Restaurant Rias de Galicia. 23 de març

Anem a Barcelona amb els meus germans. Ferran ens convida a dinar al restaurant Rias de Galicia (www.riasdegalicia.com). Per al que no el coneixeu, dir-vos que és la Basílica de Sant Pere del producte de qualitat. Aquí els germans Iglesias gestionen els millors peixos i mariscs gallecs, i si no pregunteu-li al Ferran (i a l'Albert) ) Adrià. Però la seva cura pel producte va més enllà de les províncies gallegues. Des de la renovació de l'establiment, que li ha donat un aspecte més modern, la carta s'ha aprimat, concentrant-se en aquells plats més destacats, alhora que n'introduïen de nous (sashimis, entre d'altres) d'igual qualitat.

Mentre fem temps, ens prenem una cervesa, els germans, i un vermut Yzaguirre, Patri. Ens demanem per a compartir unes almejes de carril al natural; dues per cap: saboroses, enormes i d'una textura perfecta. També unes angules del Miño, d'una finura excelsa.

Tot seguit, ens regalem amb una ració per cap del fantàstic ou poché (a 65 ºC) amb caviar beluga i puré de patata. Plat sublim.

De segon, Patri es demana el caneló de txangurro. Embolcall de pasta fresca casolana, etèria de tan subtil, i farcit de solament de cabra de mar, sense guarniments innecessaris. Boníssim.

Ferran, Paco i jo ens cruspim un tronc de lluç a la gallega, al punt de cocció, amb un guarniment de patata bullida exquisida (i ho dic jo que no m'apassiona la patata bullida).

Acabem amb uns postres. Maduixetes de bosc gratinades amb nata de la vall de Ulzama. Magnífica plat, especialment la nata.

Ens prenem tres whisky Glenturret 1988 (segons el maître, a extingir) i tres cafès.

Per beure, una ampolla de Juvé i Camps Millessimé.

Un dinar fantàstic

Patricia Kuhl: el cervell dels nadons i els idiomes

Us deixo una interessant xerrada TED sobre l'aprenentatge dels idiomes i el cervell dels nadons.

Cocteleria Boadas, Barcelona. 18 de març

Després d'una reunió de feina a Barcelona, convido a Jerónimo a prendre un cocktail a Boadas, al carrer Tallers número 1. El local és tota una institució. Petit i acollidor. Una illa de pau al mig de la marabunta de les rambles. Ens prenem dos negronis. Boníssims. Per al meu gust, millors que els del Harry's Bar de Venècia. Més dolços. Menys  amargants. Em demano, també, un tequila sour. exquisit. Tot plegat 21 euros. Fantàstic.

Restaurant la Caleta, Tarragona

Dissabte, 16 de març. Desprès de la mort del pare, he decidit convidar als meus germans a dinar a Tarragona. Patri i els nens tenen calçotada a Mas Rosselló. Mentre, els germans Bertomeu fruirem d'un gran àpat a La Caleta, en la meva opinió, el millor restaurant de Tarragona (Restaurant La Caleta ).
Arribem sobre les 14:00. Ens atén Avelina, la propietària. afabilíssima. Ens recomana els popets a la planxa. Li fem cas i ens els demanem d'entrants. Estan boníssims. Igual que les gambes de Tarragona i les almejes de carril, tot a la planxa, que ens hem pres tot seguit. De segon, els tres ens demanem l'escabetx de tonyina. Plat superb que és un dels meus preferits. El restaurant confia en els productes de gran qualitat, la senzillesa de les preparacions i la perfecció dels punts de cocció.  Reguem aquests plats amb un vi excel·lent, un priorat: "les brugueres". Un garnatxa blanca molt equilibrat.
De postres tres tiramissús casolans i tres cafès.
Tot per 150 euros. Relació qualitat preu excel·lent.
Els meus germans em preguntem quan hi tornem.
El proper dissabte, Ferran ens convida al Rías de Galicia. Pot ser un altre dia memorable.