Dia 18, Nova York

Dimarts, 25 de maig.
Fa un dia esplèndid. Una mica calorós. Passem per l'escultura LOVE de Robert d'Indiana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Indiana#LOVE)de la 6th Av i fem alguna foto. Després anem a Central Park i en fem unes quantes més. Ens hi estem fins les 13:00. Travessem fins a Madison i (allà per la cantonada amb 81 St.) veiem un restaurant, petit, on serveixen uns sandvitxos clubhouse fantàstics. Hi dinem. Al costat hi tenim entaulades tres senyores d'edat amb una joveneta. Li comencen a dir coses a l'Oriol. No s'hi poden estar i ens demanen si el poden agafar mentre dinem. Els hi diem que sí. El tenen entretingut fins que acabem l'àpat-
Per la tarda passem per Tiffani i per Bergdorf and Goodman, on s'estan preparant per alguna performance sobre Sex and the City 2.

Dia 17, Nova York

Dilluns, 24 de maig.
Anem al SOHO. Hi ha gent que es pensa que som de la ciutat. Fins hi tot ens pregunten adreces. Ah, i l'altre dia un hassidim ens va preguntar si erem jueus. Desgraciadament no, no ho som. Respecte als que ens consulten adreces, Patri, que ja és tota una novaiorquesa, orienta la gent amb saviesa. Passegem pels carrers del barri. Fem unes compres.
Agafem la Michelin de restaurants i ens aventurem a un restaurant de cuina toscana (la nostra italiana preferida): el Mezzogiorno (http://www.mezzogiorno.com/). Els propietaris són italians, de Florència. L'avi de la família es passa l'estona enraonant amb l'Oriol. De primer ens demanem uns papardelle ai cinghialle, boníssims. De segons, compartim una bistecca a la fiorentina, molt bona, amb unes espectaculars patates al forn amb romaní de guarnició. Cervesa i copa de chianti. Tot plegat 117 dòlars. Molt recomanable.
Tornem a l'hotel. L'Oriol està molt despert, així que ens oblidem de la migdiada. Sortim i anem fins al Radio City Hall i està la vorera a vessar de gent. Estant fent la première de Sex and the City 2 i els fans es donen colzades per poder-se fotografiar amb la Sarah Jessica Parker. Només podem veure, a una de les limoussines, la minyona de Miranda.

Dia 16, Nova York

Diumenge, 23 de maig.
Ens n'anem a Greenwich Village. És, com el seu nom indica, un poble. Un poble al centre de NY. Tranquil·líssim.
A Washington Sq. Park ens trobem a grups de joves cantant a capela i, curiosament, no demanen diners. Tornem a Bleecker St. i ens entaulem a Sushi Mambo (255 de Bleecker). Un sushi acceptable i una sopa miso, per beure una sapporo de mig litre.
Per la tarda anem de botigues pel Midtown
Per la nit anem a TOYS 'R' US de Times Square. Increïble botiga de joguines.

Dia 15, Nova York

Dissabte, 22 de maig.
Avui toca la Hispanic Society (http://www.elconfidencial.com/tendencias/huntington-filantropo-estadounidense-hispanic-society-20100522.html), tot just el dia que en El Confidencial se'n parla del museu. Pugem en metro fins la 157 amb Broadway. La zona no és molt recomanable, però un dissabte pel matí no sembla un lloc perillós. Entrem al museu, que és gratuït, i poc visitat. És petit, però té certes peces d'interés: algun Velàzquez (un retrat del comte-duc de Olivares molt conegut), Goya, Antonis Mors (un retrat del Duc d'Alba que surt a molts manuals d'història) ... Fotografio Patri i el Menut davant d'un Joaquim Mir: Cimbori de la catedral de Tarragona. Hosti tú, els pelacanyes estareu contents!
Anem a fer un brunch a Petrossian. Està a l'Alwyn Court Building, un edifici preciós d'estil neo-Francesc I (http://www.petrossian.com/). El preu del menú és fix de 31 dòlars. Ens prenem uns blinis de caviar de granja americà de primer. De segon, Patri uns ous benedict fabulosos. Jo no l'encerto tant i em demano un salmó salvatge a la planxa. Bo, peró el llit de fonoll em pertorba el sabor fi del peix.
Al tornar a l'hotel veiem que Mer ens està seguint pel bloc. Mercedes ens ha fet molta il·lusió el teu missatge!
Sortim cap al Rockefeller Centre, que el tenim al costat mateix. Pugem a les plantes superiors (de la 67 a la 70). La vista panoràmica és boníssima. Molt millor que la de l'Empire State. L'entrada són 21 dòlars per persona.
S'està fent de nit. Baixem fins Time Square i fem unes fotos nocturnes.

Dia 14, Nova York

Divendres, 21 de maig.
Avui també fa molt de sol. Agafem el metro i en un hora ens plantem a Coney Island. Hi ha bastant de gent per la platja, però es pot passejar bé. Fem unes fotos de la nòria i del passeig i en poc més d'un hora tornem a ser al metro en direcció a Manhattan.
Fem un mos a un Mc Donalds de la 5th Av. I després, mentre Patri i el Menut se'n van a l'hotel a descansar, jo me'n vaig a De la Concha (1390 de la 6th Av) i em fumo un Drew Estate Liga T52 (robusto). És tabac de Nicaragua. Aquí li fan embargo a Cuba. Prou bo. Mentre m'estic fumant el cigar i contemplant la 6th Av. passen uns Escalades negres a tota marxa amb les sirenes posades. El tercer porta la finestreta baixada. Hi veig el Dalai Lama xafardejant des de dins. Miro als negres que tinc al costat i senyalo amb el dit. Entre bocanades de fum em diuen: "yes, mate, is Dalai Lama".
Torno a l'hotel i li explico a Patri. Ja havíem vist que aquesta setmana, per tres dies, fa unes xerrades al Radio City Music Hall.
Baixem a Little Italy, són ja les 18:00. Del barri només hi resta Mullberry St. La resta se l'han apropiat els xinesos, que senyoregen bona part del sud de Manhattan.

Dia 13, Nova York

Dijous, 20 de maig.
Són les 7:00 i ja fa un bon sol. Decidim anar al barri de Williamsburg a fer unes fotos dels hassidim que allà hi viuen. Des d'on som al Midtown hi ha una bona mitja hora en metro. Baixem a Marcey. Donem un tomb pels carrers adjacents. Bona part de la gent són jueus ortodoxes, van vestits com al segle XIX, de negre, camisa blanca, barret, amb els rínxols sobresortint per sota. Fem unes fotos i ens n'anem fins Fulton St. Allà, a la vora del Pier 17, entrem a Abercrombie & Fitch on em compro unes camisetes. Patri compra alguna cosa per al seu germà i la padrina.
Anem a dinar, un altre cop, a l'ACQUA. Maggie (Margherita), la cambrera, que està boja per l'Oriol, xiscla quan el veu entrar. Focaccia de primer (és una meravella) i de segon uns linguine ai vongole, Patri, i uns bucatinni a l'amatricciana, jo. No ens demanem postres. De beure un sprite, una cervesa i dues copes de prosecco. Són 94 dòlars.
Pugem a l'Upper West Side. Anem al Lincoln Centre. Ens asseiem allí una bona estona. Patri alleta al Menut. Quan comencem a passar, una parella de mitja edat que van al ballet, li pregunta a Patri si l'Oriol és el seu fill. Se sorprenen quan els diu que sí. Els sobta que una noia tan prima tingui un nen tan grassonet. Diuen que els encanta i, nosaltres, fem cara de ser la primera vegada que ho sentim.

Dia 12, Nova York

Dimecres, 19 de maig.
El dia s'ha llevat gris. Per si de cas decidim anar al Met un altre cop. Ens hi passem fins les 13:00. Passem per Dean and Deluca i comprem uns sandvitxos deliciosos de mortadel·la, prosciutto i vinagreta, un bol de mango fresc tallat i una ampolla de suc de taronja recent espremut (tot plegat 28 dòlars). Ens ho mengem a Central Park. Voltem pel centre del Parc, pel reservoir que surt a moltes pel·lícules, allà on la gent fa jogging amb els amics. Travessem a l'Upper West Side i baixem caminant 25 carrers fins l'hotel.
Després de dues hores de migdiada ens passem per GAP de la 5th Av. per a comprar més roba al Menut (i també per Elna, la fillola de Patri). Ens passem per l'Apple Store i llegim el missatge de Joaquín (espero que el final de LOST no et decebi i sí el 28-300 és una passada).
Anem, xino-xano, fins Grand Central. Patri em convida a sopar a l'Oyster Bar. El servei és una mica lent avui. És disculpen. De primer ens demanem mitja dotzena d'ostres de Martha's Vineyard, sabrossísimes, i una ració de salmó fumat, molt fí, amb poca sal i poc gust de fumat. De segon Patri, més encertada que jo, es demana el roll de llagosta que és un entrepà boníssim de llagosta que ja vam provar l'any passat. Jo una llagosta a la planxa. Per veure una cervesa Stella Artois. Tot per 100 dòlars. Boníssim.

Dia 11, Nova York

Dimarts, 18 de maig.
El dia s'aixeca plujós. Ja hem superat l'equador del viatge i ens envaeix la nostàlgia. No tenim gens de ganes de tornar. Fem el mandra per l'habitació fins les 11:00. Sortim de l'hotel mitja hora més tard.
Anem a Williamsburg, el barri de Brooklyn. Quasi tots els habitants de la zona són jueus hassidim. Sembla que ens haguem transportat a la Cracòvia de finals del XIX.
Arribem a Peter Luger (http://www.peterluger.com) puntualíssims. Havíem fet reserva des de Tarragona, però avui no hauria calgut. Ens demanem l'Steak per dos i una ració de patates fregides (no tenen les d'estil alemany que vam provar l'any passat i que tant ens van agradar). Fabulós! De postres dues bombes: un pastís de pecan i el seu cèlebre holy cow. Massa postres per dues persones. Ens en deixem més de la meitat, malgrat estar boníssims. La nata que guarneix ambdós plats és la millor que hem provat mai.
Admeten cotxets de nadons.

Dia 10, Nova York

Dilluns, 17 de maig.
L'Oriol ha passat mala nit. Està una mica refredat. Això vol dir que tampoc hem dormit nosaltres dos. Ens aixequem tard, sobre les 9:00. Esmorcem i ens n'anem al SOHO. Fa bon dia i l'aprofitem. Em compro uns mocassins a ALDO. M'agrada aquesta marca. Barata i de qualitat. A CLUB MONACO Patri es compra uns pantalons a mil ratlles preciosos, una camisa i una diadema.
Anem a BALTHAZAR a dinar (sense reserva). Ens esperem deu minuts i ens acomoden. Pot entrar el cotxet sense problemes. Compartim una ració de salmó fumat boníssima. Un tartar per a Patri, perfecte. Per a mi un ànec confitat amb bolets i patates. Molt bó. Per beure una enorme Estella Artois i una coca-cola. 79 dolars. Recomanable.
Per la tarda passem per un LEVI'S store a Lexington (comprem un parell de Texans) i donem una volta per Bloomigdale.
Ahhh! Demà anem a Peter Luger.

Dia 9, Nova York

Diumenge, 16 de maig.
Ens aixequem tard. Com cada dia, esmorcem a l'Starbuks de l'hotel.
Baixem fins a Times Square i entrem a la botiga M&M's. Enorme i kitchs, però un encant per als més petits. L'Oriol s'ho passa bomba mirant tot el que hi ha exposat. Li comprem un nino, que estreny fins asfixiar-lo. Passem per MACY's a fer-nos la targeta de visitant (10 per 100 de descompte, validesa un mes). Després al Flatiron, a fer-li unes dotzenes de fotos amb el 10-22 mm. Pugem per la 5th Av. i a Barns and Noble hem compro un parell de llibres de l'OSPREY. Per cert, el poc temps que tenim lliure la Patri i jo estem llegint a Jo Nesbo, Nèmesi (edicions PROA), molt recomanable si us agrada la novel·la negra.
Acabem sopant a PJ CLARK'S, sense reserva, una cheesburger, boníssima, amb una paperina de patates xips i una crema de formatge per sucar-les. Cervesa Samuel Adams i coca-cola, tot plegat 49 dolars. Car. Patri surt un moment per alletar a l'Oriol (dintre l'espai és molt reduït) i un senyora de la taula del costat, que sembla sortida de "las chicas de oro" em diu si vull sopar amb elles ara que la meva dona m'ha abandonat. Somric i simulo no entendre el seu idioma.
Al restaurant hi deixen entrar cotxets, però els has de plegar.

Dia 8, Nova York

Dissabte, 15 de maig.
Matinem. Agafem el metro a la 6th AV. amb el carrer 53. Baixem a Broklyin Bridge. Llueix un sol preciós. El pont està ocupat per riuades de vianants, ciclistes i gent que fa jogging. Donem un passeig fins al rivée café. Fem unes fotos del pont i ens tornem cap a Manhattan.
Passem pel palau de justícia (ha sortit a mil pel·lícules) i entrem a Chinatown. A Mott Street parem a dinar al Peking Duck House. L'ànec Pequín que fan aquí és incomparable (de bo).
A mitja tarde, un cop a l'Hotel, ens entenem que ja tenim l'iPAD que haviem reservat a l'arrivar. És el de 32 Gb. Tenim que córrer fins el carrer 14, a l'Apple Store, per a recollir-lo abans de les 21:00. Si no ho fem ens cancel·laran la reserva. El recollim puntuals. És una eina que acabarà amb la indústria del llibre en paper i, segurament, de les llibreries com les entenem avui dia.

Dia 7, Nova York

Divendres, 14 de maig.
A les 10:00 ens plantem al GUGGENHEIM. Està a vessar de turistes. Bonic edifici de Frank Lloyd Wright, tant de dins com de fora. Poca cosa més a ressenyar. La col·lecció permanent molt justeta. La temporal de pena.
Ens n'anem a la NEUE GALLERIE, uns carrers (aquí blocks) més avall. La col·lecció permanent, encara que escassa, és magnífica, amb obres de Klimt, Kokotshka i Schielle. Ara hi ha una extraordinària temporal d'OTTO DIX. Brutal! És el qualificatiu que se m'ocorre al veure l'obra d'aquest geni. Sobretot en el sentit de bèstia. Deixem el museu impressionats. Ens comprem el llibre de l'exposició.
En sortir del museu, sobre les 13:00, ens anem a Dean and Deluca (1150 Madison Av.) a comprar alguna cosa per menjar (curiositat, en aquesta botiga de delicatessen tenen mantega del Cadí) i ens ho cruspim al Central Park.
Per la tarda ens passem pel MoMA que els divendres la tarda és gratuït. Error!!! Està fins la bandera. No es pot veure pràcticament res.

Dia 6, Nova York

Dijous, 13 de maig.
Després d'esmorsar agafem el metro i ens plantem al Guggenheim. Error. Tanca els dijous. S'ha de mirar prèviament els horaris dels museus a les guies. Baixem fins la Neue Gallerie on hi ha una temporal d'Otto Dix, un dels pocs pintors de pintura no-clàssica que m'interessa. Obren a les 11:00. Com sigui que tenim reserva al NOBU a les 12:45 i abans m'he de passar a comprar unes corbates a Armani (5th Av amb el carrer 56) ho deixem per demà.
Passem per l'Hotel i ens endrecem. Arribem al NOBU FIFTIETH-SEVENTH. Ens atenen cordialment a recepció i ens acompanyen a l'ascensor. Com que anem amb el carret i l'Oriol a dintre ens situen a un lloc discret prop de la porta de sortida. La decoració del local és espectacular. L'espai és molt gran i les taules estan força separades, sobretot per als estàndards americans. Repetim plats que ja vam prendre al NOBU de Tribeca l'any passat. Només us diré que el black cod with miso està absolutament genial, cocció i presentació perfecta, un deu. El millor plat de peix de la meva vida (i a mi m'agrada molt el peix, el bon peix s'entèn). L'Oriol es comporta tota l'estona.
Tornem a l'hotel a descansar i a les 16:00 ens n'anem a Greewich Village. Allà, a una de les botigues de MARC JACOBS, Patri es compra una bossa preciosa i jo uns jeans i una camisa. Caminem fins a KATZ DELI (el lloc de l'orgasme fingit de la Meg Ryan -que se n'ha fet d'aquesta noia?- a "Quan Harry va trobar Sally"). Ens prenem un pastrami. Sensacional. De bo i de quantitat.

Dia 5, Nova York

Dimecres, 12 de maig.

Dia de pluja fina. No ens arrisquem i ens n'anem al Metropolitan. Entrem a les 10:00 i sortim a les 14:00 per menjar uns hot dogs. Tornem a entrar i ens hi estem fins gairebé les 18:00. És el nostre museu preferit. Aquí no et pots avorrir. Què et canses de pintura, et passes a les armes i armadures. Què això no fa per tu, doncs al temple de Dendur. Hi ha una exposició temporal de Picasso amb més de 200 obres seves. Evidentment n'hi ha de menors, però moltes són de primer nivell. Així se les gasta el Met. Per cert, al ser dia de pluja tots els turistes hem pensat el mateix i el museu està a vessar.

Com sigui que moltes estacions de metro no estan adaptades i no disposen d'ascensors, decidim deixar la Maclaren i em carrego a l'Oriol a la motxilla. L'arrossego tot el dia; unes bones 10 hores. Descobreixo que estic fet un atleta i, malgrat els seus quasi 11 quilos, me'n surto prou bé.

Dia 4, Nova York

Dimarts, 11 de maig.
El matí s'aixeca una mica fresc. Després d'un espresso doble i un apple fritter ens n'anem al Financial District. Fem unes fotos de l'edifici Woolworth, del One New York Plaza i d'altres. Passem a veure el Charging Bull, tot ple de guiris, com sempre. Agafem el ferry i ens apropem a Staten Island (gratuït) tot fent fotos de l'Estàtua de la Llibertat. Al vaixell la gent, com no, li riu les gràcies a l'Oriol. Ja comencem a estar tips de què la gent no pari d'interpelar-nos sobre l'Oriol. És un no viure. És que no tenen criatures en aquesta ciutat que tothom s'ha de fixar amb la nostra?
Anem a dinar a l'Acqua (21 de Peck Slip, telèfon 212 349 4433). Fabulosa la focaccia allo Stracchino i els papardelle al pesto, com els fan a la liguria, amb patata bollida i mongetes tendres.
Passem per la Gran Central Station, comprem un salami, una baguete i una mica de fruita per sopar. Entrem a MACY's a preguntar per un joc de llit de cotó egipci. El de 700 fils de la marca HOTEL COLLECTION sembla fabulós. Ja us hem comentat anteriorment que hem descobert el plaer de dormir en llençols de qualitat. Com més fils per polzada millor. I el cotó, preferiblement egipci. Per les nostres terres no hem sabut trobar el que estàvem buscant, però aquí estem al país dels llençols. Ja veurem si fem fira. El preu del producte és per a pensar-s'ho (més si tenim en compte les imminent mesures de ZP).

Dia 3. Nova York

Dilluns, 10 de maig.
Anem al Meat Packing District. És el barri més trendy de NY en aquests moments. Ja hi vam estar l'any passat. Entrem a l'Apple Store i reservem un iPad wifi de 32 Mb. De moment no el tenen en stock. Ja ens avisaran. Passegem fins a DVF. Patri es compra dos vestits preciosos: l'un, vermell, de mudar; l'altre, amb el monograma, blanc i negre.
Ens apropem a fins a Greenwich Village i entrem a una de les botigues de MARC JACOBS al carrer Bleecker.
Anem a dinar a John's Pizza, al mateix Bleeker (número 278). El local és bastant llardós, però les pizzes, especialment la de tomàquet, anxova, ceba i formatge, està excepcional. Tenen dos formats de producte, el de 14" i el de 16". No venen racions. Un consell: amb una pizza de 14" (potser una de 16") n'hi ha prou per dinar. Estan fabuloses i, si en sobra un bocí, us l'empaqueten i us l'endueu a casa.
Tornem a la 5th Av. Entrem a GAP i ens enduem mitja botiga per l'Oriol. Ell amb la seva tònica habitual somriu a la gent fins que els li diuen alguna cosa. A partir d'aquí comença a fer comèdia. Tothom li diu (i el que és pitjor, ens diu) coses. Pel carrer la gent ens atura preguntant-nos coses. Als ascensors, a les botigues i als restaurants igual.
Anem a TIFFANY. Patri es compra el collar de la clau. Preciós.
Passejant per la 8th Av amb el carrer 56 ens trobem a Ron Riffkin (l'oncle gay de "cinco hermanos" i dolentíssim de "Alias") i Steven Fisher (Minkowski de la 5a temporada de "Perdidos"). Hi ha un tio que els segueix fent-los-hi fotos, contra la seva voluntat.

Dia 2. Nova York

Diumenge, dia 9 de maig.
Anem fins 420 de 9th Av. Ens comprem el tele 28-300 mm de Canon. Un autèntic monstre. Amb el filtre de 77 mm i la garantia internacional. Patri em regala una motxilla per portar les càmeres i els objectius.
A la una, ens n'anem a dinar a J. G. Melon, al 1291 de 3th Av. Diuen que una de les millor hamburgueses de la ciutat. Ens hem d'esperar una bona mitja hora. Està a vessar . Parlo una estona amb una de les cambreres, aficionada a la fotografia, i ens deixa guardar el Maclaren del petit a l'interior del local. El local està decorat amb quadres i dibuixos de síndries, pel nom del fundador de l'establiment. Com a la major part de bars i restaurants de la ciutat l'espai és molt reduït i l'aprofiten al màxim. Ens demanem una cheesburguer cadascun, una ració de patates fregides a compartir i una cervesa de barril. L'hamburguesa és excepcional. Boníssima. Bones patates fregides, fetes a làmines de mig centímetre. Tot plegat 28 dòlars.
Passem per TOD'S a comprar unes nàutiques (loafers), però, de moment, desistim. Passem pel nou espai ARMANI. És el meu dissenyador preferit (deixant de banda a un TOM FORD inassequible per als simples mortals). Aquest home, i els seus col·laboradors, és clar, ho fa tot bé.
El nou espai, que és un prodigi del disseny, té un restaurant (en aquests moments ple de trendies, executius i pijes), una botiga de dolços i una altra de parament de la llar, a més de les línies de roba d'home i dona (GA, EMPORIO i COLLEZIONI). Els vestits d'home i les corbates són excepcionals. Hi ha un parell de vestits de dona que apassionen a Patri.
Tornem a l'hotel i ens passem 12 hores dormint.

Dia 1. Barcelona-Nova York

Dissabte, 8 de maig. Som a l'aeroport del Prat. A la terminal T1 per primer cop. Sembla un aeroport de debò i no el de juguet que hi havia fins ara. Comprem el bitllet de l'Oriol per NY. 79 euros anar i tornar. És el nostre primer viatge llarg amb el nostre fill (set mesos, encara que sembla que en tingui uns quants més). Durant el vol es porta molt bé. Facturació de Delta ha tingut l'amabilitat de canviar-nos els seients i posar-nos en un espai de tres. L'Oriol fa rialles a tothom.
Arribem al JFK. El pilot ens avisa que pel núvol del volcà islandès hem agafat una ruta un pel més llarga. Agafem un taxi. Avís per a pares amb nens petits: no és obligatori -al menys a data d'avui- portar la cadira del cotxe, encara que sí recomanable. Nosaltres, carregats com anem, no la portem. Arribem al Hilton NY sobre les 17:00.
Sortim escopetejats a passejar per la 5th Av. Anem a FAO Schwarz a mirar coses per al petit. Acabem a Columbus Circle, a la planta -1, comprant a FOODS WHOLES MARKET fruita per fer puré. És un lloc molt recomanable per a fer compres de menjar (preparat o no). Ens mengem dos hot dogs i tornem a l'Hotel. Estem rebentats