sant. A casa es respecta la tradició i no es menja carn aquest dia. Ara, de sacrifici aquesta pràctica no en suposa molt.
La conserva fa anys que s'ha convertit en un remei d'estricta subsistència per a solters i malcasats, sense aportar cap plaer al paladar. D'ençà dels anys setanta, amb la introducció, d'insulses espècies de cultiu, i, després, als vuitanta, amb la importació sense rubor de producte de mars tropicals (especialment insípid) les llaunes han esdevingut una menja absolutament devaluada. D'un temps ençà, però, alguns mestres de la cuina (Adrià, José Andrés ...) han revitalitzat aquest producte de forma molt notable.
Com ja adivinareu, els entrants d'avui són excepcionals. Una autèntica delícia per al paladar que en res ha d'envenjar a molts dels productes frescos de qualitat. No són barats, però tampoc prohibitius. Un cop l'any és una temptació irresistible.

Dia 16 d'abril, Bali i Singapur

Desprès de dues hores i mitja d'avió ja som a Singapur novament. Bali ha estat el paradís i així el recordarem, però Singapur no és, tampoc, un mal lloc per perdre's. Ens allotgem a la planta 21 del Hilton Singapore, hotel al que ja hem estat en mitja dotzena d'ocasions en d'altres viatges. És un hotel cèntric i funcional, amb un buffet d'esmorçar absolutament èpic. Deixem les maletes i ens n'anem a donar un tomb per Orchard Road. Fa un any i mig, el darrer cop que vam estar a la ciutat, estaven construint, tot just al costat de l'hotel, l'enèssim shopping center (mall) de l'Illa-estat. Ara ja està acabat. És el ION. L'arquitectura high-tech de l'edifici és espectacular. I a  l'interior totes les botigues, restaurants, cafeteriesi llibreries que us podeu imaginar.
Desprès de passar unes hores al mall ens n'anem cap a l'Hotel Raffles a prendre'ns un singapore sling. Em sorprèn molt el gust del cocktail. El recordava amb menys xarop de cirera i més angostura, menys dolç, però està deliciós. Oriol es dedica a arreplegar les clofes de cacauets que hi ha per terra. Diuen les males llengües que la costum de servir els cacauets i de tirar les closques a terra era una forma de recordar als indis que servien, i netejaven el terra, als britànics qui manava a la ciutat.
Després ens n'anem a Chinatown, ja de nit. Entrem en un restaurant xinés i ens serveixen uns plats tan fastigosos que me'ls deixo sencers. Al sortir trobem la parada d'un salxitxer austríac, que és tota una celebritat aquí i al seu país d'origen. Fa dos anys ja vam probar el seu producte i ara hi tornem. El bratvurst està boníssim.

Dia 15 d'abril, Bali

Dia de descans, penúltim d'estada en aquesta paradisíaca illa. L'únic remarcable és que, previ coctkail a les 19:00, aparquem al petit amb una baby-sitter balinesa, de nom Suan, i ens n'anem al restaurant japonés Rin, que diuen que és el millor de Bali, el qual potser no és dir gran cosa.
El local és elegant i minimalista però no fred. Ens aten una maitre del país, que, com li passa a tota la gent d'aquí, és un pel massa propera. D'entrada, ens demanem uns nigiris de tonyina i salmó i uns Califòrnia rolls. L'arròs està al seu punt, però li falta un toc de sabor, està una mica insípid. De segon filet de wagyu amb salsa de miso amb guarniment de bolets i verdures: absolutament magistral. Tant la textura de la carn, com el punt de cocció dels bolets i la verdura i la salsa. De postres una macedònia de fruites tropicals flamejada anb sake, acompanyada de panacota. Boníssim postres. Per veure, Patri aigua i jo un chardonnay australià acceptable. Un té verd acaba el sopar. Un lloc molt recomanable si visiteu l'Illa.
Tornem a la suite i ens trobem a Suan donant-li un iogurt a l'Oriol, que està completament feliç.

Dia 14 d'abril, Bali

Ens llevem tard. Ja després de l'esmorçar, Patri em sorprèn regalant-me un quadre del pintor Suta Kesuma que està exposat al hall de l'Hotel. Serà el regal del meu sant. Ella s'encarrega de fer les gestions per tal que ens l'enviïn a Tarragona per FedEx. Després passem tot el dia a la platja privada del complex, a la piscina, demanant-nos uns acceptables spaghetti i fent temps per a les 18:00 anar al Hall a prendre'ns una copa. Batut de síndria per a Patri i l'Oriol. Un whisky escocès per a mi. No em demano un partagás serie D número 4. Que si m'hagués pres diria que està magnífic. Però l'Hotel és nordamericà i, clar, no en tenen. Em prenc un altre whisky, ja que les racions d'espirituosos són anglosaxones, i ens n'anem a sopar a l'habitació.

Oriol està feliç amb les balineses de l'staff. El mimen continuament i ell ho agraeix.

Demà serà el darrer dia a l'Illa. Com ens enyorarem. Mai m'ha passat quelcom de similar a un lloc.

Dia 13 d'abril, Bali

Després d'esmorçar, ens trobem amb el guia al hall de l'Hotel. Avui, és la darrera de les jornades de ruta. El dia comença assolellat, com els anteriors. Primer ens aturem a Kehen. El temple està tranquilíssim. Téns la sensació, com en tots els anteriors, que de no tenir-ne cura habitualment, en poc temps se'ls engoliria la selva, fins aquest nivell és de feréstega i exuberant la vegetació de l'Illa.
Ens aturem, a continuació, al poble de Perglipuran. És fantàstic: ben conservat, amb les cases típiques del país impecablement mantingudes. Prescindim d'entrar en cap casa particular, malgrat que la gent t'ho ofereix. El guia ens diu que no hi ha cap problema en fer-ho, però que tot té un preu, i que els propietaris maldaran per vendre't alguna cosa.
La tercera parada és al temple de Besakih, en plena muntanya. Trisno l'anomena el temple mare. És a dir, el temple de tots els temples. El més sagrat. Certament val la pena fer més de dues hores de carretera des de Nusa Dua per veure aquesta meravella. Tot espiritualitat. Moltes dones porten ofrenes, i jo aprofito per fotografiar-ne alguna. Quan ja ens n'anem, comença a diluviar. Sembla que els cels s'hagin esfonçat. Trisno porta dos enormes paraigües que no ens lliuren de posar-nos bastant xops. Agafem el cotxe i a pocs quilòmetres torna el sol.
Parem a menjar a un buffet balinès, el Lereng Agung Restaurant. Bon menjar balinès a preu de guiris (264.000 RI). La vista de les terraces d'arròs són paradissíaques.
Fem ruta fins a Klung Kuag Kerha Gosa, on el rei i els seus ministres impartien justícia.
Arribem a l'Hotel sobre les 18:30. Ens arreglem i ens anem a fer un cocktail al hall. Per als membres del Club és gratis de 17:00 a 19:00. Fem un parell de Singapore sling, bastant acceptables. Ens treuen uns canapès per acompanyar. Realment és el millor hotel en el qual ens hem hostatjat. La cirera del pastís: tenen cava de cigars. Si no fos un hotel americà, i els hi fos d'aplicació la Llei Helms-Burtton, us diria que tenen un ampli assortiment de Cohiba, Partagás, Montecristo i Romero i Julieta. Demà no em fumaré uns d'aquest deliciosos puros cubans que no tenen a l'Hotel.

Dia 11 d'abril, Bali

Ens llevem aviat. El guia ens espera a la porta de l'hotel a les 9:00. Fem ruta cap a Goa Gajak, un lloc paradissiac amb un buda de pedra enorme destruït per un terratrèmol. Les restes estan per terra, plenes de molsa. Fem les fotos de rigor entre pluja i pluja. Malgrat que estem a l'estació seca ens plou tres o quatre cops al dia. Són xàfecs de menys d'un hora de durada, però torrencials. Trisno es queixa del canvi climàtic. Diu que fa més d'un any que els plou a diari i molt. N'està tip d'aigua. Nosaltres ho trobem fins i tot simpàtic, perquè com no plou tot el dia tu, turista, pots fer vida normal.

Després, tot pujant al nord de l'Illa, parem a les terraces d'arròs de Tegalagang. El guia ens diu que recullen tres collites d'arròs a l'any. Déu n'hi do!
Passem pels monuments reals de Gunung, on coincidim amb un autobús ple d'espanyols.
Continuem ruta fins a Pura Tirta Empul. Es xocant veure la gent del país submergint-se en fonts d'aigua sagrada per purificar-se. Com els altres llocs que hem visitat, espectacular.
Fem via fins a Kintamami, on dinem en  un buffet balinès. Boníssim. 230.000 RI amb un  litre de cervesa Bintang i un suc de síndria.
Acabem la jornada a Ubud. Una ciutat acollidora. Amb turisme, però molt menys que la nostra estimada Kuta.Visitem Pura Taman i Saraswati, residència oficial del Rei.
Són ja les 18:00 i ens queda una  hora i mitja de carretera fins l'hotel.
Demà hi haurà relax i aquesta vegada no hi haurà bloc.
Dimecres 13 tornem a fer ruta amb Trisno. Ja us contarem

Dia 10 d'abril, Bali

Avui és dia de descans després de la dura jornada d'ahir. Ens llevem tard, fem un bon esmorçar i ens n'anem a una de les piscines de l'Hotel. És enorme i estem pràcticament sols. L'Oriol s'ho passa genial dintre de l'aigua. Fem el dropo tot el que resta de matí. Ja per la tarda ens n'anem a Kuta, al mall CENTRO, on donem un tomb mirant les botigues. Al seu interior s'hi troben els magatzems SOGO i els Mark & Spencer. Em compro una camisa de Polo Ralph Lauren. Patri també compra camises i polos, ella per a regalar.
Ens n'anem de massatge balinès. Una noia que no pesa més que l'Oriol (i no és molt més alta) ens n'ofereix un d'una hora per 85.000 RI, uns 7 euros per cap. Entrem un a un al local, ja que l'altre s'ha de quedar cuidant al petit. El massatge resulta fantàstic. Mentre li fa a Patri me'n vaig al KFC i compro sopar per l'Hotel.
Són les 20:00 i ens en tornem cap al Conrad.