Llangosta mascle de 3,5 quilos, comprada pels meus germans a l'Ampolla (SEPROMAR). N'he fet un suquet (no una caldereta) excepcional.
 |
| Una llangosteta |
 |
| Rosa i Clemente amb una moixarra de 3,5 quilos |
 |
| El nas de Jordi roca. El Rocambolesc a Girona |
Del dia 13 al 23 ens n'anem a Torí. Viatge amb el monovolum des de Girona. 8 hores. Tranquil, els menuts dormen des de les 7:00 fins a les 10:00. Després anem cantant cançons del SUPER3.
Hem contractat una estada a través d'AIRBNB. El piset molt cèntric, a la via San Tommaso, al costat dela Piazza del Castello. Tot molt IKEA, net i modern.
Torí ens sorprèn bastant. Un centre històric força gran, però amb molt poca gent passejant i pocs vehicles circulant. Sobta no trobar a quasi ningú pels carrers abans de l'hora de dinar. On està tothom? Sobta també, venint d'una ciutat tan sorollosa com Tarragona (amb soroll institucional inclòs: concerts al carrer pagats amb diner públic, grallers, comparses, bandes, capgrossos i bestiari, tombs animals i altres patxangues circulant per la via pública durant les perennes festes que té la ciutat, tot amb un nivell de decibels altíssim, que en qualsevol país civilitzat comportarien llargues penes de presó per als responsables municipals, seguides de l'ostracisme sense possibilitat de redempció), el to de veu de la gent que va pel carrer, baixíssim; els pocs clàxons que se senten; les escasses sirenes de les ambulàncies, bombers i policia.
Malgrat ser una ciutat rica a una regió rica (el Piemont), la gent no sembla tant elegant ni tant trendy com la que et pots trobar al centre de la veïna Milà. No és cap crítica, és una impressió subjectiva.
Sorprèn també, la vida gastronòmica. A qualsevol lloc es pot menjar, en general bé o molt bé. Aquí un lloc de piadines, aquí un de tramezzini, allà un de pizza al tall, cafeteries, restaurants, terrasses ... Preus assequibles, amb bon menjar. Sobten les cartes amb un asterisc al costat dels plats que contenen productes congelats, malgrat no sempre es sigui sempre molt honest a la pràctica. També cal fer esment que malgrat anunciar que els linguine o els espagueti són amb almejes fines (vongole verace) acostumen a servir-te'ls amb xotxes (almeja asiàtica).
Us deixo alguns plats que ens han encantat.
 |
| Crusant amb nata 'al bicerin' |
 |
| Bagna cauda |
La bagna cauda és una salsa molt lleugera i fina que acompanya perfectament les verdures al caliu o a la planxa.
 |
| Vitello tonnato a la seva manera |
El agnolotti al plin són un plat estrella de la cuina piemontesa. Estaven boníssims amb la salsa de rostit (di arrosto).
 |
| Agnolotti al plin |
 |
| La meva primera cervesa a Torí |
 |
| Ummm, els cafès italians! |
 |
| Un parell de bicerin |
El bicerin és una beguda típica del Piemont, amb nata muntada, cafè i xocolata.
Aquí un gelat de fior di latte que em va roba el cor.
 |
| Quines patates! |
Patates de franquícia boníssimes. Toves per dins, un pel cruixents per fora, saboroses. Res de producte congelat.
 |
| Panino al 'Pepino' |
La ciutat dona per a uns tres dies de visita intensa, malgrat que nosaltres, que anem amb tres menuts i un altre a la panxa de la Patri, n'hi dediquem nou. Un dia ens n'anem amb tren a Milà.
 |
| Parella de pallassos |
 |
| La Porta Palatina i dos princeses |
El millor lloc on vam menjar de Torí va ser a un restaurant napolità d'infaust nom per als catalans:
Restaurant dai Borboni Al costat de casa, a la via San Tommaso. Sempre ple i sorollós. Cuina campana autèntica, entre retrats dels borbons napolitans, entre ells un quadre king size de Carles III.
La mozzarella de buffala extraordinària, millor que la burrata que vam demanar un dia per a comparar. I els tagliolini all nero di seppia amb marisc són simplement divins. Per beure un Lacryma christi.
 |
| Mozzarella di bufala |
 |
| Tagliolini al negre de sèpia amb marisc |
