Dia 28 de maig. Fem quatre anys de casats. Per tradició ho celebrem sopant a Can Bosch. Hi arribem a les 21:00. El local està ple. No sembla que la crisi afecti a la bona cuina.
Després de l'aperitiu de la casa, ens demanem els ravioli farcits de tòfona i bolets de temporada amb escamarlans. El plat és sublim. L'amargor de la tòfona combinada amb la dolçor de l'escamarlà és d'un encert inesperat. De segon, Patri es demana gall (nom científic zeus faber, també anomenat Sant Pere) amb puré de patata i verduretes del temps. Excel·lent. Jo un tronc de lluç amb escalivada. Molt bo. De postres, Patri tres textures de pinya. Boníssim. Jo textures de poma, que ja vaig provar temps enrere (veure post anterior de Can Bosch). Jo em prenc, per acabar, un cafè irlandès, servit amb absoluta professionalitat.
Per veure, millessimé de Juvé Camps, potser no prou fred.
Tot plegat, 180 euros. Ja tinc ganes de tornar-hi.
P.S.: Als que no hagueu menjat mai gall, us recomano de provar-lo. És un peix blanc deliciós, per textura i sabor. Estenc la recomanació a la, bastant, desconeguda polla (en castellà cabracho) que és una delícia negligida per la gent que no coneix més peix que l'insípid rap. Aquests peixos són excel·lents. A la brasa -i, si no és possible, a la planxa-, a la donostiarra amb la fritada d'all, julivert i bitxo, al forn amb un llit de patates kennebec i, inclús, fregits, són espectaculars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada