Dia 29 de maig. Arribem a Barcelona sobre les 17:00. Som tres: mon germà Ferran, Patri i jo mateix. Deixem les maletes al Hilton Barcelona. Caminem per la Diagonal fins a Passeig de Gràcia. El dia es radiant. La temperatura primaveral. Baixem pel Portal de l'Àngel i ens prenem un granizat de llimona a Planelles. Passegem pel Gòtic fins que se'ns fa tard. Quin luxe disposar d'un barri com aquest a una gran ciutat! Travessem les rambles i passem (de puntetes) pel Raval. Tota la gent és emigrant. Cadascú a la seva. No es detecta cap interés per integrar-se. Venen a guanyar-se les garrofes i punt. Se'ls en refot la llengua, la cultura i les tradicions del país. La situació de decadència política europea i, especialment, la catalana els ho permet. Pugem pel Paral·lel fins el carrer Lleida. Ens entaulem al Rías. Com sempre sensacional.
Dissabte, 30 de maig. Ens aixequem a les 9:00. Esmorcem mandrosament al buffet de la planta 4a del Hilton. Agafem el cotxe i ens plantem a la Casa del Libro. Em compro un llibre sobre el judici d'Eichman de la Hannah Arendt. També acabo adquirint uns quants llibres de la Taschen: Egon Schiele (un descobriment recent), Lucien Freud (un descobriment no tan recent), Caravaggio, Tiziano i Van Eyck (tres clàssics). Per acabar, em compro la Michelin de Tokyo. És una idea que no ens abandona. Tornar a Japó. Es fa difícil deixar de pensar en aquella gran ciutat. Un cop la coneixes no pots oblidar-la.
Deixem els llibres al cotxe i anem a Uterqüe, Benetton i H&M a comprar coses d'embarassada per a Patri. Passem pels Quatre Gats. Acabem a la barra del Shunka (tenim reserva).
Passem pel Corte Inglés de Diagonal, al Club del Gourmet. Comprem uns Nicanores de Boñar, arrós bomba del Delta de l'Ebre (cal fer país), moixama d'almadrava i fruita diversa. Tenen Wagyu(http://en.wikipedia.org/wiki/Wagyu), carn de Kobe, a 70 euros el filet. Ho deixem per a millor ocasió.
31/5/09
28 de maig. Can Bosch
Dia 28 de maig. Fem quatre anys de casats. Per tradició ho celebrem sopant a Can Bosch. Hi arribem a les 21:00. El local està ple. No sembla que la crisi afecti a la bona cuina.
Després de l'aperitiu de la casa, ens demanem els ravioli farcits de tòfona i bolets de temporada amb escamarlans. El plat és sublim. L'amargor de la tòfona combinada amb la dolçor de l'escamarlà és d'un encert inesperat. De segon, Patri es demana gall (nom científic zeus faber, també anomenat Sant Pere) amb puré de patata i verduretes del temps. Excel·lent. Jo un tronc de lluç amb escalivada. Molt bo. De postres, Patri tres textures de pinya. Boníssim. Jo textures de poma, que ja vaig provar temps enrere (veure post anterior de Can Bosch). Jo em prenc, per acabar, un cafè irlandès, servit amb absoluta professionalitat.
Per veure, millessimé de Juvé Camps, potser no prou fred.
Tot plegat, 180 euros. Ja tinc ganes de tornar-hi.
P.S.: Als que no hagueu menjat mai gall, us recomano de provar-lo. És un peix blanc deliciós, per textura i sabor. Estenc la recomanació a la, bastant, desconeguda polla (en castellà cabracho) que és una delícia negligida per la gent que no coneix més peix que l'insípid rap. Aquests peixos són excel·lents. A la brasa -i, si no és possible, a la planxa-, a la donostiarra amb la fritada d'all, julivert i bitxo, al forn amb un llit de patates kennebec i, inclús, fregits, són espectaculars.
Després de l'aperitiu de la casa, ens demanem els ravioli farcits de tòfona i bolets de temporada amb escamarlans. El plat és sublim. L'amargor de la tòfona combinada amb la dolçor de l'escamarlà és d'un encert inesperat. De segon, Patri es demana gall (nom científic zeus faber, també anomenat Sant Pere) amb puré de patata i verduretes del temps. Excel·lent. Jo un tronc de lluç amb escalivada. Molt bo. De postres, Patri tres textures de pinya. Boníssim. Jo textures de poma, que ja vaig provar temps enrere (veure post anterior de Can Bosch). Jo em prenc, per acabar, un cafè irlandès, servit amb absoluta professionalitat.
Per veure, millessimé de Juvé Camps, potser no prou fred.
Tot plegat, 180 euros. Ja tinc ganes de tornar-hi.
P.S.: Als que no hagueu menjat mai gall, us recomano de provar-lo. És un peix blanc deliciós, per textura i sabor. Estenc la recomanació a la, bastant, desconeguda polla (en castellà cabracho) que és una delícia negligida per la gent que no coneix més peix que l'insípid rap. Aquests peixos són excel·lents. A la brasa -i, si no és possible, a la planxa-, a la donostiarra amb la fritada d'all, julivert i bitxo, al forn amb un llit de patates kennebec i, inclús, fregits, són espectaculars.
25/4/09
24 d'abril. Nova York
Dia 24 d'abril. NY es desperta amb un sol de primavera. La temperatura és excel·lent. Anem a fer unes fotos a l'edifici SEAGRAM del genial Ludwig Mies van der Rohe. És una obra mestra de l'arquitectura moderna. Fotografiem també l'edifici CITICORP. Anem a la seu de les Nacions Unides a l'East River. Més fotos. Fem una mica el dropo a un parc que hi ha al costat de les NU. Està tot ple de funcionaris i diplomàtics. S'hi manifesten quatre arreplegats dels Tigres d'Alliberament del Tamil Elam. Anem a dinar a l'OYSTER BAR de Grand Central. Ens entaulem a les 13:00. De primer, per compartir, unes ostres fregides amb salsa tàrtara d'acompanyament. Molt bones. El primer cop que en vaig menjar va ser a Nova Orleans al 1992 i ja em van agradar molt. També ens prenem uns calamari amb salsa marinara. Justets els calamari, molt bona la salsa. I per acabar amb els entrants mitja dotzena d'ostres de Virginia. El sabor d'aquestes ostres es molt diferent a les de Galícia. Menys sípides, menys sabor a iode. Més eixutes. El sabor arriba i se'n va. Molt bones.
De segon Patri es demana un sandvitx de llagosta amb maionesa. Contundent en la quantitat, encertat amb la cocció. Boníssim. Per demanar un altre dia. Jo em demano una especialitat de la casa: la bullabessa. Boníssima sopa. Farcida de musclos al punt de cocció, escopinyes, troços de peix i mitja llagosta. Recomanable. No ens demanem postres. Jo m'he pres una draft beer. Total 110 dolars, servei al marge. Preu just.
Descobrim al costat est de Grand Central, dintre de la pròpia estació un minimercat ple de delicatessen. Patri es compra una tartaleta de fruita amb crema, discreta; jo una mousse de fruita de la passió, immillorable.
De segon Patri es demana un sandvitx de llagosta amb maionesa. Contundent en la quantitat, encertat amb la cocció. Boníssim. Per demanar un altre dia. Jo em demano una especialitat de la casa: la bullabessa. Boníssima sopa. Farcida de musclos al punt de cocció, escopinyes, troços de peix i mitja llagosta. Recomanable. No ens demanem postres. Jo m'he pres una draft beer. Total 110 dolars, servei al marge. Preu just.
Descobrim al costat est de Grand Central, dintre de la pròpia estació un minimercat ple de delicatessen. Patri es compra una tartaleta de fruita amb crema, discreta; jo una mousse de fruita de la passió, immillorable.
24/4/09
Sant Jordi a NY.
Dia 23 d'abril. Sant Jordi. Com no podia ser d'una altra manera, el dia es mostra assolellat. Ens adrecem al ROCKEFELLER CENTER. Amb l'objectiu 10-22 mm de Miquel (gràcies Mike!) podem fer una foto del Rock en tota la seva plenitud. Realment NY és una ciutat de gran angular. No és apta per a les mires estretes. Entrem al hall de l'edifici GE i contemplem el mural que el nostre compatriota Josep Maria Sert va pintar al seu dia, en substitució de l'obra de Diego Ribera que hi havia originalment. Els tons sèpia de la pintura conjuguen perfectament amb l'art decó que amera tot l'ambient.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.
23/4/09
Dia 22 d'abril. Nova York
Dia 22 d'abril. Comença el dia amb una bona temperatura. Hi ha algun núvol. Baixem per Lexington fins a l'edifici Chrysler. Entrem al hall i fen alguna foto de la pintura del sostre. Entrem després a Gran Terminal Station i fem unes fotos al sostre de totxo de Rafael Guastavino. Reservem per divendres a dinar a l'Oyster Bar. Tenen més de 20 varietats d'ostra. No crec que les puguem provar totes. Agafem el metro (línia 4) fins Union Square i caminem fins al Flatiron, edifici neorenaixentista del gran Burnham. Ens passem mitja hora fent-li fotos. És magnífic. Pugem xino-xano fins a l'Empire State. Li fem unes fotos. No hi pugem. Ja ho vam fer al seu dia. Per dinar ens prenem un bagel de lox (salmó fumat, aquí). Tornem a l'hotel i descansem una estona. Després tornem al Met. Ens apassiona aquest museu. Veiem les antiguitats egípcies, els tresors de l'edat mitjana, les armadures ... Sortim del museu i ens prenem un hot dog cadascú. Els preus dels hot dogs han passat en dos anys d'un a dos dolars. Un 100 per 100. Si bé és cert que durant molts d'anys no havien pujat.
Passem per FAO SCHWARZ. És una fantàstica botiga de joguets a la 5th Av. Li comprem un os de peluix al "cacauet".
Anem baixant per la 5th Av. i entrem a ABERCROMBI AND FITCH. La botiga és claustrofòbica i apesta a colònia barata. La roba és una mica quilla, però amb pretensions. Del conjunt salvo a les dependentes que resulten força. Si en els propers tres anys em dedico a produir porno, em comprometo a oferir-los-hi feina estable.
Són les 20:00 i estem rebentats. Tornem a l'hotel a veure LAW & ORDER.
Passem per FAO SCHWARZ. És una fantàstica botiga de joguets a la 5th Av. Li comprem un os de peluix al "cacauet".
Anem baixant per la 5th Av. i entrem a ABERCROMBI AND FITCH. La botiga és claustrofòbica i apesta a colònia barata. La roba és una mica quilla, però amb pretensions. Del conjunt salvo a les dependentes que resulten força. Si en els propers tres anys em dedico a produir porno, em comprometo a oferir-los-hi feina estable.
Són les 20:00 i estem rebentats. Tornem a l'hotel a veure LAW & ORDER.
22/4/09
Dia 21 d'abril. Nova York
Dia 21 d'abril. El dia es desperta amb una densa boira. La temperatura al carrer es força bona, no així la visibilitat. Agafem el metro, línia 4 en direcció a Wall Street. Entrem a Trinity Church. Passem per davant de la Borsa. Ens fem unes fotos davant del CHARGING BULL de bronze d'Arturo di Modica a Broadway. D'allí anem a comprar al Century 21. Com sabeu és un outlet enorme on es pot comprar roba i complements de les millors marques a preus incomparables. Ens trobem un munt d'espanyols comprant com si el mon s'acabés. N'hi ha molts més que al Met, on no n'hem trobat cap. Patri es compra unes NINE WEST i jo una americana de ARMAND BASSI. En sortir del Century 21 anem a menjar alguna cosa a Battery Park City. Els executius estan tots dinant per qualsevol lloc. Després agafem la línia 1 i ens n'anem a a catedral de Saint John the Divine, a Amsterdam Av. amb la 112th st. La catedral es publicita com el temple gòtic (neogòtic, diria) més gran del mon. Està inacabada. No impressiona gaire. Al sortir, descobrim a Broadway amb la 110th St. el WESTSIDE MARKET NYC, una enorme botiga de delicatessen. Comprem unes olives de KALAMATA. Estan boníssimes. Ens ha agradat el lloc molt més que BALDUCCI'S i DEAN AND DELUCA. Tornem a l'hotel a descansar una estona.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.
21/4/09
Dia 20 d'abril a NY
Dia 20 d'abril. El dia comença plujós i fred. Agafem el metro, línia 6, fins al Soho (estació de Bleecker). És dia de compres. Entrem a un BANANA REPUBLIC (BR) i Patri es compra un top taronja prisat. Jo em compro una americana a ratlles i uns pantalons. Aquesta marca de GAP ens agrada força des de fa anys. Qualitat i preus òptims. D'allí passem a ALDO, on em compro un parell de sabates de vestir. Preu boníssim. Anem directe a CUSTO BARCELONA, al carrer Spring. Patri s'emociona amb totes les coses que li va ensenyant la dependenta, per cert, una bona venedora. Al final es queda un vestit i un top. Els preus són els d'Espanya, però en dolars. El fotut tipus de canvi arruïnarà l'economia europea.
Se'ns han fet les 14:00 i decidim anar a dinar a LUPA (al carrer Thompson). És un restaurant del xef Mario Batali. Aquest home és una institució als EEUU. Presenta un programa de cuina a la televisió. És el que ara se'n diu "un cuiner mediàtic" (espero que no sigui tan pesat i cregut com l'Isma Prados). Ens entaulem i ens demanem unes olives marinades d'antipasto. De primer plat, Patri es pren uns spaghetti a l'aglio e olio. Potser condescendent, m'assegura que em quedem millor a mi (jo també ho crec). Jo em demano uns linguine amb calamari (xipirons, realment), bastant bons. Sempre he cregut que feia la pasta al dente fins que he provat la d'avui. Diria que li faltaven dos minuts de cocció. De segon plat, Patri es pren un pollastre a la diavola (mig pollastre que quasi no s'acava ni amb la meva ajuda), bo, però potser amb abús del pebre negre. Jo em prec espatlla de porc a les herbes (romaní) amb reducció de treviso i acceto. Està bonsíssim de textura i sabor. Curiosament, ve servit sobre un calçot. No debades Mario Batali té un altre restaurant anomenat CASA MONO, aquí a NY, de cuina espanyola.
No ens demanem postres. Em prenc un espresso, bastant dolent. Per veure una copa de prossecco i una de negre. Total 220 dolars. Em quedo amb l'ACQUA, sense color.
Se'ns han fet les 14:00 i decidim anar a dinar a LUPA (al carrer Thompson). És un restaurant del xef Mario Batali. Aquest home és una institució als EEUU. Presenta un programa de cuina a la televisió. És el que ara se'n diu "un cuiner mediàtic" (espero que no sigui tan pesat i cregut com l'Isma Prados). Ens entaulem i ens demanem unes olives marinades d'antipasto. De primer plat, Patri es pren uns spaghetti a l'aglio e olio. Potser condescendent, m'assegura que em quedem millor a mi (jo també ho crec). Jo em demano uns linguine amb calamari (xipirons, realment), bastant bons. Sempre he cregut que feia la pasta al dente fins que he provat la d'avui. Diria que li faltaven dos minuts de cocció. De segon plat, Patri es pren un pollastre a la diavola (mig pollastre que quasi no s'acava ni amb la meva ajuda), bo, però potser amb abús del pebre negre. Jo em prec espatlla de porc a les herbes (romaní) amb reducció de treviso i acceto. Està bonsíssim de textura i sabor. Curiosament, ve servit sobre un calçot. No debades Mario Batali té un altre restaurant anomenat CASA MONO, aquí a NY, de cuina espanyola.
No ens demanem postres. Em prenc un espresso, bastant dolent. Per veure una copa de prossecco i una de negre. Total 220 dolars. Em quedo amb l'ACQUA, sense color.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)