26/11/12
6, 7, 8 i 9 de desembre: Roma
La propera setmana agafem les maletes i ens n'anem a Roma. El pare de Patri ens paga l'hotel (ni més ni menys que el Rome Cavalieri, http://waldorfastoria3.hilton.com/en/hotels/italy/rome-cavalieri-waldorf-astoria-hotels-and-resorts-ROMHIWA/index.html). Feia quatre anys que no ens passàvem per la città eterna i en tenim moltes ganes. Ganes de menjar pasta de la bona, d'assaborir un bon ristretto, de veure les estances vaticanes, de perdre'ns entre les genracions que transiten per les piazze. Ja us informarem.
20/11/12
Barcelona, 20 de novembre
Vaig per feina a Barcelona. Event MOVE12 de VODAFONE. Hotel Hesperia Tower de l'Hospitalet. M'estalvio el comentari sobre quina pena es mereix el projectista de l'edifici, a qui em nego a anomenar arquitecte (sí, ja sé que és d'en Richard Rogers i que és tot un premi Pritzker, però un mal dia el pot tenir qualsevol).
Després de varies sessions i xerrades sobre el futur de la telefonia mòbil, Carles i jo ens n'anem a dinar Il Panino Silvestre (www.paninosilvestre.com), al carrer Major de Sarrià, número 92. Establiment petit al bell mig d'un vial encantador. Em demano el panino dei piacere, a 9,90 euros. Porta porchetta, tomàquet sec, scamorza i pesto. Boníssima. Calenta per fora i freda per dins.
Quedem amb Marisa, ex KNOSOS, ara AMPER. Xerrem de feina. A les 16:00 tornem a Tarragona.
Després de varies sessions i xerrades sobre el futur de la telefonia mòbil, Carles i jo ens n'anem a dinar Il Panino Silvestre (www.paninosilvestre.com), al carrer Major de Sarrià, número 92. Establiment petit al bell mig d'un vial encantador. Em demano el panino dei piacere, a 9,90 euros. Porta porchetta, tomàquet sec, scamorza i pesto. Boníssima. Calenta per fora i freda per dins.
 |
| Panino de porchetta |
Quedem amb Marisa, ex KNOSOS, ara AMPER. Xerrem de feina. A les 16:00 tornem a Tarragona.
19/11/12
Un blog de moda magnífic
Encara que ja fa bastant de temps que Patri i jo el seguim, no havíem tingut l'oportunitat de recomanar-vos aquest blog de moda de l'Scott Schuman. Sensacional, trendy, sense rotllos ni pedanteries. Res ipsa loquitur.
http://www.thesartorialist.com/
http://www.thesartorialist.com/
7/11/12
6 de novembre. Sessió de coaching
Sessió de coaching a la feina. La imparteix Manel Muntadas de Cum Clavis. Ja el coneixem de sessions anteriors. És un gran comunicador. Ens descobreix la web www.ted.com, una divulgadora d'idees (el seu suggerent lema és ideas worth spreading). Ens passa aquest vídeo del director d'orquestra israelià Itay Talgam. Val la pena visionar-lo.
4/11/12
2 i 3 de novembre. Barcelona
Passem dos dies a Barcelona.
Dia 2.
Arribem al Hilton Barcelona sobre les 17:00 i ens n'anem de seguida a l'Illa Diagonal. Portem força gana. Ens asseiem a la barra del Sakura-Ya. Ens demanem dos moriawase, una misoshiru (per a mi), una cervesa estrella i una aigua. Els nigiris molt discrets. Dos de maguro, dos de sake, tres de peix blanc/blau i un de gamba, a més de sis makis de maguro. L'arròs d'un aprovat justet: de textura flonja i bastant insípid. El peix, menys el salmó i la gamba, peixeja una mica. Total 51,67 euros. No hi tornarem.
Ens passegem pel centre comercial fins que se'ns fa l'hora de sopar. Tornem a l'hotel. Sopem al Vibe, el bar de la planta baixa. Ens demanem l'hamburguesa. L'hem fruït altres cops i és espectacular. La millor de les que hem provat a Barcelona (a anys llum de la del famós Bacoa, de darrera del Mercat de Santa Caterina). Magnífica carn, ben salpebrada, al punt de cocció, enorme de mida. Els dotze euros que costa estan justificats plenament.
Dia 3.
Esmorzem buffet al Piscolabis, el restaurant de l'hotel. Molt justet de diversitat i qualitat. Aquesta darrera ha minvat respecte als altres cops que hi hem menjat.
Hem quedat amb Ferran a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia. Em compro un llibre del Henry Kamen i li regalo el superb Postguerra del malaguanyat Tony Judt.
Anem, xino-xano, fins als carrer Casanova 209.
Ens entaulem al restaurant Casa Paloma. Un lloc força acollidor, sense luxes. Per picar compartim 6 croquetes de vedella, molt bones, i un tartar de salmó, boníssim, perfectament amanit. De segon Patri es cruspeix un filet d'angus i mon germà i jo un tros de lomo alto, també, d'angus. Estan fets a la brasa, diuen que de fusta de quebracho. La carn és molt argentina (sípida, sense concessions), suculenta, està ben coccionada i salpebrada. Els acompanyaments, boníssims, són massa contundents. Patates gratinades amb una salsa làctia per al lomo alto i un insuperable puré de patata i unes cebetes confitades per al filet.
De postres, un gelat de vainilla per a Ferran i un excels tiramisú per a mi. El puré de patata i el tiramisú valen una excursió a aquest restaurant. Per a beure, dues cerveses i un vermut negre d'entrants i una aigua de Sant Aniol i un Nuncito del Priorat (a una temperatura un pel massa freda per al meu gust) per als segons. Tot plegat 156,20 euros. Una mica car, però el producte i el tractament del mateix s'ho valen. L'atenció del servei correcta. Com a punt feble destacar les copes per al vi, que semblen més pròpies d'un lloc de menú de 9 euros, i els ganivets de laguiole que, opinió personal, haurien d'utilitzar només els boy-scout.
Ens n'anem fins a la terrassa del Sandor i Ferran i jo ens prenem dos cafès i dos Jameson. No ens podem prendre un havà perquè l'estanc no obre fins les 17:00. Per un moment ens sentim com Josep Maria de Segarra.
Són les 17:00 i Ferran se'n torna cap a Tortosa. Tornem a l'Illa. Patri es compra un parell de bruses al IKKS i ens n'anem a sopar a l'Andreu. Bocata de pernil, excel·lent, unes olives hiperpicants i una cervesa alemanya i un aigua per a beure. Tot, 19 euros. Una barra de referència a Barcelona.
Dia 2.
Arribem al Hilton Barcelona sobre les 17:00 i ens n'anem de seguida a l'Illa Diagonal. Portem força gana. Ens asseiem a la barra del Sakura-Ya. Ens demanem dos moriawase, una misoshiru (per a mi), una cervesa estrella i una aigua. Els nigiris molt discrets. Dos de maguro, dos de sake, tres de peix blanc/blau i un de gamba, a més de sis makis de maguro. L'arròs d'un aprovat justet: de textura flonja i bastant insípid. El peix, menys el salmó i la gamba, peixeja una mica. Total 51,67 euros. No hi tornarem.
Ens passegem pel centre comercial fins que se'ns fa l'hora de sopar. Tornem a l'hotel. Sopem al Vibe, el bar de la planta baixa. Ens demanem l'hamburguesa. L'hem fruït altres cops i és espectacular. La millor de les que hem provat a Barcelona (a anys llum de la del famós Bacoa, de darrera del Mercat de Santa Caterina). Magnífica carn, ben salpebrada, al punt de cocció, enorme de mida. Els dotze euros que costa estan justificats plenament.
Dia 3.
Esmorzem buffet al Piscolabis, el restaurant de l'hotel. Molt justet de diversitat i qualitat. Aquesta darrera ha minvat respecte als altres cops que hi hem menjat.
Hem quedat amb Ferran a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia. Em compro un llibre del Henry Kamen i li regalo el superb Postguerra del malaguanyat Tony Judt.
Anem, xino-xano, fins als carrer Casanova 209.
 |
| Ferran, Marina (Nina), Oriol i Patri a Rambla de Catalunya-Diagonal |
Ens entaulem al restaurant Casa Paloma. Un lloc força acollidor, sense luxes. Per picar compartim 6 croquetes de vedella, molt bones, i un tartar de salmó, boníssim, perfectament amanit. De segon Patri es cruspeix un filet d'angus i mon germà i jo un tros de lomo alto, també, d'angus. Estan fets a la brasa, diuen que de fusta de quebracho. La carn és molt argentina (sípida, sense concessions), suculenta, està ben coccionada i salpebrada. Els acompanyaments, boníssims, són massa contundents. Patates gratinades amb una salsa làctia per al lomo alto i un insuperable puré de patata i unes cebetes confitades per al filet.
De postres, un gelat de vainilla per a Ferran i un excels tiramisú per a mi. El puré de patata i el tiramisú valen una excursió a aquest restaurant. Per a beure, dues cerveses i un vermut negre d'entrants i una aigua de Sant Aniol i un Nuncito del Priorat (a una temperatura un pel massa freda per al meu gust) per als segons. Tot plegat 156,20 euros. Una mica car, però el producte i el tractament del mateix s'ho valen. L'atenció del servei correcta. Com a punt feble destacar les copes per al vi, que semblen més pròpies d'un lloc de menú de 9 euros, i els ganivets de laguiole que, opinió personal, haurien d'utilitzar només els boy-scout.
 |
| Ganivet de Laguiole |
Ens n'anem fins a la terrassa del Sandor i Ferran i jo ens prenem dos cafès i dos Jameson. No ens podem prendre un havà perquè l'estanc no obre fins les 17:00. Per un moment ens sentim com Josep Maria de Segarra.
Són les 17:00 i Ferran se'n torna cap a Tortosa. Tornem a l'Illa. Patri es compra un parell de bruses al IKKS i ens n'anem a sopar a l'Andreu. Bocata de pernil, excel·lent, unes olives hiperpicants i una cervesa alemanya i un aigua per a beure. Tot, 19 euros. Una barra de referència a Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)