Dia 29 de març. Ens entaulem a l'Hispania d'Arenys de Mar (http://www.restauranthispania.com/web/cat/portada.html).
Ja fa molt de temps que volem vindre a provar els plats de les germanes Reixach. Finalment ens hi hem decidit. Ens asseuen a una gran taula en la zona de la recent ampliació del restaurant -projecte dels arquitectes Espinet i Ubach (http://www.espinet-ubach.com/), disseny d'avantguarda molt aconseguit-. Ens treuen, detall de la casa, un platet de macarrons. Discrets. Ens demanem d'entrants unes croquetes de rostit i unes vieires, tot a compartir. Ambdues eleccions satisfactòries. De primer, jo em demano uns pèsols del Maresme, absolutament magistrals, deliciosos. La textura, sense fibra, és perfecta. El sabor, dolcíssim, em deixa extasiat. Dos peròs: un, la ració, no sent curta, tampoc és molt abundosa; dos, el preu, objectivament excessiu, de 29 euros (què en deu pensar d'això el pobre pagés?). Patri i Ferran es demanen uns raviolis de llagosta molt bons, sense guarniments ni estridències, al punt de sabor.
De segon, m'arrisco i em demano un clatell de rèmol a la donostiarra, molt bo malgrat ser dilluns. Patri es demana un pollastre de pagès amb albergínies que està exquisit. El mateix es pot dir del pollastre amb allet del meu germà. Val a dir que els segons plats han estat formats per racions generoses de producte.
De postres em prenc una tatin, deliciosa la poma, fallida la pasta que és un milfulls massa sec.
Per beure ens prenem una ampolla de Mil·lessimé de Juvé Camps.
Tot plegat ens costa 100 euros per cap. Menjar tradicional, producte de primera, cuinat amb saviesa. Servei atent i eficient. El preu un pel excessiu.
Dues anècdotes. Una, el president de l'Espanyol estava menjant unes taules més enllà: pagava ell? Dues, afortunadament portava efectiu, tenia la targeta a zero després de pagar el viatge i l'estada de les properes vacances.
