Visita a Barcelona per feina. Tarde lliure.
M'entaulo al Nacional, a la braseria (
El Nacional). Un filet amb guarnició de patata fregida i una copa de vi negre del Montsant . El filet al punt de cocció i de temperatura. Estranyament, no té fàscies, greixos ni colàgen. Les patates, fines de dins i ultra cruixents de fora. Amb un café i la copa de vi, uns trenta euros. Fantàstic.
De tant en tant em ve de gust dinar exclusivament un plat de carn amb unes patates fregides. Reconec que no és fàcil encertar-me el gust, la qual cosa en fa patir molt. Carns just sortides de la nevera, amb el centre fred. Peces mal tallades o amb una cocció inadequada (a foc molt baix, queden bollides com la carn de l'escudella; cremades, amb el sabor amargant del socarrat). Les patates són un altra història. A tot arreu les compren congelades. Hauria d'estar tipificat com a delicte de lesa humanitat! Fa tan sols deu anys, que et servissin patates congelades fora de Macdonalds era inconcebible. Ah, i quan tens la sort de què no són congelades el tipus de patata és inadequat, generalment una monalisa pastosa i oliosa (en lloc d'emprar una kennebec o una agra) fregides amb greixos de dubtosa procedència .
 |
| Coberts a la braseria del Nacional (Barcelona) |
 |
| Un filet |
 |
| Patates fregides cruixents |
 |
| Filet sense restes |
Després em passo per la Garriga Nogués, a la Fundació Mapfre, on hi ha una exposició temporal de neoimpressionistes del Museu d'Orsay.
Acabo al COSMOCAIXA, a les 18:30 conferència sobre la matèria fosca (dark matter), molt interessant.
A les 21:30 arribo a casa.
