8 de juliol. Shanghai. Novè dia

Ens despertem tard. Esmorzem i a les 11:00 ja estem al carrer. Avui fem una ruta d'uns 10 quilòmetres per Jing'An (la que apareix a la Lonely Planet). El temps acompanya. Sobre els 30º C i cobert. Caminem fins al "museu de la propaganda" (maoïsta, s'entèn), al 868 Huashan Lu, bloc B. Està bén amagat. Ideal per a nostàlgics de les dictadures comunistes. 20 yuans per persona.

Anem veient diverses Lilong houses. Passant per Yuyuan Lu, Nanjing Lu Oest, Shanxi Lu Nord (on estava la sinagoga hebrea), Wujiang Lu (carrer peatonal molt concorregut) i arribem a Maoming Lu fins la casa de Mao Zedong a Shanghai. Tot passant pel Paramount ballroom (218 de Yuyuan Lu), un antic cinema art deco obra de l'arquitecte Yang Ximiao, l'any 1933.

La ciutat està plagada de ciclomotors elèctrics. Són un autèntic perill perquè no fan gens de soroll. Per tant s'ha de procurar no creuar cap carrer d'oïda. Però això no et salva que et puguin atropellar quan passen per sobre de les voreres. Cosa que no és infreqüent. Algun, pocs, del ciclomotors electrics el piloten personatges trendies.

Mentre fem el recorregut, dinem a Pizza Marzano, al Portman Ritz-Carlton. Boníssima pizza margarida, excel·lents spaghetti bolonyesa, cervesa de barril mediocre i una copa de sauvignon blanc xilé, de la Torres, més un més que acceptable espresso, per 320 yuans. Un lloc molt recomanable. Oriol menja un bon troç de pizza i de ragú dels spaghetti.

Al mateix Ritz-Carlton, baixem al supermercat, molt freqüentat per occidentals. Comprem batuts de xocolata de Nestlé (no són cacaolats, els únics que pren l'Oriol, però són la primera beguda de cacau que hem trobat a Shanghai), uns cereals Kellog i unes patates fregides.

Ens fixem amb el preu de la llet d'importació: entre 20 i 24 yuans el litre (de 2,5 a 3 euros el litre). Després de l'escàndol de la llet adulterada amb melamina, amb més de 200.000 nens malalts i una desena de defuncions, més val no arriscar-se amb la llet nacional. No és estrany que el govern xinés estigui comprant milers de vaques arreu del mon, per a elevar la producció làctia. De totes formes tampoc me'n refio molt de les llets espanyoles. A casa només entren aquelles que tenen una certa traçabilitat del seu origen: especialment LLET NOSTRA i ATO NATURA.

Al super tenen VITAMIN WATER de Glaceau, a menys d'un euro (6 yuans). A Barcelona el trobareu a una botiga de l'Illa-Diagonal per uns 3 euros (quina barra!). És una beguda força agradable que té molt d'èxit a Nova York, però és bastant difícil de trobar a Espanya. Aquí ja els han copiat. A un altre super tenen la VICTORY VITAMIN, molt similar en l'envàs i el contingut.