Dia 29 de maig. Arribem a Barcelona sobre les 17:00. Som tres: mon germà Ferran, Patri i jo mateix. Deixem les maletes al Hilton Barcelona. Caminem per la Diagonal fins a Passeig de Gràcia. El dia es radiant. La temperatura primaveral. Baixem pel Portal de l'Àngel i ens prenem un granizat de llimona a Planelles. Passegem pel Gòtic fins que se'ns fa tard. Quin luxe disposar d'un barri com aquest a una gran ciutat! Travessem les rambles i passem (de puntetes) pel Raval. Tota la gent és emigrant. Cadascú a la seva. No es detecta cap interés per integrar-se. Venen a guanyar-se les garrofes i punt. Se'ls en refot la llengua, la cultura i les tradicions del país. La situació de decadència política europea i, especialment, la catalana els ho permet. Pugem pel Paral·lel fins el carrer Lleida. Ens entaulem al Rías. Com sempre sensacional.
Dissabte, 30 de maig. Ens aixequem a les 9:00. Esmorcem mandrosament al buffet de la planta 4a del Hilton. Agafem el cotxe i ens plantem a la Casa del Libro. Em compro un llibre sobre el judici d'Eichman de la Hannah Arendt. També acabo adquirint uns quants llibres de la Taschen: Egon Schiele (un descobriment recent), Lucien Freud (un descobriment no tan recent), Caravaggio, Tiziano i Van Eyck (tres clàssics). Per acabar, em compro la Michelin de Tokyo. És una idea que no ens abandona. Tornar a Japó. Es fa difícil deixar de pensar en aquella gran ciutat. Un cop la coneixes no pots oblidar-la.
Deixem els llibres al cotxe i anem a Uterqüe, Benetton i H&M a comprar coses d'embarassada per a Patri. Passem pels Quatre Gats. Acabem a la barra del Shunka (tenim reserva).
Passem pel Corte Inglés de Diagonal, al Club del Gourmet. Comprem uns Nicanores de Boñar, arrós bomba del Delta de l'Ebre (cal fer país), moixama d'almadrava i fruita diversa. Tenen Wagyu(http://en.wikipedia.org/wiki/Wagyu), carn de Kobe, a 70 euros el filet. Ho deixem per a millor ocasió.
31/5/09
28 de maig. Can Bosch
Dia 28 de maig. Fem quatre anys de casats. Per tradició ho celebrem sopant a Can Bosch. Hi arribem a les 21:00. El local està ple. No sembla que la crisi afecti a la bona cuina.
Després de l'aperitiu de la casa, ens demanem els ravioli farcits de tòfona i bolets de temporada amb escamarlans. El plat és sublim. L'amargor de la tòfona combinada amb la dolçor de l'escamarlà és d'un encert inesperat. De segon, Patri es demana gall (nom científic zeus faber, també anomenat Sant Pere) amb puré de patata i verduretes del temps. Excel·lent. Jo un tronc de lluç amb escalivada. Molt bo. De postres, Patri tres textures de pinya. Boníssim. Jo textures de poma, que ja vaig provar temps enrere (veure post anterior de Can Bosch). Jo em prenc, per acabar, un cafè irlandès, servit amb absoluta professionalitat.
Per veure, millessimé de Juvé Camps, potser no prou fred.
Tot plegat, 180 euros. Ja tinc ganes de tornar-hi.
P.S.: Als que no hagueu menjat mai gall, us recomano de provar-lo. És un peix blanc deliciós, per textura i sabor. Estenc la recomanació a la, bastant, desconeguda polla (en castellà cabracho) que és una delícia negligida per la gent que no coneix més peix que l'insípid rap. Aquests peixos són excel·lents. A la brasa -i, si no és possible, a la planxa-, a la donostiarra amb la fritada d'all, julivert i bitxo, al forn amb un llit de patates kennebec i, inclús, fregits, són espectaculars.
Després de l'aperitiu de la casa, ens demanem els ravioli farcits de tòfona i bolets de temporada amb escamarlans. El plat és sublim. L'amargor de la tòfona combinada amb la dolçor de l'escamarlà és d'un encert inesperat. De segon, Patri es demana gall (nom científic zeus faber, també anomenat Sant Pere) amb puré de patata i verduretes del temps. Excel·lent. Jo un tronc de lluç amb escalivada. Molt bo. De postres, Patri tres textures de pinya. Boníssim. Jo textures de poma, que ja vaig provar temps enrere (veure post anterior de Can Bosch). Jo em prenc, per acabar, un cafè irlandès, servit amb absoluta professionalitat.
Per veure, millessimé de Juvé Camps, potser no prou fred.
Tot plegat, 180 euros. Ja tinc ganes de tornar-hi.
P.S.: Als que no hagueu menjat mai gall, us recomano de provar-lo. És un peix blanc deliciós, per textura i sabor. Estenc la recomanació a la, bastant, desconeguda polla (en castellà cabracho) que és una delícia negligida per la gent que no coneix més peix que l'insípid rap. Aquests peixos són excel·lents. A la brasa -i, si no és possible, a la planxa-, a la donostiarra amb la fritada d'all, julivert i bitxo, al forn amb un llit de patates kennebec i, inclús, fregits, són espectaculars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)