Amb tot això han preparat uns entrants pel dinar de divendres Sant. A casa es respecta la tradició i no es menja carn aquest dia. Ara, de sacrifici aquesta pràctica no en suposa molt.
La conserva fa anys que s'ha convertit en un remei d'estricta subsistència per a solters i malcasats, sense aportar cap plaer al paladar. D'ençà dels anys setanta, amb la introducció, d'insulses espècies de cultiu, i, després, als vuitanta, amb la importació sense rubor de producte de mars tropicals (especialment insípid) les llaunes han esdevingut una menja absolutament devaluada. D'un temps ençà, però, alguns mestres de la cuina (Adrià, José Andrés ...) han revitalitzat aquest producte de forma molt notable.
Com ja adivinareu, els entrants d'avui són excepcionals. Una autèntica delícia per al paladar que en res ha d'envenjar a molts dels productes frescos de qualitat. No són barats, però tampoc prohibitius. Un cop l'any és una temptació irresistible.
