24 d'abril. Nova York

Dia 24 d'abril. NY es desperta amb un sol de primavera. La temperatura és excel·lent. Anem a fer unes fotos a l'edifici SEAGRAM del genial Ludwig Mies van der Rohe. És una obra mestra de l'arquitectura moderna. Fotografiem també l'edifici CITICORP. Anem a la seu de les Nacions Unides a l'East River. Més fotos. Fem una mica el dropo a un parc que hi ha al costat de les NU. Està tot ple de funcionaris i diplomàtics. S'hi manifesten quatre arreplegats dels Tigres d'Alliberament del Tamil Elam. Anem a dinar a l'OYSTER BAR de Grand Central. Ens entaulem a les 13:00. De primer, per compartir, unes ostres fregides amb salsa tàrtara d'acompanyament. Molt bones. El primer cop que en vaig menjar va ser a Nova Orleans al 1992 i ja em van agradar molt. També ens prenem uns calamari amb salsa marinara. Justets els calamari, molt bona la salsa. I per acabar amb els entrants mitja dotzena d'ostres de Virginia. El sabor d'aquestes ostres es molt diferent a les de Galícia. Menys sípides, menys sabor a iode. Més eixutes. El sabor arriba i se'n va. Molt bones.
De segon Patri es demana un sandvitx de llagosta amb maionesa. Contundent en la quantitat, encertat amb la cocció. Boníssim. Per demanar un altre dia. Jo em demano una especialitat de la casa: la bullabessa. Boníssima sopa. Farcida de musclos al punt de cocció, escopinyes, troços de peix i mitja llagosta. Recomanable. No ens demanem postres. Jo m'he pres una draft beer. Total 110 dolars, servei al marge. Preu just.
Descobrim al costat est de Grand Central, dintre de la pròpia estació un minimercat ple de delicatessen. Patri es compra una tartaleta de fruita amb crema, discreta; jo una mousse de fruita de la passió, immillorable.

Sant Jordi a NY.

Dia 23 d'abril. Sant Jordi. Com no podia ser d'una altra manera, el dia es mostra assolellat. Ens adrecem al ROCKEFELLER CENTER. Amb l'objectiu 10-22 mm de Miquel (gràcies Mike!) podem fer una foto del Rock en tota la seva plenitud. Realment NY és una ciutat de gran angular. No és apta per a les mires estretes. Entrem al hall de l'edifici GE i contemplem el mural que el nostre compatriota Josep Maria Sert va pintar al seu dia, en substitució de l'obra de Diego Ribera que hi havia originalment. Els tons sèpia de la pintura conjuguen perfectament amb l'art decó que amera tot l'ambient.
Agafem el metro i ens n'anem al SOHO. Fem les darreres compres. Jo dos camises a ZARA. Patri algunes peces a BR. Baixem per Broadway i després per Mott St. Travessem Little Italy (molt turística, quasi com un miniparc temàtic de la màfia) i, ja a CHINATOWN, ens entaulem al PEKING DUCK HOUSE. És un restaurant xinés petit i elegant (tot l'elegant que pot arribar a ser un restaurant xinés). Ens demanem uns dumplings de porc, bons, uns noodles de verdura i pollastre, molt bons, i després, plat fort, l'ànec laquejat. Sens dubte el millor ànec peking de la nostra vida. És un plat que ens agrada molt (bé, més a mi que a Patri) i l'hem provat a bons restaurants xinesos a Peking, Bangkog, Hanoi, Saigon ... Aquí el fan amb una textura deliciosament fina. El mateix el sabor. L'ànec acostuma a tindre un sabor massa intens que arriba a colapsar-te. Aquest no és el cas. Em prenc una cervesa Tsin-Tao. Tot plegat 70 dolars, amb el 15 per 100 del servei inclòs. Un regal. Molt recomanable.
Agafem el metro a Spring St. i en aturem a la 86th. St. Fem unes fotos al Guggenheim. Entrem a la NEUE GALERI (5th Av. amb el 86th St., 15 dolars l'entrada, no fotos). Hi ha una exposició dels expressionistes alemanys (DIE BRÜKE). Kirchner és un autor que fa anys que m'agrada molt, a Patri menys. A ella li compensa que hi ha exposat un KLIMT fantàstic: el retrat d'Adele Bloch-Bauer I. Una meravella.
Continuem per la 5th Av. i fem unes fotos del CARLYLE i el PLAZA. Se'ns fa tard. Tornem a l'hotel.

Dia 22 d'abril. Nova York

Dia 22 d'abril. Comença el dia amb una bona temperatura. Hi ha algun núvol. Baixem per Lexington fins a l'edifici Chrysler. Entrem al hall i fen alguna foto de la pintura del sostre. Entrem després a Gran Terminal Station i fem unes fotos al sostre de totxo de Rafael Guastavino. Reservem per divendres a dinar a l'Oyster Bar. Tenen més de 20 varietats d'ostra. No crec que les puguem provar totes. Agafem el metro (línia 4) fins Union Square i caminem fins al Flatiron, edifici neorenaixentista del gran Burnham. Ens passem mitja hora fent-li fotos. És magnífic. Pugem xino-xano fins a l'Empire State. Li fem unes fotos. No hi pugem. Ja ho vam fer al seu dia. Per dinar ens prenem un bagel de lox (salmó fumat, aquí). Tornem a l'hotel i descansem una estona. Després tornem al Met. Ens apassiona aquest museu. Veiem les antiguitats egípcies, els tresors de l'edat mitjana, les armadures ... Sortim del museu i ens prenem un hot dog cadascú. Els preus dels hot dogs han passat en dos anys d'un a dos dolars. Un 100 per 100. Si bé és cert que durant molts d'anys no havien pujat.
Passem per FAO SCHWARZ. És una fantàstica botiga de joguets a la 5th Av. Li comprem un os de peluix al "cacauet".
Anem baixant per la 5th Av. i entrem a ABERCROMBI AND FITCH. La botiga és claustrofòbica i apesta a colònia barata. La roba és una mica quilla, però amb pretensions. Del conjunt salvo a les dependentes que resulten força. Si en els propers tres anys em dedico a produir porno, em comprometo a oferir-los-hi feina estable.
Són les 20:00 i estem rebentats. Tornem a l'hotel a veure LAW & ORDER.

Dia 21 d'abril. Nova York

Dia 21 d'abril. El dia es desperta amb una densa boira. La temperatura al carrer es força bona, no així la visibilitat. Agafem el metro, línia 4 en direcció a Wall Street. Entrem a Trinity Church. Passem per davant de la Borsa. Ens fem unes fotos davant del CHARGING BULL de bronze d'Arturo di Modica a Broadway. D'allí anem a comprar al Century 21. Com sabeu és un outlet enorme on es pot comprar roba i complements de les millors marques a preus incomparables. Ens trobem un munt d'espanyols comprant com si el mon s'acabés. N'hi ha molts més que al Met, on no n'hem trobat cap. Patri es compra unes NINE WEST i jo una americana de ARMAND BASSI. En sortir del Century 21 anem a menjar alguna cosa a Battery Park City. Els executius estan tots dinant per qualsevol lloc. Després agafem la línia 1 i ens n'anem a a catedral de Saint John the Divine, a Amsterdam Av. amb la 112th st. La catedral es publicita com el temple gòtic (neogòtic, diria) més gran del mon. Està inacabada. No impressiona gaire. Al sortir, descobrim a Broadway amb la 110th St. el WESTSIDE MARKET NYC, una enorme botiga de delicatessen. Comprem unes olives de KALAMATA. Estan boníssimes. Ens ha agradat el lloc molt més que BALDUCCI'S i DEAN AND DELUCA. Tornem a l'hotel a descansar una estona.
A les 17:00 ens encaminem a la 5th Av. Anem a BARNES AND NOBLE. És una llibreria (una cadena de llibreries, millor dit) de primer ordre. Patri em regala "One thousands NY buildings", un llibre que recomanava el NEW YORK TIMES de diumenge. El fullejo i he de dir que és fantàstic.
Després de remenar llibres durant una hora tornem a l'hotel per a posar-nos elegants. En passar per l'AUDI FORUM trobem una performance artística. Hi ha una presentació d'una dissenyadora local. Els aparadors estan plens del que semblen maniquins. Però en apropar-nos veiem que en realitat són models. Noies seques, maquillades, lluint uns vestits horrorosos.
Sortim cap a PETER LUGER (PL). Agafem la línia 6 fins Canal St. i allí la J (o la M) fins a Marcy Av., ja a Brooklyn. Sortint del metro, mirant cap al pont de Williamsbug es veu el rètol de l'aparcament de PL. No té pèrdua. Arribem a la recepció del restaurant i hi ha una cua important. Ens identifiquem i ens dieun que tot seguit ens avisem. Dit i fet. Ens entaulen. El restaurant està ple a vessar. El nostre cambrer ens porta la carta i ens alliçona. No és un restaurant per triar. La carta és estreta, rectifico, estretíssima, però ja saps a què vas. Ens demanem una amanida a compartir mentre fem temps per al segon: el porterhouse (http://en.wikipedia.org/wiki/Porterhouse_steak)-és l'únic tall que serveixen al restaurant- per dues persones amb guarnició de patata fregida a l'alemanya. Atenció per als agnòstics i ateus: Déu existeix! Jo he vist com es manifesta a Peter Luger. Ho fa com a un tall de carn enorme, una T-bone, gustosa, al punt de cocció, textura de mantega a la boca. Em recorda tant en el tall con en la presentació (sencera amb l'ós, però tallada en porcions) a la bistecca a la fiorentina com la serveixen a la trattoria del Carmine a Florència, però més fina de sabor que aquesta. És, juntament amb el bou kobe que ens prenem a Kyoto, la millor carn que he provat en mai. Jo, què sóc de vida, menjo fins a quedar derrotat. Patri, es nota l'embaràs, menja com dos. Amb tot ens deixem una mica de carn. De la patata només diré que no desmereix en absolut d'un principal tan suculent. No és congelada, el qual és molt als EEUU; està fregida a la paella amb una mica de ceba fins quedar ben rossa. Una delícia.
De postres compartim un cheesecake amb nata montada. El millor pastís de formatge que hem pres mai. La ració és tant abundant que no ens el podem acabar. Per veure ens prenem una ampolla de cabernet-sauvignon de Sonoma Valley, que ens recomana el cambrer. Molt bo.
Tot plegat 170 dolars. Quan tornem a NY serà visita obligada.

Dia 20 d'abril a NY

Dia 20 d'abril. El dia comença plujós i fred. Agafem el metro, línia 6, fins al Soho (estació de Bleecker). És dia de compres. Entrem a un BANANA REPUBLIC (BR) i Patri es compra un top taronja prisat. Jo em compro una americana a ratlles i uns pantalons. Aquesta marca de GAP ens agrada força des de fa anys. Qualitat i preus òptims. D'allí passem a ALDO, on em compro un parell de sabates de vestir. Preu boníssim. Anem directe a CUSTO BARCELONA, al carrer Spring. Patri s'emociona amb totes les coses que li va ensenyant la dependenta, per cert, una bona venedora. Al final es queda un vestit i un top. Els preus són els d'Espanya, però en dolars. El fotut tipus de canvi arruïnarà l'economia europea.
Se'ns han fet les 14:00 i decidim anar a dinar a LUPA (al carrer Thompson). És un restaurant del xef Mario Batali. Aquest home és una institució als EEUU. Presenta un programa de cuina a la televisió. És el que ara se'n diu "un cuiner mediàtic" (espero que no sigui tan pesat i cregut com l'Isma Prados). Ens entaulem i ens demanem unes olives marinades d'antipasto. De primer plat, Patri es pren uns spaghetti a l'aglio e olio. Potser condescendent, m'assegura que em quedem millor a mi (jo també ho crec). Jo em demano uns linguine amb calamari (xipirons, realment), bastant bons. Sempre he cregut que feia la pasta al dente fins que he provat la d'avui. Diria que li faltaven dos minuts de cocció. De segon plat, Patri es pren un pollastre a la diavola (mig pollastre que quasi no s'acava ni amb la meva ajuda), bo, però potser amb abús del pebre negre. Jo em prec espatlla de porc a les herbes (romaní) amb reducció de treviso i acceto. Està bonsíssim de textura i sabor. Curiosament, ve servit sobre un calçot. No debades Mario Batali té un altre restaurant anomenat CASA MONO, aquí a NY, de cuina espanyola.
No ens demanem postres. Em prenc un espresso, bastant dolent. Per veure una copa de prossecco i una de negre. Total 220 dolars. Em quedo amb l'ACQUA, sense color.

Dia 19 a Nova York

Dia 19 d'abril. Com de costum comencem la jornada a les 9:00 amb un pastís danés de formatge. Dediquem una estona a actualitzar el blog. Agafem el metro, línia 6, a Lexington Av. i ens plantem al pont de Brooklyn. Hi ha una cursa multitudinària. Davant la impossibilitat de travessar el pont en un temps raonable, donat l'allau de gent, ens n'anem a la Courthouse i fem les fotos de rigor. Les escales del palau de justícia de Manhattan s'han vist a moltíssimes pel·lícules. Nosaltres que som seguidors de Law & Order (Ley y Orden) les veiem varis cops per setmana a Calle 13. Fa un día una mica rúfol, però no molesta. Serà que haviem descomptat que NY a l'abril seria molt fred. Travessem el pont, de 1.600 metres, dedicant-hi el seu temps. Ens fem fotos. Mirem la gent. Els corredors. Els ciclistes. Arribem a Brooklyn i ens asseiem a un banc del parc que hi ha enfront de Manhattan, a sota del pont. La vista és increïble.
Tornem a travessar el pont i ens n'anem a dinar. S'han fet les 13:00. Recordem del 2007 un restaurant sota el pont, al costat de Manhattan on es menjava molt bé: L'ACQUA, cuina italiana. El trobem fàcilment i ens entaulem. És un restaurant cuco, sense pretensions. El servei és amable i atent, sense caure en l'adulació. Ens demanen dos antipasto: un assortit de salumeria italiana (prosciuto, speck, mortadel·la ...), molt bo, i una focaccia allo Stracchino, fantàstica, divina. De segon, Patri uns fettuccine amb tomàquet fresc i mozzarella, molt bons; jo uns bucatini a l'amatricciana, boníssims. De postre ens prenem una tarta de formatge amb gelat, correcta. Ens demanem un espresso i un capuccino decaf (descafeïnat) i ens conviden a uns cantuccini amb dues copes de vinsanto. Tot un detall.
Per veure, aigua, una Heineken d'ampolla i una copa de chianti.
Preu total 110 dolars. Una bagatela per la bondat del menjar. Mirare'm de tornar-hi abans de deixar la ciutat.
Ens n'anem al Pier 17. El dia ha canviat i fa un sol d'impressió. En 20 minuts en tenim prou. Ple de turistes d'espardenya, és un centre comercial sense cap interés. Anem a CHINATOWN. Està ple de turistes comprant falsificacions. L'atmòsfera ens transporta a Cholon (barri xinés de Saigon) i a Shanghai. Al cap d'un hora de passejar pels carrers del barri, travessem i ens n'anem a TRIBECA a fer-nos la manicura, pedicura i un massatge de peus. Sempre he tingut molta cura de les meves ungles, però res a veure a com m'han deixat. Impressionant la professionalitat.

Dia 18 d'abril. Nova York

Dia 18 d'abril. Ens llevem a les 8:00 i ens entaulem, per dir alguna cosa, a l'STARBUCKS de l'hotel. És el moment wifi (de franc) del dia. L'aprofito per escriure el blog del dia abans. Agafem el metro al 42th i ens plantem al 14th. Allí, entre la 6th i la 7th av. hi ha ADORAMA, una altra gran botiga de fotografia. Mala sort. Avui està tancat per descans setmanal. Seguint per la 14th en direcció oest ens apropem al Meatpacking District. Aquí han rodat mil·lers d'escenes de pel·lícules. Era el lloc de descarga i manipulació de la carn que els arribava a la ciutat de l'Oest. Avui és un altra cosa. Els magatzems de carn s'han transformat en restaurants chics i en botigues de moda. Patri està enamorada d'una dissenyadora que té l'única botiga a NY aquí: Diane von Furstemberg (DVF). A Madrid acabem d'obrir una botiga seva i a Barcelona Gonzalo Comella té peces de les seves col·leccions. Ens atenen de meravella. Els preus són com a Espanya però en dolars. Això vol dir un trenta percent inferiors. Patri es prova tres vestits. Són espectaculars dintre de la seva senzillesa. Se'n compra dos. Està pletòrica. Davant de DVF hi ha una botiga d'Stella Mc Cartney amb un aparador sorprenent: està tot ple de mascotes de plastic inflable i no es veu una peça de roba.
Se'ns han fet les 12:30 i anem a Balducci's (també al 14th). És un local singular on s'hi venen delicatessen i també hi pots comprar menjar preparat de qualitat. Ens comprem roast beef (bo), pollastre amb mantega (fluixet) i una quesadita. De postre pinya natural (boníssima).
Ens n'anem volant al Metropolitan. Tenim passis de fa dos anys. Ens estalviem 40 dolars. El Met està fins a la bandera. Anem directe a la pintura europea d'abans del XIX. Gaudim de les obres d'art durant més de dues hores. Com tenim un altre passi hi tornarem a veure els tresors, que són molts, de l'arqueologia egípcia, assiria, hitita ...
Baixem per Madison Av. La crisi està pegant molt fort. És dissabte la tarda i les botigues d'alts preus estan buides. TOM FORD, CHANEL, CALVI KLEIN, no tenen ningú comprant. Hi ha moltes botigues per a traspassar/llogar. L'única que està a tope és la sabateria de CHRISTIAN LOUBOUTIN. Que, pel que a mi respecta, es podria anomenar La Putin per l'estil. Sabates de dona a més de 1000 dolars. Anem a BARNEY'S. Sortim decebuts. D'allí passem a DKNY. Em compro una gabardina. Senzilla i barata. Patri es compra un parell de sabates rebaixades. Travessem de vorera i ens plantem a SHANGHAI TANG. Aquesta casa està arrassant a Àsia amb el seu estil oriental (colls nerhu, absència de botons ...). Patri es compra un vestit color cian preciós i una jaqueta de punt espectacular.
Arribem a l'hotel a les 20:oo i ens quedem fregits. A les 21:30 ens llevem i anem a comprar un entrepà de gall d'indi a un deli de la 5th av. Fi del dia.

Dia 17 d'abril. Nova York

Arribem a NY el dia 16/04. Un cop al Waldorf-Astoria ens donen habitació a la planta 41, al Towers, cortesia de ser Diamond de Hilton. La vista del Midtown des d'allà adalt és espectacular. També ens donen tickets d'esmorsar al Starbucks de l'hotel. S'ha perdut el glamour dels clàssics, però què hi farem? S'ha de reconèixer que el pastís cheese danish és boníssim. Sortim a passejar per la 5th avinguda i ens prenem dos hot dogs: quina delícia. No és ironia. Ja no me'n recordava el bons que són als Estats Units aquestes petites bombes de colesterol.
El dia següent (17/04) matinem. Starbucks i cap a B&H. Està a la 34 th west, amb la 9th av. Diuen que és la millor botiga de fotografia de NY. Quan entres dintre et convences que potser ho és. Tots els dependents són jueus hassidin, amb la kipa i els rínxols. Pregunto per la EOS 5D Mk II de Canon i em diuen que si la vull sense la lent del kit que no està en stock. Molt seriosos. No tracten de vendrem un altre producte. Professionals. La botiga és enorme i hi ha de tot (menys el que jo cercava) i a bon preu. Una mica decebuts passem per davant d'un BANANA REPUBLIC i em compro, de rebaixes, uns pantalons (talla 33-30, no me'ls caldrà portar a la modista) i una camisa. Passem per Times Square i ens entaulem a Rosie O'Grady's, (http://rosieogradys.com/)una Steak House que està en el número 149 th west de la 46th. Ens prenem una amanida caesar's a compartir (simple i perfecta) i una hamburguesa de la casa, 450 grams de carn de entrecot. Quina diferència amb els fast foods!
Ens en tornem a l'hotel a fer migdiada (aquí nap). Gran costum que ara que Patri està embarassada practiquem amb més assiduïtat. Sortim novament a les 17:00 i ens n'anem, xino-xano, fins a Times Square (està impossible de gent). Allí agafem a línia 1 cap al downtown fins la parada amb Franklin. Estem al cor de Tribeca. A aquestes hores molt avorrit. Fem temps passejant i a les 19:45 entrem al NOBU. El local és fosc. La decoració minimalista. El lloc, en resum, és acollidor. Ens deixem aconsellar pel cambrer. De primer ens prenem un Yellowtail fish amb jalapeños i fulla de sisho, un plat boníssim creació del xef Matsushita. Sensacional. De segon, un black cod with miso. El millor bacallà que ens hem pres a la vida. textura melosa. Sabor fí. Maridatge perfecte amb la reducció de miso. Hem vist la gloria amb aquest plat, també de creació (Paco i Ferran, atenció heu de provar això!). Després, ja completament sense control, ens passem demanant una tempura de gambes (bona) i de shiitake (bona també) i sushi:
4 peces de toro, molt bo
4 peces de maguro, bo
4 peces de sake, molt bo
4 peces de ebi, boníssimes, però massa grans per a un sol mos
1 california roll (6 peces), perfecte
1 special home roll (6 peces), absolutament negligible.
Hem demanat massa.
Per veure 2 KIRIN ICHIBAN i un aigua (de Fidji, quin esnobisme es gasten aquí).
No prenem postres. Són 220 dolars. Car però s'ho val, de debò. Hem pogut demanar quasi la meitat de menjar, però la gula ens pot.

Nova York. Abril 2009

Doncs ja tenim reserva per al NOBU de Tribeca (divendres, 17 d'abril, a les 19:45). També hem reservat al Peter Luger de Brooklyn(http://www.peterluger.com/) on diuen que fan el millor entrecot de la ciutat (dimarts, 21 d'abril, a les 19:30). La nostra amiga Mercedes ens ha fet la gestió (gràcies, Mer!). Nivellàs d'anglés. Accent de primera.