28/4/17

Barcelona, 27 d'abril. Restaurant Tunateca Balfegó


Ens entaulem a la Tunateca Balfegó (avinguda de la Diagonal, 439, Diagonal-Muntaner). L'espai és modern, taules altes, amb tamborets, decoració de disseny d'inspiració mediterrània. Ambient ni molt fosc, ni molt lluminós.
Ens ubiquen en la barra de sushi. Barra moderna, amb forma capriciosa i sense penjadors per a les borses. No hi ha estovalles. Copa de vi Riedel, bastonets i coberts (forquilla i ganivet), aquests darrers francament incòmodes. Ens ofereixen un aperitiu, amb olives farcides, piperrades i cogombre encurtit, mentre ens decidim pel dinar. S'agraeix. La carta és molt interessant. Plats crus d'inspiració nipona i plats elaborats d'estil occidental. Ens decantem per una mica de tot.



D'entrada trilogia de nigiris. Nigiris d'akami, chuo toro i o toro. Sensacionals. Temperatura ideal del peix (gens fred), proporció perfecta d'arròs i peix, arròs al seu punt i perfectament saonat, peix boníssim. Per a mi, i és la meva subjectivíssima opinió, un bon sushi depèn en un 60 per cent de l'arròs i un 40 per cent del peix. I dintre del shari, la qualitat (i la específica varietat) de l'arròs seria un 40 per cent, la cocció i amaniment un 40 per cent i la proporció arrós-peix un 20 per cent. Curiosament, el sushiman, que no és japonés, només monta els nigiris, si bé ho fa amb una excel·lent perícia. Els talls ja estan fets.

Ens agraden tant els nigiris que repetim.

Demanem dues racions de makis, i de bons, tornem a repetir.

Passe'm als plats, més aviat platillos, ja que les racions amb feines passen d'una tapa.

El morrillo escabetxat ens sembla fantàstic, el toc de vinagreta de cítric esferificat és espectacular.

Molt bona també la galta rostida, amb fons de vi.

De sabor intens i textura amorosa, la parpatana glacejada és tot un descobriment.

Postres negligibles. Té i café. Cervesa, i tres copes d'un Penedès fruitat (essent una empresa de l'Ebre, es troba a faltar una de les imparables garnatxes blanques de la Terra Alta). Tot plegat 118 euros. Una gran troballa. Relació qualitat preu excel·lent. El futur de l'establiment dependrà molt de què mantinguin els cuiners del sushi, perquè la qualitat del producte està assegurada.

6/3/17

4 de març. Dinar a Cal Travé


Junt amb el Jerónimo, el Carles i el Francesc ens entaulem a Cal Travé, restaurant icone a la província de Tarragona de la cuina de producte. Està situat a Solivella, poble petit, pintoresc i estratègicament situat a la carretera d'Andorra. Hi vaig un o dos cops per any, malgrat estar lluny de casa, perquè la seva cuina, els seus vins i l'amabilitat dels propietaris, s'ho val.

De primer compartim un pernil d'aglà boníssim, al punt de temperatura.
 
Pernil ibèric
De segon un tàrtar de tonyina -Balfegó, com no?- correcte, però amb un cert abús de la salsa worcester.
Tartar de tonyina

Entre les prodigioses carns a la brasa, m'inclino per l'entrecot, fantàstic de punt, sucós i tendre. La guarnició de verdura n'està a l'alçada.
Entrecot
De postres, un pastís tatin.

 
Tatin

Per beure, un syrah del 2006, el Sanstravé Finca Gasset, per als amants dels reserves.
Un lloc molt recomanable que no us decebrà.

5/1/17

Sopar de Cap d'Any (casolà)

Musclos amb escabetx casolà


Jiaozi de Song
Tartar de salmó

Llomàntol amb salsa tàrtara i fals caviar

Bisque de gambó


Mandonguilles de calamar de potera