Ahir vam passar-nos amb la meva dona per Barcelona. Arribem a primera hora per esmorçar a la Boqueria, al Pinotxo. Ens deleixen els seus fesolets amb xipirons, el cap i pota i els cigrons. Per no parlar dels xuxos. Un escàndol! Per desgràcia està tancat. Per les Rambles hi ha tot una invasió d'estrangers en pantaló curt, fent fotos de tot els que es mou. Fa una mica d'engunia moure's entre aquesta massa de mesells. Canvi de plans, doncs. Anem al carrer Petritxol, número 11 . Allí, a la Pallaresa, ens prenem un Suís amb ensaïmada, d'impressió. Ens passem per Santa Maria del Mar i anem a fer un cop d'ull a les botigues del Born. La meitat estan tancades a les onze del matí. Algunes, de vacances, no obriran fins al setembre. D'altres fan horari especial i obriran per la tarda. Després, a peu, fins la llibreria Ona de Gran Via. Segona decepció del dia. També està tancada per vacances. A aquest país a l'agost no hi treballa ningú.
Anem de botigues per Passeig de Gràcia. Els d'Inditex n'acabem d'obrir una de molt estilosa: UTERQÜE. Complements d'una certa qualitat (no molta) a un preu atractiu. El preu és atractiu, però no és H&M ni ZARA. I la qualitat no és precissament la de BOTTEGA VENETA. Una mica més amunt entrem a JIMMY CHOO. Allò són paraules majors. Sabates a 500 euros de promig. Estil, estil i estil! Només s'hi veuen russos comprant. Fins i tot una de les depenentes ho és. La senyora Tamara Mellon sap el que fa. Els pocs catalans que, avui per avui, coneixen la marca, no li faran molta despesa. El seu públic a Barcelona seran els nou-rics de l'Est amb més diners que gust. Saltem de costat del Passeig de Gràcia i ens passem per GUCCI. Els borsos i les sabates són el seu fort. No hi para d'entrar i sortir gent. Crisi, quina crisi?
Truquem a la Fonda Gaig per dinar (carrer Còrsega, 200), també estan tancats fins al setembre. Anem al segur. Senyor Parellada al carrer Argenteria, 37. Unes croquetes de pollastre, molt bones, i una amanida de meló, tomàquet i pernil, més discreta, d'entrants. Arròs parellada de segon. De postre, la meva dona i jo compartim un flam de mató. Boníssim. Per beure, un aperitiu (Martini negre, ella, cervesa Moritz, jo) i ja dinant un cava Raventós. Tot plegat quasi 90 euros. El servei és la viva imatge de la globalització: xinesos i sudamericans. Evidentment, ni un borrall de català. En acabar, se'ns ha fet tard, tornem a Tarragona.
