Barcelona, 28 de desembre: Mister KAO

Ens entaulem al MR KAO, situat a l'Hotel Claris de Barcelona.
La decoració és eclèctica, amb marcada influència xinesa, amb una certa austeritat en el mobiliari i predomini dels tons foscos.
En els restaurants de la família Kao s'hi menja molt i molt bé, som clients del Shanghai i del Kao Dimsum, així que ens hem decidit, per fi, estrenar-nos al MR KAO.
Mentre ens esperem que ens prenguin nota, fem una cervesa.
El cap de sala ve amb celeritat a prendre la comanda, s'ofereix a orientar-nos en la carta, si bé es mostra excessivament assertiu a l'hora de recomanar-nos els entrants. Tenim la sensació de què malgrat que la carta és extensa, hi ha un cert interès en definir uns entrants estàndard, amb un ordre de servei preestablert: fregits, planxa i, finalment, vapor.

Ens porten uns roll nem vietnamites, fregits, boníssims. Cruixents suaus, amb una vinagreta de salsa de soja gens intrusiva.
Conjuntament, la flor de carabassera farcida de rap, boníssima, si bé el sabor del rap queda molt diluït per la intensitat agradabilíssima del gust de la flor de carabassera.

Després arriben els jiaozi a la planxa amb tòfona. Senzillament magistrals. Sense cap artifici.

Amb una vaporera de bambú ens porten els dimsum al vapor. Són de tres classes, dos dels quals porten peix: salmó i ous de truita. El sabor del peix no m'acaba de lligar amb els shao mai, però no estan malament.

Acabats els entrants, arriben els plats. Uns excel·lents fideus amb rossinyols i tòfona, cuina de fusió aconseguidíssima. Fins i saborosos. Un deu.

Després l'ànec pekin, un quart per a tres, que es fa una mica just del bo que està. Entren ganes de repetir.

De postres em demano un mochi de te verd, boníssim, i els meus germans el plàtan cruixent amb xocolata que està deliciós.

Per veure un Recadero gran reserva brut.

No tardarem a tornar-hi. Un lloc excel·lent

Roll nem vietnamita

Rap amb flor de carbassó fregit

Jiaozi amb tòfona

Assortit dimsum al vapor

Fideus amn ou poché i tòfona

Ànec Beijing

Mochi de té verd

Plàtan cruixent amb xocolata

Estiu 2016

Llangosta mascle de 3,5 quilos, comprada pels meus germans a l'Ampolla (SEPROMAR). N'he fet un suquet (no una caldereta) excepcional.

Una llangosteta

Rosa i Clemente amb una moixarra de 3,5 quilos

El nas de Jordi roca. El Rocambolesc a Girona

Del dia 13 al 23 ens n'anem a Torí. Viatge amb el monovolum des de Girona. 8 hores. Tranquil, els menuts dormen des de les 7:00 fins a les 10:00. Després anem cantant cançons del SUPER3.
Hem contractat una estada a través d'AIRBNB. El piset molt cèntric, a la via San Tommaso, al costat dela Piazza del Castello. Tot molt IKEA, net i modern.

Torí ens sorprèn bastant. Un centre històric força gran, però amb molt poca gent passejant i pocs vehicles circulant. Sobta no trobar a quasi ningú pels carrers abans de l'hora de dinar. On està tothom? Sobta també, venint d'una ciutat tan sorollosa com Tarragona (amb soroll institucional inclòs: concerts al carrer pagats amb diner públic, grallers, comparses, bandes, capgrossos i bestiari, tombs animals i altres patxangues circulant per la via pública durant les perennes festes que té la ciutat, tot amb un nivell de decibels altíssim, que en qualsevol país civilitzat comportarien llargues penes de presó per als responsables municipals, seguides de l'ostracisme sense possibilitat de redempció), el to de veu de la gent que va pel carrer, baixíssim; els pocs clàxons que se senten; les escasses sirenes de les ambulàncies, bombers i policia.

Malgrat ser una ciutat rica a una regió rica (el Piemont), la gent no sembla tant elegant ni tant trendy com la que et pots trobar al centre de la veïna Milà. No és cap crítica, és una impressió subjectiva.

Sorprèn també, la vida gastronòmica. A qualsevol lloc es pot menjar, en general bé o molt bé. Aquí un lloc de piadines, aquí un de tramezzini, allà un de pizza al tall, cafeteries, restaurants, terrasses ... Preus assequibles, amb bon menjar. Sobten les cartes amb un asterisc al costat dels plats que contenen productes congelats, malgrat no sempre es sigui sempre molt honest a la pràctica. També cal fer esment que malgrat anunciar que els linguine o els espagueti són amb  almejes fines (vongole verace) acostumen a servir-te'ls amb xotxes (almeja asiàtica).

Us deixo alguns plats que ens han encantat.

Crusant amb nata 'al bicerin'

Bagna cauda

La bagna cauda és una salsa molt lleugera i fina que acompanya perfectament les verdures al caliu  o a la planxa.

Vitello tonnato a la seva manera

El agnolotti al plin són un plat estrella de la cuina piemontesa. Estaven boníssims amb la salsa de rostit (di arrosto).

Agnolotti al plin

La meva primera cervesa a Torí

Ummm, els cafès italians!

Un parell de bicerin

El bicerin és una beguda típica del Piemont, amb nata muntada, cafè i xocolata.

Aquí un gelat de fior di latte que em va roba el cor.

Quines patates!

Patates de franquícia boníssimes. Toves per dins, un pel cruixents per fora, saboroses. Res de producte congelat.

Panino al 'Pepino'

La ciutat dona per a uns tres dies de visita intensa, malgrat que nosaltres, que anem amb tres menuts i un altre a la panxa de la Patri, n'hi dediquem nou. Un dia ens n'anem amb tren a Milà.

Parella de pallassos

La Porta Palatina i dos princeses

El millor lloc on vam menjar de Torí va ser a un restaurant napolità d'infaust nom per als catalans:  Restaurant dai Borboni Al costat de casa, a la via San Tommaso. Sempre ple i sorollós. Cuina campana autèntica, entre retrats dels borbons napolitans, entre ells un quadre king size de Carles III.

La mozzarella de buffala extraordinària, millor que la burrata que vam demanar un dia per a comparar. I els tagliolini all nero di seppia amb marisc són simplement divins. Per beure un Lacryma christi.

Mozzarella di bufala

Tagliolini al negre de sèpia amb marisc

Barcelona, 9 de març

Patri i jo ens entaulem al  TAKASHI OCHIAI, al carrer Comte d'Urgell 110 de Barcelona (cantonada amb Consell de Cent). Ens cruspim dos dels que el 2013 van ser considerats, per l'Escola del Gremi de pastisseria de Barcelona, el millor crusant de mantega d'Espanya. També uns excepcionals mochi de maduixa i te verd.
Fantàstica pastisseria, amb reposter japonès, que passarà a ser un habituals dels nostres esmorzars  al cap i casal.

A la una tenim taula reservada al KAO DIM SUM, al carrer Bisbe Sivilla 48 (cantonada carrer Mandri). És el restaurant de la família Kao especialitzats en dim sum. Els plats són boníssims, difícil de destacar-ne algun.

Roll Nem vietnamita

Roll Nem vietnamita

Wanton fregit de llagostins

Xiao long bao

Ànec fregit

Arròs fregit cantonés

Jiao Zi de gamba a la planxa

Rollo de plàtan amb xocolata

Decoració moderna amb tocs xinesos. Servei amable i eficaç. Cadència dels plats molt ràpida. Preu ajustadíssim per la qualitat del menjar. Molt recomanable.

Osteria del Lab, Tarragona. Diumenge, 31 de gener

Ens entaulem al restarant Osteria del Lab, a la Part Alta de Tarragona. Restaurant italià italià. Lluny de les -tellas i -iccios que serveixen una pseudocuina italiana de franquícia econòmica. Aquestes cadenes són al menjar italià el que els japonesos regentats per xinesos a la cuina nipona.

Aquí no, el menjar que et serveixen defuig les típiques pizzes i espaguetis coneguts per tothom, i profunditza en una cuina autènticament transalpina, pensada per a coneixedors de la veritable gastronomia italiana o per aquells que s'hi volen iniciar.

El restaurant (carrer de Comte, 12, telèfon 657441004)  esta ubicat en uns baixos amb arcs ogivals i parets de pedra de l'edat mitjana. La decoració, respectant els elements gòtics, i el mobiliari són moderns. L'espai, agradable. El preu imbatible: menú de 15 euros per uns entrants, primer plat, segon plat i postres. Sense beguda. Els plats no massa abundosos, però suficients.

Si veniu a Tarragona i sentiu passió per la cuina italiana, no us ho penseu. La Osteria del Lab és visita obligada.

Antipasti

Fazzoletti

Gnocchi amb fontina

Costella de porc amb verdura

Panacota amb mango

8 de gener: Restaurant Sant Pau

Divendres, dia 8 de gener, agafem el cotxe i ens n'anem a Sant Pol de Mar. Tenim reserva des de fa uns mesos al Sant Pau, el restaurant triestelat de la Carme Ruscalleda. És la celebració del meu cinquantè aniversari, amb Patri i els meus germans. Si bé no hi hem estat mai, no és menys cert que al 2006 ens vam entaular al seu germà japonès (a Tokio), i va ser un sopar fantàstic.

Us deixo unes fotos del menú de degustació, del que no us diré més que va estar una experiència única, que es va fruir amb emoció per tots els comensals. Un consell, demaneu que us maridin els vins. La possibilitat de tastar 10 vins amb els plats amb els que es relacionen és fantàstica.