Dia 20 de febrer. Arribem a Andorra. He pujat amb mon germà Ferran. Visita ràpida. Poques compres i un bon dinar. Són les 10:30 i entrem a Cava Benito (http://www.cavabenitowhisky.com/). Allí hi acostumem a comprar el whisky. Sempre ens deixem aconsellar sobre les noves adquisicions del celler. Aquest cop comprem una ampolla de Glen Farclas de 25 anys, una de Strathisla, també de 25 anys, i una de Glen Livet de 1977. Sortim i, una mica més amunt, entrem a la Casa del Habano (plaça dels Coprínceps, 3, Escaldes). Ens atén, com sempre, l'Albert Pérez, rossellonés, d'Elna. Comprem dues caixes de 25 cigars: una de COHIBA Robustos i una de PARTAGAS serie D nº4. També comprem 3 COHIBA Siglo VI, tres ROMEO Y JULIETA petit churchill i tres HOYO DE MONTERREY epicure nº2. Com sabeu, a casa som amants dels cigars, sempre que siguin havans i de qualitat. Preferim els formats gruixuts (cepo 50-52) i que es puguin fumar en menys d'un hora. Malauradament, no tenim gaire temps ni per fruir d'un bon havà. Jo personalment sóc un amant dels PARTAGAS, però m'agrada canviar de tant en tant.
Passem pels Pyrénées i comprem dues llaunes de Tchatka, etiqueta negra, i una ampolla de Bollinger millessimé del 1999. El Tchatka és el cranc reial que pesquen allà pel mar d'Okhost. Els russos el bullen, li treuen la carn i l'enllaunen. Quan és exclusivament de potes és una autèntica meravella. Esqueixat (treieu-li els tendons), barrejat amb una maionesa casolana -feta amb un bon arbequí i ous de corral- i servit sobre una llesqueta de pa pot ser sublim.
Ja és la una i ens esperen a Can Benet (http://www.restaurant-canbenet.com/). No pugem molt a Andorra. Ni m'agrada la montanya, ni participo de la dèria col·lectiva de l'esquí. Però quan em passo pel principat m'agrada entaular-me a aquest restaurant. El lloc es acollidor. La decoració clàssica. L'atenció personalitzada. El xef i la maître són els propietaris i, no obstant, parella. La carta, afortunadament, s'adapta als productes de temporada. Ens demanem tres entrants: unes torradetes de tòfona negra, unes croquetes casolanes i uns ceps (ciurenys) saltejats amb all i julivert. La tòfona és un plat fix quan venim a Can Benet. Sis torradetes curulles de tòfona negra, perfumada, deliciosa, amb un rajolí d'oli i sal d'escama. A l'abundància de la matèria primera li atribueixo l'èxit del plat. Lluny de la gasiveria de certs restaurants, aquí la tòfona es constitueix en ingredient principal i quasi únic.
Les croquetes, correctes. Els ceps, tot aroma, boníssims.
De segons, ens prenem dos costellots de bou a la brasa. La carn està exquisida. Sabor intens de llenya. Sabor i color intens de bou (del País Basc, ens aclaren). Dura, com ha de ser la carn de bou. Qualitats totes elles que la diferencien de la més adotzenada carn de vedella. Plat calent, molt feta de fora i al punt de dintre. L'interior no està fred. Un dels millors costellots que m'he pres a la vida. Guarnició de carxofes a la brasa (les deixo pel final, per a què no m'arruïnen el vi) i pebrot al caliu.
De postres ens partim una fantàstica Tatin amb crema anglesa. Seguim amb dos cafés i dues copes de Lagavulin 16 anys.
Hem begut una Heineken i una Kronenburg d'aperitiu i una ampolla d'Embruix (Vall-Llach, Priorat) del 2002, extraordinari.
Tot plegat, 190 euros. Relació qualitat preu excel·lent.
Passem pels Pyrénées i comprem dues llaunes de Tchatka, etiqueta negra, i una ampolla de Bollinger millessimé del 1999. El Tchatka és el cranc reial que pesquen allà pel mar d'Okhost. Els russos el bullen, li treuen la carn i l'enllaunen. Quan és exclusivament de potes és una autèntica meravella. Esqueixat (treieu-li els tendons), barrejat amb una maionesa casolana -feta amb un bon arbequí i ous de corral- i servit sobre una llesqueta de pa pot ser sublim.
Ja és la una i ens esperen a Can Benet (http://www.restaurant-canbenet.com/). No pugem molt a Andorra. Ni m'agrada la montanya, ni participo de la dèria col·lectiva de l'esquí. Però quan em passo pel principat m'agrada entaular-me a aquest restaurant. El lloc es acollidor. La decoració clàssica. L'atenció personalitzada. El xef i la maître són els propietaris i, no obstant, parella. La carta, afortunadament, s'adapta als productes de temporada. Ens demanem tres entrants: unes torradetes de tòfona negra, unes croquetes casolanes i uns ceps (ciurenys) saltejats amb all i julivert. La tòfona és un plat fix quan venim a Can Benet. Sis torradetes curulles de tòfona negra, perfumada, deliciosa, amb un rajolí d'oli i sal d'escama. A l'abundància de la matèria primera li atribueixo l'èxit del plat. Lluny de la gasiveria de certs restaurants, aquí la tòfona es constitueix en ingredient principal i quasi únic.
Les croquetes, correctes. Els ceps, tot aroma, boníssims.
De segons, ens prenem dos costellots de bou a la brasa. La carn està exquisida. Sabor intens de llenya. Sabor i color intens de bou (del País Basc, ens aclaren). Dura, com ha de ser la carn de bou. Qualitats totes elles que la diferencien de la més adotzenada carn de vedella. Plat calent, molt feta de fora i al punt de dintre. L'interior no està fred. Un dels millors costellots que m'he pres a la vida. Guarnició de carxofes a la brasa (les deixo pel final, per a què no m'arruïnen el vi) i pebrot al caliu.
De postres ens partim una fantàstica Tatin amb crema anglesa. Seguim amb dos cafés i dues copes de Lagavulin 16 anys.
Hem begut una Heineken i una Kronenburg d'aperitiu i una ampolla d'Embruix (Vall-Llach, Priorat) del 2002, extraordinari.
Tot plegat, 190 euros. Relació qualitat preu excel·lent.
