Malgrat no m'agrada repetir entrades sobre el mateix restaurant en el blog, de vegades en faig una excepció. I Ca l'Eulàlia bé la val.
Ens entaulem sobre les dues, i l'Òscar, el copropietari, ens canta la carta. Algun dia comentaré el que em sembla la política de determinats restaurants de no tenir carta, emparant-se en que serveixen producte de llotja; restaurants en els quals, per tant, desconeixes el preu dels plats que demanes.
Ens decidim per compartir uns primers. En concret, unes gambes de Tarragona a la planxa, unes espardenyes i unes caixetes. Tres plats de producte. Boníssims. M'encanten les caixetes, producte bastant exòtic per a la major part de restaurants marines de la zona.
De segon, em demano una orada a la planxa i Patri i Amable lluç de palangre, a la planxa també. Perfecte el producte i el punt de cocció.
Tot regant amb un blanc excel·lent, un Edetaria, garnatxa blanca DO Terra Alta.
Ens saltem els postres i ens demanem dos tallats i un cafè.
Tot plegat 166 euros.
El millor peix de Tarragona.
Per cert, ja tenim els visats per a Xina. Del 24 de juny fins al 25 de juliol ens n'anem a Shanghai. A veure que tal l'apartament AirBNB (HILTON se'n sortia de pressupost) i el nou col·legi per a l'Oriol i la Marina . Ens acompanya la Song, durant deu dies, i hem quedat amb Shan-Shan que baixarà des de Dalian per estar quatre dies amb nosaltres. Si podem, anirem un cap de setmana a Taipei, que no el coneixem. Ja comptem els dies.
