29/3/11
Abril 2011: Viatge a Singapur i Bali
Després de molts de mesos sense res interessant que afegir, re-encetem el blog: ens n'anem a Singapur i Bali. Dues setmanes! Vol directe de Singapore Airlines, 13 hores, Barcelona-Singapur. Allí ens prendrem uns singapore sling al Raffles, pujarem a la terrassa del Marina Sands Bay, comprarem per Orchard Road, ens divertirem a Clark Quay ... amb el permís de l'Oriol, que amb 18 mesos ja té opinió formada sobre moltes coses. A més, el senyor sap una mica de xinès, amb el qual segur que l'entenen millor els habitants de l'illa-estat que nosaltres. Després Bali. Oh, Bali! Platges d'aigües de color maragda, volcans ennuvolats, arrossars que rellisquen muntanya avall ... Ja us explicarem.
3/9/10
Villa Retiro - Torreó de l'Indià
Demà, 4 de setembre, es casen Laia i Adalbert. A part de què són una parella fantàstica, amb les noces no s'han estat de res. Com es diu vulgarment, no es moquen amb la màniga i ens conviden al restaurant Torreó de l'Indià de Xerta (http://www.hotelvillaretiro.com/), del xef Francesc Lòpez, l'única estrella Michelin de les terres de l'Ebre. Per arrodonir-ho més, ens quedem a dormir a Villa Retiro, fabulosa casa modernista de l'arquitecte Josep Fontserè (erròniament transcrit com a "Fontserré" a la web de l'establiment).
Ja us explicarem.
Ja us explicarem.
11/7/10
10 de juliol. MANIFESTACIÓ
Ahir vaig anar a la manifestació. Vaig coincidir amb centenars de milers de persones. Alguns diuen, els organitzadors, que milió i mig. Els mitjans mesetaris, sigui la brunete mediàtica o l'orteguiana, que n'erem unes dotzenes. Tant s'hi val. La manifestació no crec que es fes, com diu algú, per avisar a Espanya que els catalans estem farts. Crec que la vam fer per a convencer-nos nosaltres mateixos que som molts, moltíssims, els que estem tips d'humiliacions; tips de la roja i de Manolo el del bombo; tips de la cabra de la legió; tips de la "indisoluble unitat de la Pàtria"; tips del "todo por la Pàtria"; tips dels "no nacionalistas" que es corren veien a l'Alonso, al Nadal o al Gasol embolicats amb la bandera espanyola quan en sa vida havien vist una carrera de fòrmula 1, un partit de tennis o un de bàsquet; tips de la gomina i les xolles que es gasten els neofalangistes; tips de la candidata del PP que sembla una actriu porno en decadència; tips dels abrics de loden i els barrets de tirolés; tips de la gauche caviar que només es movilitza per causes de pobles llunyans, però que és immensament, silenciosament, còmplice quan es tracta dels pobles d'aquí; tips de qui borda contra la defensa del català , però frisa per defensar l'espanyol a Puerto Rico; tips de la Lina Morgan; tips del "hábleme en cristiano"...
Potser no ens deixaran marxar. És igual! Però que pensin que cap estat pot permetre's tindre dintre de les seves fronteres milions de persones -qui sap si un cinc o un deu per cent de la població total- que no solament se'n volen anar, sinó que sabent-se presoneres, faran tot el que calgui per destruir les institucions que les encadenen. Segurament els hi demano massa. Si durant tants anys han estat impermeables a la veritat. Si han mentit, tergiversat i ocultat la realitat tant i tant de temps, perquè ara haurien de canviar? Doncs la resposta és senzilla: perquè ja no ens fan por, ni ens interessa el que pensen, ni el que diuen i, sobretot, no ens importen ells.
Potser no ens deixaran marxar. És igual! Però que pensin que cap estat pot permetre's tindre dintre de les seves fronteres milions de persones -qui sap si un cinc o un deu per cent de la població total- que no solament se'n volen anar, sinó que sabent-se presoneres, faran tot el que calgui per destruir les institucions que les encadenen. Segurament els hi demano massa. Si durant tants anys han estat impermeables a la veritat. Si han mentit, tergiversat i ocultat la realitat tant i tant de temps, perquè ara haurien de canviar? Doncs la resposta és senzilla: perquè ja no ens fan por, ni ens interessa el que pensen, ni el que diuen i, sobretot, no ens importen ells.
26/5/10
Dia 18, Nova York
Dimarts, 25 de maig.
Fa un dia esplèndid. Una mica calorós. Passem per l'escultura LOVE de Robert d'Indiana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Indiana#LOVE)de la 6th Av i fem alguna foto. Després anem a Central Park i en fem unes quantes més. Ens hi estem fins les 13:00. Travessem fins a Madison i (allà per la cantonada amb 81 St.) veiem un restaurant, petit, on serveixen uns sandvitxos clubhouse fantàstics. Hi dinem. Al costat hi tenim entaulades tres senyores d'edat amb una joveneta. Li comencen a dir coses a l'Oriol. No s'hi poden estar i ens demanen si el poden agafar mentre dinem. Els hi diem que sí. El tenen entretingut fins que acabem l'àpat-
Per la tarda passem per Tiffani i per Bergdorf and Goodman, on s'estan preparant per alguna performance sobre Sex and the City 2.
Fa un dia esplèndid. Una mica calorós. Passem per l'escultura LOVE de Robert d'Indiana (http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Indiana#LOVE)de la 6th Av i fem alguna foto. Després anem a Central Park i en fem unes quantes més. Ens hi estem fins les 13:00. Travessem fins a Madison i (allà per la cantonada amb 81 St.) veiem un restaurant, petit, on serveixen uns sandvitxos clubhouse fantàstics. Hi dinem. Al costat hi tenim entaulades tres senyores d'edat amb una joveneta. Li comencen a dir coses a l'Oriol. No s'hi poden estar i ens demanen si el poden agafar mentre dinem. Els hi diem que sí. El tenen entretingut fins que acabem l'àpat-
Per la tarda passem per Tiffani i per Bergdorf and Goodman, on s'estan preparant per alguna performance sobre Sex and the City 2.
Dia 17, Nova York
Dilluns, 24 de maig.
Anem al SOHO. Hi ha gent que es pensa que som de la ciutat. Fins hi tot ens pregunten adreces. Ah, i l'altre dia un hassidim ens va preguntar si erem jueus. Desgraciadament no, no ho som. Respecte als que ens consulten adreces, Patri, que ja és tota una novaiorquesa, orienta la gent amb saviesa. Passegem pels carrers del barri. Fem unes compres.
Agafem la Michelin de restaurants i ens aventurem a un restaurant de cuina toscana (la nostra italiana preferida): el Mezzogiorno (http://www.mezzogiorno.com/). Els propietaris són italians, de Florència. L'avi de la família es passa l'estona enraonant amb l'Oriol. De primer ens demanem uns papardelle ai cinghialle, boníssims. De segons, compartim una bistecca a la fiorentina, molt bona, amb unes espectaculars patates al forn amb romaní de guarnició. Cervesa i copa de chianti. Tot plegat 117 dòlars. Molt recomanable.
Tornem a l'hotel. L'Oriol està molt despert, així que ens oblidem de la migdiada. Sortim i anem fins al Radio City Hall i està la vorera a vessar de gent. Estant fent la première de Sex and the City 2 i els fans es donen colzades per poder-se fotografiar amb la Sarah Jessica Parker. Només podem veure, a una de les limoussines, la minyona de Miranda.
Anem al SOHO. Hi ha gent que es pensa que som de la ciutat. Fins hi tot ens pregunten adreces. Ah, i l'altre dia un hassidim ens va preguntar si erem jueus. Desgraciadament no, no ho som. Respecte als que ens consulten adreces, Patri, que ja és tota una novaiorquesa, orienta la gent amb saviesa. Passegem pels carrers del barri. Fem unes compres.
Agafem la Michelin de restaurants i ens aventurem a un restaurant de cuina toscana (la nostra italiana preferida): el Mezzogiorno (http://www.mezzogiorno.com/). Els propietaris són italians, de Florència. L'avi de la família es passa l'estona enraonant amb l'Oriol. De primer ens demanem uns papardelle ai cinghialle, boníssims. De segons, compartim una bistecca a la fiorentina, molt bona, amb unes espectaculars patates al forn amb romaní de guarnició. Cervesa i copa de chianti. Tot plegat 117 dòlars. Molt recomanable.
Tornem a l'hotel. L'Oriol està molt despert, així que ens oblidem de la migdiada. Sortim i anem fins al Radio City Hall i està la vorera a vessar de gent. Estant fent la première de Sex and the City 2 i els fans es donen colzades per poder-se fotografiar amb la Sarah Jessica Parker. Només podem veure, a una de les limoussines, la minyona de Miranda.
Dia 16, Nova York
Diumenge, 23 de maig.
Ens n'anem a Greenwich Village. És, com el seu nom indica, un poble. Un poble al centre de NY. Tranquil·líssim.
A Washington Sq. Park ens trobem a grups de joves cantant a capela i, curiosament, no demanen diners. Tornem a Bleecker St. i ens entaulem a Sushi Mambo (255 de Bleecker). Un sushi acceptable i una sopa miso, per beure una sapporo de mig litre.
Per la tarda anem de botigues pel Midtown
Per la nit anem a TOYS 'R' US de Times Square. Increïble botiga de joguines.
Ens n'anem a Greenwich Village. És, com el seu nom indica, un poble. Un poble al centre de NY. Tranquil·líssim.
A Washington Sq. Park ens trobem a grups de joves cantant a capela i, curiosament, no demanen diners. Tornem a Bleecker St. i ens entaulem a Sushi Mambo (255 de Bleecker). Un sushi acceptable i una sopa miso, per beure una sapporo de mig litre.
Per la tarda anem de botigues pel Midtown
Per la nit anem a TOYS 'R' US de Times Square. Increïble botiga de joguines.
22/5/10
Dia 15, Nova York
Dissabte, 22 de maig.
Avui toca la Hispanic Society (http://www.elconfidencial.com/tendencias/huntington-filantropo-estadounidense-hispanic-society-20100522.html), tot just el dia que en El Confidencial se'n parla del museu. Pugem en metro fins la 157 amb Broadway. La zona no és molt recomanable, però un dissabte pel matí no sembla un lloc perillós. Entrem al museu, que és gratuït, i poc visitat. És petit, però té certes peces d'interés: algun Velàzquez (un retrat del comte-duc de Olivares molt conegut), Goya, Antonis Mors (un retrat del Duc d'Alba que surt a molts manuals d'història) ... Fotografio Patri i el Menut davant d'un Joaquim Mir: Cimbori de la catedral de Tarragona. Hosti tú, els pelacanyes estareu contents!
Anem a fer un brunch a Petrossian. Està a l'Alwyn Court Building, un edifici preciós d'estil neo-Francesc I (http://www.petrossian.com/). El preu del menú és fix de 31 dòlars. Ens prenem uns blinis de caviar de granja americà de primer. De segon, Patri uns ous benedict fabulosos. Jo no l'encerto tant i em demano un salmó salvatge a la planxa. Bo, peró el llit de fonoll em pertorba el sabor fi del peix.
Al tornar a l'hotel veiem que Mer ens està seguint pel bloc. Mercedes ens ha fet molta il·lusió el teu missatge!
Sortim cap al Rockefeller Centre, que el tenim al costat mateix. Pugem a les plantes superiors (de la 67 a la 70). La vista panoràmica és boníssima. Molt millor que la de l'Empire State. L'entrada són 21 dòlars per persona.
S'està fent de nit. Baixem fins Time Square i fem unes fotos nocturnes.
Avui toca la Hispanic Society (http://www.elconfidencial.com/tendencias/huntington-filantropo-estadounidense-hispanic-society-20100522.html), tot just el dia que en El Confidencial se'n parla del museu. Pugem en metro fins la 157 amb Broadway. La zona no és molt recomanable, però un dissabte pel matí no sembla un lloc perillós. Entrem al museu, que és gratuït, i poc visitat. És petit, però té certes peces d'interés: algun Velàzquez (un retrat del comte-duc de Olivares molt conegut), Goya, Antonis Mors (un retrat del Duc d'Alba que surt a molts manuals d'història) ... Fotografio Patri i el Menut davant d'un Joaquim Mir: Cimbori de la catedral de Tarragona. Hosti tú, els pelacanyes estareu contents!
Anem a fer un brunch a Petrossian. Està a l'Alwyn Court Building, un edifici preciós d'estil neo-Francesc I (http://www.petrossian.com/). El preu del menú és fix de 31 dòlars. Ens prenem uns blinis de caviar de granja americà de primer. De segon, Patri uns ous benedict fabulosos. Jo no l'encerto tant i em demano un salmó salvatge a la planxa. Bo, peró el llit de fonoll em pertorba el sabor fi del peix.
Al tornar a l'hotel veiem que Mer ens està seguint pel bloc. Mercedes ens ha fet molta il·lusió el teu missatge!
Sortim cap al Rockefeller Centre, que el tenim al costat mateix. Pugem a les plantes superiors (de la 67 a la 70). La vista panoràmica és boníssima. Molt millor que la de l'Empire State. L'entrada són 21 dòlars per persona.
S'està fent de nit. Baixem fins Time Square i fem unes fotos nocturnes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)