Dia 16 d'abril, Bali i Singapur

Desprès de dues hores i mitja d'avió ja som a Singapur novament. Bali ha estat el paradís i així el recordarem, però Singapur no és, tampoc, un mal lloc per perdre's. Ens allotgem a la planta 21 del Hilton Singapore, hotel al que ja hem estat en mitja dotzena d'ocasions en d'altres viatges. És un hotel cèntric i funcional, amb un buffet d'esmorçar absolutament èpic. Deixem les maletes i ens n'anem a donar un tomb per Orchard Road. Fa un any i mig, el darrer cop que vam estar a la ciutat, estaven construint, tot just al costat de l'hotel, l'enèssim shopping center (mall) de l'Illa-estat. Ara ja està acabat. És el ION. L'arquitectura high-tech de l'edifici és espectacular. I a  l'interior totes les botigues, restaurants, cafeteriesi llibreries que us podeu imaginar.
Desprès de passar unes hores al mall ens n'anem cap a l'Hotel Raffles a prendre'ns un singapore sling. Em sorprèn molt el gust del cocktail. El recordava amb menys xarop de cirera i més angostura, menys dolç, però està deliciós. Oriol es dedica a arreplegar les clofes de cacauets que hi ha per terra. Diuen les males llengües que la costum de servir els cacauets i de tirar les closques a terra era una forma de recordar als indis que servien, i netejaven el terra, als britànics qui manava a la ciutat.
Després ens n'anem a Chinatown, ja de nit. Entrem en un restaurant xinés i ens serveixen uns plats tan fastigosos que me'ls deixo sencers. Al sortir trobem la parada d'un salxitxer austríac, que és tota una celebritat aquí i al seu país d'origen. Fa dos anys ja vam probar el seu producte i ara hi tornem. El bratvurst està boníssim.

Dia 15 d'abril, Bali

Dia de descans, penúltim d'estada en aquesta paradisíaca illa. L'únic remarcable és que, previ coctkail a les 19:00, aparquem al petit amb una baby-sitter balinesa, de nom Suan, i ens n'anem al restaurant japonés Rin, que diuen que és el millor de Bali, el qual potser no és dir gran cosa.
El local és elegant i minimalista però no fred. Ens aten una maitre del país, que, com li passa a tota la gent d'aquí, és un pel massa propera. D'entrada, ens demanem uns nigiris de tonyina i salmó i uns Califòrnia rolls. L'arròs està al seu punt, però li falta un toc de sabor, està una mica insípid. De segon filet de wagyu amb salsa de miso amb guarniment de bolets i verdures: absolutament magistral. Tant la textura de la carn, com el punt de cocció dels bolets i la verdura i la salsa. De postres una macedònia de fruites tropicals flamejada anb sake, acompanyada de panacota. Boníssim postres. Per veure, Patri aigua i jo un chardonnay australià acceptable. Un té verd acaba el sopar. Un lloc molt recomanable si visiteu l'Illa.
Tornem a la suite i ens trobem a Suan donant-li un iogurt a l'Oriol, que està completament feliç.

Dia 14 d'abril, Bali

Ens llevem tard. Ja després de l'esmorçar, Patri em sorprèn regalant-me un quadre del pintor Suta Kesuma que està exposat al hall de l'Hotel. Serà el regal del meu sant. Ella s'encarrega de fer les gestions per tal que ens l'enviïn a Tarragona per FedEx. Després passem tot el dia a la platja privada del complex, a la piscina, demanant-nos uns acceptables spaghetti i fent temps per a les 18:00 anar al Hall a prendre'ns una copa. Batut de síndria per a Patri i l'Oriol. Un whisky escocès per a mi. No em demano un partagás serie D número 4. Que si m'hagués pres diria que està magnífic. Però l'Hotel és nordamericà i, clar, no en tenen. Em prenc un altre whisky, ja que les racions d'espirituosos són anglosaxones, i ens n'anem a sopar a l'habitació.

Oriol està feliç amb les balineses de l'staff. El mimen continuament i ell ho agraeix.

Demà serà el darrer dia a l'Illa. Com ens enyorarem. Mai m'ha passat quelcom de similar a un lloc.

Dia 13 d'abril, Bali

Després d'esmorçar, ens trobem amb el guia al hall de l'Hotel. Avui, és la darrera de les jornades de ruta. El dia comença assolellat, com els anteriors. Primer ens aturem a Kehen. El temple està tranquilíssim. Téns la sensació, com en tots els anteriors, que de no tenir-ne cura habitualment, en poc temps se'ls engoliria la selva, fins aquest nivell és de feréstega i exuberant la vegetació de l'Illa.
Ens aturem, a continuació, al poble de Perglipuran. És fantàstic: ben conservat, amb les cases típiques del país impecablement mantingudes. Prescindim d'entrar en cap casa particular, malgrat que la gent t'ho ofereix. El guia ens diu que no hi ha cap problema en fer-ho, però que tot té un preu, i que els propietaris maldaran per vendre't alguna cosa.
La tercera parada és al temple de Besakih, en plena muntanya. Trisno l'anomena el temple mare. És a dir, el temple de tots els temples. El més sagrat. Certament val la pena fer més de dues hores de carretera des de Nusa Dua per veure aquesta meravella. Tot espiritualitat. Moltes dones porten ofrenes, i jo aprofito per fotografiar-ne alguna. Quan ja ens n'anem, comença a diluviar. Sembla que els cels s'hagin esfonçat. Trisno porta dos enormes paraigües que no ens lliuren de posar-nos bastant xops. Agafem el cotxe i a pocs quilòmetres torna el sol.
Parem a menjar a un buffet balinès, el Lereng Agung Restaurant. Bon menjar balinès a preu de guiris (264.000 RI). La vista de les terraces d'arròs són paradissíaques.
Fem ruta fins a Klung Kuag Kerha Gosa, on el rei i els seus ministres impartien justícia.
Arribem a l'Hotel sobre les 18:30. Ens arreglem i ens anem a fer un cocktail al hall. Per als membres del Club és gratis de 17:00 a 19:00. Fem un parell de Singapore sling, bastant acceptables. Ens treuen uns canapès per acompanyar. Realment és el millor hotel en el qual ens hem hostatjat. La cirera del pastís: tenen cava de cigars. Si no fos un hotel americà, i els hi fos d'aplicació la Llei Helms-Burtton, us diria que tenen un ampli assortiment de Cohiba, Partagás, Montecristo i Romero i Julieta. Demà no em fumaré uns d'aquest deliciosos puros cubans que no tenen a l'Hotel.

Dia 11 d'abril, Bali

Ens llevem aviat. El guia ens espera a la porta de l'hotel a les 9:00. Fem ruta cap a Goa Gajak, un lloc paradissiac amb un buda de pedra enorme destruït per un terratrèmol. Les restes estan per terra, plenes de molsa. Fem les fotos de rigor entre pluja i pluja. Malgrat que estem a l'estació seca ens plou tres o quatre cops al dia. Són xàfecs de menys d'un hora de durada, però torrencials. Trisno es queixa del canvi climàtic. Diu que fa més d'un any que els plou a diari i molt. N'està tip d'aigua. Nosaltres ho trobem fins i tot simpàtic, perquè com no plou tot el dia tu, turista, pots fer vida normal.

Després, tot pujant al nord de l'Illa, parem a les terraces d'arròs de Tegalagang. El guia ens diu que recullen tres collites d'arròs a l'any. Déu n'hi do!
Passem pels monuments reals de Gunung, on coincidim amb un autobús ple d'espanyols.
Continuem ruta fins a Pura Tirta Empul. Es xocant veure la gent del país submergint-se en fonts d'aigua sagrada per purificar-se. Com els altres llocs que hem visitat, espectacular.
Fem via fins a Kintamami, on dinem en  un buffet balinès. Boníssim. 230.000 RI amb un  litre de cervesa Bintang i un suc de síndria.
Acabem la jornada a Ubud. Una ciutat acollidora. Amb turisme, però molt menys que la nostra estimada Kuta.Visitem Pura Taman i Saraswati, residència oficial del Rei.
Són ja les 18:00 i ens queda una  hora i mitja de carretera fins l'hotel.
Demà hi haurà relax i aquesta vegada no hi haurà bloc.
Dimecres 13 tornem a fer ruta amb Trisno. Ja us contarem

Dia 10 d'abril, Bali

Avui és dia de descans després de la dura jornada d'ahir. Ens llevem tard, fem un bon esmorçar i ens n'anem a una de les piscines de l'Hotel. És enorme i estem pràcticament sols. L'Oriol s'ho passa genial dintre de l'aigua. Fem el dropo tot el que resta de matí. Ja per la tarda ens n'anem a Kuta, al mall CENTRO, on donem un tomb mirant les botigues. Al seu interior s'hi troben els magatzems SOGO i els Mark & Spencer. Em compro una camisa de Polo Ralph Lauren. Patri també compra camises i polos, ella per a regalar.
Ens n'anem de massatge balinès. Una noia que no pesa més que l'Oriol (i no és molt més alta) ens n'ofereix un d'una hora per 85.000 RI, uns 7 euros per cap. Entrem un a un al local, ja que l'altre s'ha de quedar cuidant al petit. El massatge resulta fantàstic. Mentre li fa a Patri me'n vaig al KFC i compro sopar per l'Hotel.
Són les 20:00 i ens en tornem cap al Conrad.

Dia 9, Bali

Ens llevem aviat, a les 7:00. Esmorcem i al lobby de l'hotel ja ens espera el guia. Parla un espanyol més que acceptable i és molt amable. Li expliquem quina ruta pretenem fer (l'ha dissenyat Patri amb molta dedicació) i ens diu que li sembla perfecta. Així que sortim de seguit.

La carretera està atapeïda, per a variar. No obstant, a mesura que avancem la circulació es va fent més fluida. La primera parada és el temple de Pura Sada, al poble de Kapal. Tranquilíssim i molt bonic. Ens hi estem una estona fent fotos i respirant pau. Tot seguit ens n'anem a Mengui, al temple de Pura Taman Ayun. Aquí hi ha més turistes, però el lloc val la pena. D'allí pugem cap al nord, fins al Llac Bratan, al temple de Pura Ulan Damu Bratan. El temple està dintre del llac i només és accessible en barca. La zona, en plena montanya, és una meravella. Per la carretera, pels carrers i als mercats el producte estrella són les maduixes. Nosaltres, en canvi ens decantem per comprar fruites del país: ranbutans, fruites de la passió, nou moscada ... Regategem i ens rebaixen el preu de 440.000 RI a 60.000 RI. Tinc la sensació que m'han pres el pèl, però el guia ens diu que hem collat tant la venedora que al final s'ha emprenyat i tot. Mentrestant, Oriol i Trishnur s'han fet molt amics. És un descans puguer anar pels llocs sense portar a collibè al petit de la casa. La meva espatlla ho agraeix força.
Parem a Pacung  a dinar a un restaurant balinès. És de bufet, així que triem allò que ens fa més gràcia sense abusar de res. Si ens agrada ja repetirem. Bona la tonyina, l'arròs sec amb verdures i els fideus. Molt bona la cercesa Bintang, la més famosa del país. Ens costa tot plegat 205.000 RI (no arriba a 20 euros), aquí tot una fortuna.
Desprès del dinar travessem durant hores la zona muntanyosa del centre nord de l'illa. Els verdíssims bancals d'arròs a punt de collir es confonen amb la selva que domina les zones més inaccessibles. El paisatge és preciós, comparant-se favorablement als bancals d'arròs de la zona de Sapa, a Vietnam. Parem a Jatiluwith i Pa Cung a fer fotos. Per aquí no es veu ni un guiri (a part de nosaltres es clar). La carretera es infame, estreta, desgastada pels transports pesats i la pluja, i serpenteja per muntanyes impossibles. Ens creuem amb algun autobús de linea regular i ens preguntem com poden fer questa via cada dia sense estimbar-se.
Són ja les 17:30 de la tarda i ens plantem a Pura Tanah Lot, un temple a sobre d'una illa-penyassegat (foto). És una de les imatges més impactants que he vist en tots els meus viatges. El guia ens diu que és el temple més concorregut de Bali. Oriol es comença a posar nerviós, encara que s'ha portat molt bé fins ara.
Tornem a l'hotel. La carretera de Kuta està col·lapsada. Estem una hora sense poder-nos moure. Arribem al Conrad sobre les 21:30. Ha estat una jornada molt llarga.
Quedem amb Trisnur per a dilluns a la mateixa hora per una nova ruta. Ens acomiadem.
Ja a l'habitació ens demanem una pizza margarita i una hamburguesa. Ens ho cruspim ràpidament i ens n'anem a dormir que estem destroçats.

Dia 8, Bali. Kuta

Ens llevem aviat, sobre les 8:00, esmorcem i agafem un taxi fins a Kuta. El tràfic és insoportable. Un trajecte que a Europa faries en menys de 10 minuts, aquí triga quasi tres quarts. De totes formes, la densitat del trànsit i el lamentable estat del ferm de les carreteres ajuda a què la velocitat dels vehicles sigui prou baixa. Si algú té un accident a l'illa és molt difícil que resulti fatal. El preu del taxi és de 78.000 RI, uns 6 euros i mig.

Kuta és talment com Lloret, però en (més) "cutre". El paradís dels guiris anglosaxons, tots blanquets i tatuats fins als mugrons. Segur que a ells els sembla d'una distinció exquisida. El veritable interès de la ciutat està en les botigues (entre les quals s'inclouen un parell de malls). Quasi tot el que s'exhibeix són souvenirs de dubtós gust i quincalla, però també es troben productes d'unes poques marques de renom: Polo Ralph Lauren, sobretot. Sembla ser que són autèntiques i de debò ho semblen. El secret del seu baix preu, relatiu, diuen que està en què es produeixen en fàbriques indonèsies. No sé si es cert, però l'argument no està mancat d'una certa coherència.

Comprem pels carrers Jalan Kartika Plaza i Jalan Pantai Kuta, i entrem al mall Mata Hari, sí com l'espia de la Primera Guerra Mundial. Comprem una mica de pollastre al KFC i ens en tornem a l'Hotel.

Hem contactat amb un guia que hem trobat per internet. Parla espanyol i té molt bones referències. Demà ens portarà al nord, lluny del turisme massificat de les platges del sud. El guia es diu Wayan Astawan i el seu correu electrònic és guiaenbali@gmail.com. Ja us explicarem.

Dia 7 d'abril: Bali

Avui és un dia de relax. Portem uns 14.000 quilòmetres recorreguts (15 hores d'avió i no menys de 6 d'aeroports). Ens ho mereixem. Aprofitem l'Hotel al màxim. Comencem llevant-nos tard. Després un esmorçar de primera. Ens passem per una de les piscines aptes per a menors de 12 anys i ens posem els tres a dintre. L'Oriol es torna boig de content. Com a tot nen li encanta l'aigua. Són ja les dues i ens fem portar un parell d'hamburgueses amb patates. Delícioses! Esplèndida carn feta al carbó. No la fan millor els nordamericans.

Desprès migdiada, descans a la platja de l'Hotel i ens mudem per anar a sopar. Al restaurant Rin (un japonés que fa molt bona fila) no accepten nens. Una bona costum que ara se'ns torna en contra. Anem a un altre restaurant, l'Eight degrees south, i ens demanem només un plat: un filet de wagyu australià amb crudités i foie mi-cuit. La carn està magnífica, suau, melosa, al punt de cocció. Potser una mica sosa. El wagyu, la carn de bou de Kobe, s'ha posat molt de moda a tot arreu. En trobes fins i tot a Espanya (per exemple al Club del Gourmet del Corte Inglés de Diagonal). Però s'ha de dir que el que trobarem arreu no procedeix de Japó, sinò d'Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units. Ara, està boníssim.

Dia 6 d'abril, Singapur i Bali

Ens llevem tard i esmorcem a l'hotel (els esmorçars dels Conrad són memorables). La cuinera em prepara un ou ferrat amb maestria i em pregunta que si el vull over easy. Des de Nova York que no em preguntaven això. Li dic que sí, és clar. Fem el chek-out i ens n'anem a donar un tomb fins l'hora d'agafar l'avió. El dia és radiant, com tots fins ara. Ens plantem a l'aeroport de Changi i agafem el 777 de Singapore Airlines a Denpasar. Arribem a les 19:30 hora local. Nomès arribar un oficial de policia ens demana un suborn per estalviar-nos la cua de les duanes. Malament comencem!

El visat d'entrada són 669.000 rupies indonèsies. Al canvi uns seixanta euros (20 per cap). Taxi fins el Conrad Bali: 105.000 ri. Vaig reservar l'habitació estàndar, però com som Diamond members de Hilton Honnors ens posen a una habitació de 80 metres quadrats. Té fins i tot una tele de plasma a la banyera. La decoració és exquisida. No sé si sortirem molt de l'hotel. Això ens reconcilia amb el país. Ah, i internet de banda ampla, esmorçars, tea at five, cocktail de mitja tarda, lavanderia, l'International Herald Tribune cada dia ... tot inclòs.

L'Oriol està com boig amb les piscines que hi ha per tot l'Hotel. "Ava, ava, ava" no para de dir.

Dia 5 d'abril: Singapur

Ens llevem tardíssim. Són quasi les 11:00. Hem dormit quasi 12 hores. Esmorcem a la cafeteria de l'hotel i ens n'anem disparats a agafar un bus turístic. Es el tercer cop que estem a la ciutat i no ho haviem fet abans. Ens apeteix. Són 20 SGD per cap (l'Oriol no paga) i val per tot el dia. Inclús per altres rutes. Ens agrada tant que un cop acabat el primer viatge, agafem un altre bus per fer un nou recorregut. Visitem el barri musulmà, el xinés i l'indi, i com comença a diluviar (estem al tròpic, aquí plou, i com, un cop al dia) ens refugiem sota uns porxos i ens prenem un tandoori i unes aletes de pollastre. Les cambreres estan boges amb l'Oriol i se'l rifen per entretenir-lo mentre mengem. Ell, encantat. Quan para de ploure ens n'anem al Bugis, un edifici multibotiga molt peculiar. Patri es compra quatre camisetes i una motxilla de nen per a regalar per 83 SGD (menys 50 euros). A la planta baixa hi ha parades de sucs de fruita recent espremuda. Ens en demanem dos de síndria per un SGD cadascun (0,60 euros): està boníssim. Tornem a la zona de Suntec City i ens asseiem a una pizzeria (de nom "Bel mondo"). Curiós, és d'un italià que va anar a Japó, a Osaka, on va obrir el primer establiment. I ara n'ha obert un aquí. De primer, ens prenem uns antipasto bastant bons, de segon una napolitana (molt bona, la massa) per a mi, una pullesa, per a Patri. Per veure, un montepulciano chambré, és a dir, a Singapur a trenta graus.

Dia 4 d'abril: Singapur

Arribem a Singapur desprès de 12 hores de vol. Malgrat que Oriol no s'a portat tan bé (s'escapolia a primera classe i sa mare l'havia de perseguir passadís amunt) com als darrers vols, s'ha de reconèixer que el trajecte s'ens ha passat molt ràpit. Aterrem puntualíssims i en un tres i no res som a l'Hotel. És el Conrad Centennial, que està a la zona de Suntec City. Fabulòs l'hotel i fabulosa l'atenció del personal. Sortim de seguida que deixem les maletes: ens n'anem directament a Marina Bay, a veure el megahotel que acaben de construir. És espectacular. Per pujar al mirador (per dir-ho d'alguna manera, perquè hi ha restaurants, piscines, cockteleries ...) cal pagar 20 SGD, uns 11 euros per persona. La vista de la ciutat i rodalies és increïble. Paguem 20 SGD més per cap per un cocktail (un daiquiri de coco, mango i rom negre) bastant fluixet. Baixem i ens passegem per la zona. El centre comercial és tot luxe: des del disseny fins a les botigues (Tiffany, Louis Vuitton, Cartier, Rolex ... tenen botigues enormes aquí, inclús de varis pisos). Al voltant de l'hotel i el mall tot són edificis d'arquitectura high-tech. Bé són quasi dos quarts de deu de la nit i ens anem a fer un mos a un restaurant de l'hotel. Tan trist el menjar que ni el criticaré. Això sí, totes les cambreres estan com boges amb l'Oriol. Desprès directe al llit.