11/09/2008. Aconsellats per un amic comú, ens presentem (prèvia reserva) a dinar al restaurant Jaume Drudis (http://www.jaumedrudis.com/) de Torredembarra. Ens acompanya el meu germà Ferran. El local està situat als baixos d'un edifici exponent del pitjor de l'arquitectura de costa mediterrània. Un cop a l'interior ens trobem amb un local acollidor amb una decoració una mica old fashioned, però agradable. El maître ens recomana una sèrie de plats que no consten a la carta, d'altra banda extensíssima i suculenta. Ens serveixen uns aperitius de la casa: copa de cava, copa d'infusió de tomàquet i un tall de coca de recapte. Aquesta costum dels restaurants d'obligar-te a consumir el que els interessa, però tot cobrant-ne la consumissió, em sembla un atracament.
Ens demanem d'entrants una ració de salmó salvatge del bàltic, una de pernil ibèric i unes croquetes de rap i marisc. Els tres plats estan exquisits. No coneixiem el salmó salvatge del bàltic. Del seu cosí germà d'Alaska en som uns devoradors habituals. Servit amb un rajolí d'oli i uns rotllets d'escalunya esta francament exquisit. El pernil d'englà, perfectament tallat. Les croquetes exquisides.
De segon, Patricia es demana uns ous ferrats amb tòfona negra i caviar oscietra. El plat està sublim. La tòfona negra tallada a làmines quasi transparents, fosa per la calor dels ous, provocava un aroma increïble. Jo i el meu germà, ens deixem aconsellar pel maître, i ens demanem besugo a l'orio. Quan ens porten el plat, albiro que serà un festival per al gust poder gaudir d'aquell peix. Però, prèviament, cal separar la carn de l'espina per comprovar que la cocció estigui a l'altura del que se'm presenta a la vista. El tema dels punts de cocció és una de les manies que tenim a l'hora de gaudir d'un bon producte gastronòmic. Els peixos, sobretot, sota el nostre punt de vista, només tenen un punt de cocció. Si queden crus, es malmet la textura de la carn, que queda engantxada a l'espina. Si es treuen massa cuits, queden estellosos, eixuts, estopencs. El tronc de besugo que ens van servir estava al seu punt, amb una cocció perfecta. La peça era grassa, tendra i saborosa. El consell i l'elecció perfectes. D'acompanyament una nodrida escalibada, servida en plats a banda.
Acompanyem aquests plats amb un Juvé i Camps millessimé, al punt de fred.
De postres demanem una tarta tatin, exquisida, i una de flam de formatge tendre (un pudding) realment bo.
Dues copes de whisky Lagavulin 16 anys i dos cafés i un tallat tanquen els nostre dinar al Jaume Drudis.
El preu: 95 euros per cap, car. La qualitat del producte, magnífica. La cuina, molt bona. Relació qualitat preu, una mica cara. Hi tornarem!
