Són les vuit i ens reunim amb Shanshan al hall de l'hotel. Ens acompanya a deixar al menut al col·legi. N'està molt d'ell. A les 8:45 ens entaulem al COSTA COFEE de Changshu Lu amb Changle Lu. És una franquícia anglesa de cafeteries. Fundada pels germans Sergio i Bruno Costa a Londres, el 1971. Em prenc un espresso espectacular, tant que me'n demano un altre. Patri un caffè latte que assegura està boníssim. Shanshan, com no, un te.
Agafem un taxi i tornem al M50. Visitant exposicions, ens trobem amb un artista espanyol, de Linares, que fa tres setmanes que és aquí. El seu nom és José Manzanares. Enraonem una mica de l'art actual xinés i de la vida a Shanghai. És un tipus interessant. No para de criticar als xinesos, malgrat que li hem dit que Shanshan entén perfectament l'espanyol.
Taxi cap a la ciutat antiga. Està tan farcida de gent que ens angoixa, ens n'anem a dinar a Shanxi Nan Lu, al número 35, a la segona planta. Allí hi ha un restaurant japonès de shabu-shabu, el Mo-Mo-Paradise. És un al-can-you-eat in 100 minutes. Gaudim d'un shabu-shabu molt bo. Ens convida Shanshan.
Fem unes fotos de la Moller Mansion. Encara que actualment és un hotel, va ser construïda com a mansió privada l'any 1911 per un milionari d'origen britànic-suec. D'estil eclèctic, s'inspira amb les cases dels contes de fades.
2 comentaris:
Hola nois!
Vaig llegint el blog a diari, quina enveja que feu... M'agrada veure les fotos, estan molt bé! (podries fer alguna de l'hotel també :) )
M'alegro que us vagi tan bé per allí, seguiu així!
Per aquí tot igual, retallades per aquí, retallades per allà...
Disfruteu molt! Records als 4!
Una abraçada,
Joaquín
Hola, Joaquín. Demà sense falta et penjarem un parell de fotos de l'hotel. Quines poques ganes tenim de tornar a casa!
Publica un comentari a l'entrada