Petit Comité. Barcelona

Dia 18 de gener. Diumenge. És la una del migdia. Arribem al Petit Comité. El maître està parlant amb el Fermí Puig per telèfon. Coneixem la cuina del Fermí pel seu restaurant de l'Hotel Majèstic, el Drolma. La meva dona sempre diu que allí li van servir el millor plat de la seva vida: un ou de gallina de corral sobre fons de crema de ceps amb quenelle de caviar oscietra. Doncs bé, el maître li està transmeten diverses felicitacions de clients satisfets pels àpats del dia anterior. Es disculpa per fer-nos esperar i ens fa passar. Ens asseu a una taula per dos. Ens mirem la carta. Llarga, variada, farcida de plats interessants. Ens demanem una cervesa i un vermut per fer boca. Al final ens decidim. Comencem, Patri, per unes croquetes de rostit, que resulten fenomenals, contundents, amb escasa o nul·la beixamel, al punt de sal i combinant una textura cruixent exterior amb un interior melòs. Ens agraden tant que repetim. Jo em demano unes mongetes del ganxet amb rosta de cansalada. Les mongetes estan clarament dolces, cosa que arruïna el plat, i la rosta, tallada en brunoise té una textura massa dura i poc saborosa. El plat, sense ser dolent, resulta fallit. De segon ens demanem un cap i pota amb sanfaina. Boníssim. La samfaina té el punt de cocció adient, quan l'aigua de la verdura s'ha evaporat, els sucres es concentren i l'oli del fregit comença a separar-se. El cap i pota està al seu punt de textura, perfectament maridat amb la verdura. També ens demanem salsitxes de confiança amb salsa de sofregit. No recordo unes salsitxes de porc tan bones des de fa molts d'anys. Magres, saboroses, fines de sabor. El suquet, concentrat de tomaquet ratllat artesanalment, és escàs, però suficient. Un bon encert.
De postres ens demanem mel i mató, producte que aquí és d'una gran qualitat, i bunyols farcits de xocolata calenta, boníssims.
Café i tallat, als quals, la Casa, té la delicadesa d'acompanyar amb un orelló boníssim que no ens podem acabar.
Per beure ens prenem un cava Raventós l'Hereu.
Preu: 90 euros.
El Petit Comité passarà a ser un dels nostres restaurants de referència de Barcelona.

Rias de Galicia. Barcelona

17 de gener. Són les 21:00 i ens entaulem al Rías. Som quatre: els meus germans, Patri i jo mateix. Ens demanem uns entrants. Una ració de percebes gallecs, dobles, sabororos, al punt de cocció i de sal. Una autèntica meravella gastronòmica. Res a veure amb els oriunds de Marroc que es poden trobar a moltes peixateries. Unes almejas de carril, dues per cap, grans i de delicat sabor. Un pop a la galega de primer nivell, amb els seus cachelos, cuinat amb cura i saviesa.
De segon, el meu germà Ferran i jo ens demanem tronc de lluç a la donostiarra. Un dels millors lluços que jo recordi. Ja es fa difícil trobar bon lluç als mercats i restaurants. Molt el porten de mars llunyans, poc generosos amb aquesta espècie. Aquests és gras, untós, dolç, dens. La fritada subtil. Patri es demana uns canelons de txangurro, molt bons. Mon germà Paco un lacón con grelos poderós.
Ens saltem els postres (Patri es beu un suc de taronja). I ens prenem tres copes de Dalwhinnie 15 anys, un whisky finíssim, amb aroma a mel, que maridem amb uns Cohiba maduro número 5, Genios de vitola de galera. No coneixia aquesta galera (sóc fumador d'Esplendidos, Robustos i Siglo VI). Té una tirada excepcional (no és d'extranyar amb un cepo 52) i equilibradíssima, amb una fortalesa molt alta (massa pel meu gust). Gaudir d'aquest privilegi ens porta quasi un hora. Quatre cafés, acaben la vetllada.
Amb l'apat ens hem begut dues ampolles de Juvé & Camps Millessimé.
Preu 550 euros.

Koy-Shunka. Barcelona.

17 de febrer. Arribem a Barcelona sobre les 10:00. Ens trobem als meus germans a la Gran Via i ens passem per la Casa del Libro de Passeig de Gràcia a veure si tenen Silenci. Exhaurit. Anem a l'FNAC. Bingo! El comprem. Ens anem a passejar pel Born. Patri es compra un anell de bijuteria, tot disseny, d'Elisa Brunells (carrer Flassaders) i un Custo rebaixat a la plaça del Pi. Se'ns fa l'hora de dinar. Tenim reserva per dinar a les 13:30 al Koy-Shunka (carrer Copons, 7). N'hem sentit parlar molt bé d'aquest nou restaurant. La revista Squire, el Sostres ... el recomanen. No hem reservat a la barra. Només s'hi pot menjar el menú de degustació i nosaltres volem triar i remenar. El local és molt modern. De disseny. Llum i penombra. Terra de tarima de fusta. Taula de bloc de fusta. Bambús de decoració. Amabilitat oriental. Ens demanem dos Kaisen Yakisoba, molt bons. Un Kaisen Kakiage, és dir una tempura de llagostins i verdura, espectacular. Un Palamos Ebi Tempura absolutament magistral. Amb els caps de les gambes de Palamós servits a banda, lleugerament cuits, he de reconèixer que és la millor tempura que he tastat a la vida. Patri i jo som uns apassionats de Japó. Hi hem estat quatre cops els darrers tres anys. Tokyo, Kyoto i Osaka son ciutats fascinants que ens tenen enamorats. Un dels motius d'aquest coup de foudre és la cuina japonesa. Per a mi desconeguda fins aleshores. Quan anem a Japó freqüentem, entre d'altres, restaurants de tempura. Fins ara, la tempura preferida és la que preparen a un petit restaurant dintre de l'estació central de Kyoto, a uns dels passadissos interiors de l'Hotel Granvia. Ara passa a la segona posició.
Ens demanem 2 racions de Tarabagani, cranc reial (d'alaska en aquest cas) amb merengue i tófona negra. Boníssim. No obstant, a distància del cranc reial que es pot degustar al restaurant de Yuki Nakano de Kyoto, el nostre restaurant preferit de Japó (http://www.kani-ya.co.jp/english/kani/tenpo/kyoto_y.htm). A continuació, i en ràpida successió, ens treuen 8 nigiris de sake, 8 de toro i una ració de sashimi de toro. Es diu que els xef del Shunka compren el millor producte de la Boqueria. Es nota.
De postre, Ichigo Daifuku イチゴ大福(http://en.wikipedia.org/wiki/Daifuku), segons la carta, Mochi segons el cambrer. Boníssims. Són petits ravioli de pasta d'arrós, farcits de nata muntada amb gelat de maduixa. Ens prenem té verd per acabar.
Hem begut cervesa Kirin Ichiban de barril (8).
Tot plegat 246 euros.
Un lloc per a no oblidar. L'anirem alternant amb la barra del Shunka.

Cap de setmana gastronòmic. Barcelona

Dissabte 17 i diumenge 18 anem a Barcelona. Visita gastronòmica. Dilluns penjaré les nostres experiències al Koy Shunka (dinar del dissabte), el Rías de Galicia (sopar del dissabte) i el Petit Comité (dinar del diumenge). Estic convençut que podrem aportar-vos coses interessants dels tres restaurants. Especialment del primer i del darrer, sobretot perquè fa relativament poc temps que són oberts. També ens passejarem per les botigues del Born per veure les novetats en matèria de moda. Ah! Intentarem comprar el llibre Silenci, el del programa homònim de tendències 33 -programa excepcional que, inexplicablement, s'han carregat els factòtums de la Corporació-. Per Tarragona no hi ha manera de trobar-lo. Són les servituds de viure a un poble.