Ca l'Eulàlia, Tarragona: 28 de maig

A les 9:00, després d'una nit bastant moguda, em practiquen una colonoscòpia a l'Hospital La Plana. Coses de l'edat. Han estat 24 hores en dejuni, d'ingesta de líquids que no suporto (aigua sense gas i begudes isotòniques). El resultat de la prova pinta bé, així que em dono el gust de convidar a Patri i al meu sogre (sí, al meu sogre!) a Ca l'Eulàlia, al Serrallo.

Malgrat no m'agrada repetir entrades sobre el mateix restaurant en el blog, de vegades en faig una excepció. I Ca l'Eulàlia bé la val.

Ens entaulem sobre les dues, i l'Òscar, el copropietari, ens canta la carta. Algun dia comentaré el que em sembla la política de determinats restaurants de no tenir carta, emparant-se en que serveixen producte de llotja; restaurants  en els quals, per tant, desconeixes el preu dels plats que demanes.

Ens decidim per compartir uns primers. En concret, unes gambes de Tarragona a la planxa, unes espardenyes i unes caixetes. Tres plats de producte. Boníssims. M'encanten les caixetes, producte bastant exòtic per a la major part de restaurants marines de la zona.

De segon, em demano una orada a la planxa i Patri i Amable lluç de palangre, a la planxa també. Perfecte el producte i el punt de cocció.

Tot regant amb un blanc excel·lent, un Edetaria, garnatxa blanca DO Terra Alta.

Ens saltem els postres i ens demanem dos tallats i un cafè.

Tot plegat 166 euros.

El millor peix de Tarragona.

Per cert, ja tenim els visats per a Xina. Del 24 de juny fins al 25 de juliol ens n'anem a Shanghai. A veure que tal l'apartament AirBNB (HILTON se'n sortia de pressupost) i el nou col·legi per a l'Oriol i la Marina . Ens acompanya la Song, durant deu dies, i hem quedat amb Shan-Shan que baixarà des de Dalian per estar quatre dies amb nosaltres. Si podem, anirem un cap de setmana a Taipei, que no el coneixem. Ja comptem els dies.

Restaurant Ca l'Eulàlia, Tarragona. Tretze de desembre

Diumenge, 13 de desembre. Són les dues. Ens entaulem, Patri, l'Oriol, la petita Aina i els meus germans Paco i Ferran al restaurant CA L'EULÀLIA -Carrer Sant Pere, 53 del Serrallo, Tarragona (telèfon 977215075)-. Local petit, modern, gens pretenciòs. Ens demanem unes cerveses mentre ens esperem. Ens treuen unes olives trencades i unes patates xips per a fer boca. Altres cops ens han servit uns seitons fregidets boníssims. No és el mateix.

Ve l'Òscar, el copropietari (l'Eulàlia, qui dona nom al restaurant, està a la cuina) i ens comença a detallar tot el que ens pot cuinar. Com veieu és un d'aquells restaurants sense carta, de producte fresc, fresquíssim, i de gran qualitat. Per a picar ens demanem uns catxels (berberetxos) bons, uns grumols (cloïsses) al natural, de mida i molt bons,  uns calamarcets guisats amb bolets i cloïsses, bones, i uns fantàstics llangostins saltejats, amb un oli que enamora.

Catxels

Calamarcets amb cloïsses bolets i espàrrecs

Grumols gallecs

Llagostins a la planxa

De segon, toca peix. Patri i jo compartim un llenguado a la planxa. L'animaló pesava un quilo i és un espectacle veure'l. L'Òscar el desespina i el serveix. Està ovat i pregunta qui es menjarà els ous. M'apunto. La cocció del peix és perfecta. L'animal és fi i saborós. Producte i cocció, les dues paraules més importants de la cuina, tot sovint negligides per tants restaurants. Aquí les dominen totes dues a la perfecció. La guarnició: patates panadera, espàrrec blader a la planxa i fulles d'espinacs saltejades.
 

Llenguado a la planxa

Paco es demana un suquet de lluerna (juliola a les terres de l'Ebre), boníssim. Cocció amorosa de la lluerna amb les patates, llangostins i musclos. Sabor equilibrat. Textura del peix perfecta.

Lluerna/juliola a l'all i pebre

Ferran es demana gall a la planxa amb una fritada d'alls per sobre. Qualitat i punt de cocció. Sento repetir-me, però és el que em ve al cap quan provo aquest peix fresquíssim.

Gall (Sant Pere) amb fritada d'alls

Els homes passem dels postres, i Patri es demana un culant amb gelat de formatge de cabra. Tanquem el dinar amb tres cafès.

Ho hem acompanyat tot amb una ampolla d'ELS AMELERS, de LaFou Celler. Un Terra Alta sublim, monovarietal de garnatxa blanca.

Tot plegat, 275 euros. Un lloc molt recomanable.