Restaurant Ca l'Eulàlia, Tarragona. Tretze de desembre

Diumenge, 13 de desembre. Són les dues. Ens entaulem, Patri, l'Oriol, la petita Aina i els meus germans Paco i Ferran al restaurant CA L'EULÀLIA -Carrer Sant Pere, 53 del Serrallo, Tarragona (telèfon 977215075)-. Local petit, modern, gens pretenciòs. Ens demanem unes cerveses mentre ens esperem. Ens treuen unes olives trencades i unes patates xips per a fer boca. Altres cops ens han servit uns seitons fregidets boníssims. No és el mateix.

Ve l'Òscar, el copropietari (l'Eulàlia, qui dona nom al restaurant, està a la cuina) i ens comença a detallar tot el que ens pot cuinar. Com veieu és un d'aquells restaurants sense carta, de producte fresc, fresquíssim, i de gran qualitat. Per a picar ens demanem uns catxels (berberetxos) bons, uns grumols (cloïsses) al natural, de mida i molt bons,  uns calamarcets guisats amb bolets i cloïsses, bones, i uns fantàstics llangostins saltejats, amb un oli que enamora.

Catxels

Calamarcets amb cloïsses bolets i espàrrecs

Grumols gallecs

Llagostins a la planxa

De segon, toca peix. Patri i jo compartim un llenguado a la planxa. L'animaló pesava un quilo i és un espectacle veure'l. L'Òscar el desespina i el serveix. Està ovat i pregunta qui es menjarà els ous. M'apunto. La cocció del peix és perfecta. L'animal és fi i saborós. Producte i cocció, les dues paraules més importants de la cuina, tot sovint negligides per tants restaurants. Aquí les dominen totes dues a la perfecció. La guarnició: patates panadera, espàrrec blader a la planxa i fulles d'espinacs saltejades.
 

Llenguado a la planxa

Paco es demana un suquet de lluerna (juliola a les terres de l'Ebre), boníssim. Cocció amorosa de la lluerna amb les patates, llangostins i musclos. Sabor equilibrat. Textura del peix perfecta.

Lluerna/juliola a l'all i pebre

Ferran es demana gall a la planxa amb una fritada d'alls per sobre. Qualitat i punt de cocció. Sento repetir-me, però és el que em ve al cap quan provo aquest peix fresquíssim.

Gall (Sant Pere) amb fritada d'alls

Els homes passem dels postres, i Patri es demana un culant amb gelat de formatge de cabra. Tanquem el dinar amb tres cafès.

Ho hem acompanyat tot amb una ampolla d'ELS AMELERS, de LaFou Celler. Un Terra Alta sublim, monovarietal de garnatxa blanca.

Tot plegat, 275 euros. Un lloc molt recomanable.

Barcelona, restaurant NANIT

Dijous, 20 de novembre. Ens entaulem en el restaurant NANIT, un autèntic xinés en el cor de l'Eixample (Balmes, 79, entre València i Mallorca). Un local petit, net, amb una decoració discretíssima, quasi inexistent. La cap de sala, catalana, molt agradable. A la cuina, una avia i la seva filla, originàries, ens diuen, de la zona de Shanghai (això, a la Xina, pot dir a un radi de cinc-cents quilòmetres). A Patri li sorprèn que a una de les parets hi ha una pintura mural, còpia d'una obra de YUE MIN JUN.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.

Char shu

Shao mai de gambes

Shao mai

Ànec fregit

Jiaozi

Princeses davant mural de YUE MIN JUN

Mochi de te verd i mango

Dinar xinés

Divendres, 14 de novembre, la Song ens prepara un dinar xinés. Sopa de wanton, arrós fregit i pollastre amb carbassó. De postre un pomelo xinés.

Sorprenent la textura mòrbida del pollastre que, segons Song, deriva de l'arrebossat amb farina de moniato i clara d'ou.

Cigrons amb camagrocs

L'altre dia el meu sogre em va portar un bon grapat de bolets (rovellons, mucoses, llenegues negres i camagrocs). Després de fer-ne vàries menjades, em vaig decidir per improvisar una recepta (que segur que ja existeix, malgrat que jo no la conegués) per als camagrocs (Cantharellus lutescens).

Per a tres persones:

- 150 grams de camagrocs
- 200 grams de cigrons pedrosillanos (pes en sec)
- 3 dents d'all
- 100 cl oli d'oliva extra verge
- 100 cl vi ranci

1- Posar en remull els cigrons durant 12 hores (els vaig posat en aigua de Sant Aniol).
2- Coure els cigrons amb l'olla exprés durant 25 minuts amb aigua i sal. Un cop passat el temps indicat, deixar l'olla fins que es refredi (no rebaixar la temperatura posant-la sota el raig de l'aixeta). Així es va coent durant una bona estona a una temperatura decreixentment més baixa.
3- A una paella, afegir la meitat de l'oli i sofregir a foc mig-alt els camagrocs, als quals els haurem retirat prèviament les restes de terra i fulles de pi (sense mullar-los) i els haurem salpebrat. Afegir l'all laminat.
4- A mitja cocció afegir el vi ranci i pujar el foc a alt.
5- Quan s'hagi evaporat bona part de l'alcohol, afegir els cigrons a la paella, que quedin coberts pel líquid de la seva cocció. Afegir la resta de l'oli i deixar coure uns vint minuts.

El resultat és espectacular. Un plat saborós i fi. I tot sense proteïna animal.

No crec que el resultat pugui ser el mateix amb cigrons de pot, independentment de la qualitat d'aquests. Els cigrons cuits a casa gelatinitzen i saboritzen l'aigua de cocció. Res a veure amb el líquid llefiscós dels cigrons de pot.

Fotos plats del menú del bateig d'Aina

No són olives, és un trompe-l'oeil de formatge

Espectacular sous vide de xai

11 d'octubre de 2014. Bateig Aina

Demà bategem a la petita Aina. Mossèn Giner oficiarà la cerimònia, que serà a les 12:00, a la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Pila de bateig del Papa Luna (Benet XIII).

Després ho celebrarem al restaurant Villa Retiro, de Xerta. Una estrella Michelin, del xef Fran López. Ja hi vam celebrar el bateig de Marina i ens va encantar. Ja us explicarem. Us deixem el menú.

Vacances

Més vacances.

Arc de santmartí complet després d'una tormenta, vist des de casa

All-i-pebre del Restaurant Pescador

Oriol i Jordi amb un esparralló

Dues princeses en un iot

Oriol a l'entrada del Circ du Soleil

Dissabte 2 d'agost: Restaurant AZARA, l'Ampolla

Truquem al restaurant AZARA (prolongació del carrer Banys, 43 de l'Ampolla, telèfon 977460831). Els hi preguntem si tenen chuletón (costellot) del País Basc. Ens diuen que sí. Ens en separen un d'1,7 quilos. Demanem que el treguin de la nevera, que en dues hores som al restaurant. Dit i fet, a les dues ens entaulem.
De primer unes gustosíssimes i finíssimes 'mollejas'. Sensacionals. Amb una mica de xoriço criollo, un pel ordinari.

De segon el costellot. En mengem quatre persones. Bona temperatura, gust i aroma de la brasa de llenya, acabat a taula amb un toc de pedra roenta. Acompanyat per una correcta guarnició de verdures i patates fregides.

Per veure un ONIX del 2012, molt adient pel dinar untós i calòric.

El preu, sobre els 30 euros per cap em sembla barat, tenint en compte la bona qualitat del producte, la més que suficient quantitat i el lloc. Hi tornarem!

19 de juliol: Restaurant "El pescador", l'Ampolla

Anem a dinar al restaurant El Pescador (telèfon 977460604), a l'Ampolla. Patri, els petits i els meus germans. Paco i Ferran ja hi van dinar l'altre dia i ens n'han parlat molt bé.

Comencem amb tres cerveses i dos Nesteas per calmar la set.
Ens demanem d'entrants una ració de "canyuts", que és com anomenem a les Terres de l'Ebre a les navalles i dues de xipironets amb ous ferrats. Molt bons els canyuts, però especialment sublims els xipirons. Res a veure amb els del Quim de la Boqueria. Allí deshidratats, amb excessiu suc, víctimes d'una cocció inadequada, i amb una del tot innecessària reducció de balsàmic. Aquí sencers, saborosos, fregits amb oli d'oliva i uns alls sencers. Un plat afortunat.

 De segon tonyina (de Balfegó) a la planxa amb un llit de ceba ofegada, endolcida sense afegir-hi sucres. Magnífic.

 De postres, em prenc un Saint Honoré, perfecte.

Patri, una sacher, que, diu, és boníssima. No sóc fan dels pastissos de xocolata, així que me'n refio de la seua paraula.
a

Per beure, un Ilercavònia. Gran relació qualitat preu. Un monovarietal de garnatxa blanca, de la DO Terra Alta.

Amb tres cafés. El preu surt a 44 euros per cap, molt bo tenint en compte la qualitat del dinar. Lloc per a recordar. No us oblideu de visitar-lo si passeu per l'Ampolla.

Vacances d'estiu

Com que la petita Aina -una benedicció del Cel- només té un mes, enguany les vacances les farem a casa.

Barcelona, 4, 5 i 6 de juliol.

Malauradament, el HILTON Barcelona, el nostre hotel de referència a la ciutat, ha anat perdent en qualitat gastronòmica. Fa uns anys, els esmorzars que s'hi podien degustar eren magnífics. El salmó fumat, el pernil ibèric, croquetes ... Ara, l'oferta de l'esmorzar és escassa i vulgar. Durant un temps, la seva hamburguesa era la millor de la ciutat. Ara és absolutament negligible. La qualitat de les instal·lacions -sense cap eufòria- i el fet de pertànyer a una cadena tan internacional -amb tot el que això comporta: pilots i hostesses de vol, turisme de creuer americà ...-  són la salvació de l'establiment.

Tornem al KOY SHUNKA. Resenyable l'evolució -sorprenent- del bacallà negre.
  

Bacallà negre amb reducció de miso

Sopem un entrepà al SANDWICHEZ, al número 147 del carrer Numància. Magnífic entrepà de pastrami (amb mostassa i espinacs). Cruixent i saborós. Una bona elecció.



L'Ampolla. Un redescubriment. Després de deu anys de no baixar-hi i del restyling del pis, ens hem retrobat amb el poble. Un encant. Preciós poble mariner i turístic. Oferta gastronòmica millorada i ampliada.

Vista del port de l'Ampolla des de Casa

Petit Comité de Nandu Jubany

M'entaulo al PETIT COMITÉ, ara sota la direcció de Nandu Jubany. L'ambientació de la sala no ha canviat gaire des de l'època Fermí Puig. De primer, em demano uns pesolets amb botifarra i cansalada. Molt bons. Especialment la cansalada, tendríssima i crostada a l'hora. Els pèsols amb menys cocció que a altres llocs com la Fonda Gaig. De segon un magnífic tall de tonyina, del Grup Balfegó em confirma el cap de Sala, amb una salsa de carn, daus de tomàquet i bolets. Una salsa gens intrusiva. La tonyina vermella és una menja fantàstica, però, desgraciadament, ens estan donant molt de gat per llebre darrerament. La del Petit Comité no té parany: és autèntica tunnus thinnus. De postres, uns bunyols farcits de crema, molt bons.
Per beure, un LAFOU CELLER, un DO Terra Alta, molt equilibrat (garnatxa, syrah i morenillo).
Tot plegat 50 euros. Excel·lent relació qualitat-preu.

Barcelona: 28 de febrer-1 de març

Jornada gastronòmica a Barcelona. Paco i Ferran ens conviden a sopar divendres al KOY-SHUNKA i a dinar dissabte al RIAS DE GALICIA.

Divendres, 28 de febrer. Arribem a Barcelona sobre les 17.00. Deixem les maletes al HILTON BARCELONA i ens n'anem a l'ILLA DIAGONAL a donar un tomb. Comprem un llibre de la LORRAINE PASCALE al FNAC i roba per als petits a PRIMARK.

Abans de la cita al restaurant japonès, ens passem a fer un còctel al BOADAS. Teninm sort i trobem quatre llocs a la barra. Fruir d'una copa en aquesta catedral dels còctels és un dels plaers de la vida. A les 20.30 ens entaulem al KOY-SHUNKA. Avui em prenc el millor toro que he tastat mai. Tan ens ha agradat que repetim. Boníssim, també, l'arròs fregit de vedella, que no havíem provat abans, i el bacallà negre.

Dry martini

Daiquiri de maduixa

Pisco sour

Tempura de vieira i llagostí

Arròs fregit amb vedella

Bacallà negre amb reducció de miso

Nigiri de salmó

Roll de tonyina, salmó i avocat

Nigiri de toro

Mochi de nata i maduixa

Dissabte, 1 de març. Esmorzem al HILTON i ens n'anem de compres pel Passeig de Gràcia. Roba per als menuts a MANGO KIDS, que ens encanta. Passem per la CASA DEL LLIBRE i em compro un llibre de cuina xinesa i un altre sobre la tonyina roja (bluefin tuna) i els Balfegó.

Al Rías, el temple de la qualitat (del peix, del marisc i de, també, la carn), gaudim d'un dinar sensacional. El fantàstic caviar beluga amb ou poché a 65º i parmentier. Les almejes de carril, crues, d'entre 70 i 100 grams la unitat. Les finíssimes angules del Minho. I un llarg etcètera. Fabulós.

Rom cooler

Singapore sling

Almejes de carril

Angules del Minho

Caviar beluga amb ou a 65º

Rap gallec a la donostiarra