27/7/15

Shanghai, 2015. 25 de juny a 25 de juliol


Primer consell d'or. Si aneu a la Xina i us voleu connectar a internet contracteu prèviament una VPN. Cas contrari no podreu accedir a bona part de les xarxes socials Facebook i Google inclosos. No he pogut fer entrades diàries del blog per aquest motiu. Al marge d'això l'ample de banda i la velocitat d'internet estan a anys llums dels estàndards europeus.

A l'escola
Oriol i Marina han estat de dilluns a divendres, de 8:00 a 16:00 a l'escola del carrer Yan Ping. Quin descans quan els deixàvem.


Nasi Goreng al Lagoon


Vieires amb espàrrecs a la mantega al Lagoon

Buscant parella per al fill a People Square

Restaurant per a copròfags a Xintiandí

Xurros xinesos
Què curiós trobar una xurreria a Shanghai! I encara més, els xurros eren  molt bons.

El nostre Compound
Nosaltres estàvem a l'edifici número 8. 24 plantes de deu pisos cadascuna.

Arròs a Din Tai Fung - Jin An Kerry Centre

Cambrera del DTF
Com que l'Oriol s'ha destapat enguany amb el mandarí, les cambreres volien fer-se fotos amb el nen occidental que parla xinés.

Shao Mai DTF

Entrepà de tonkatsu a Ginza Bairin
Ànec rostit amb arròs a Xintiandì
La Shan-Shan ens va portar a aquest restaurant de Xintiandí. Baratíssim, popular i amb una cuina senzilla i boníssima.
Gnocchi a Mandi Mandi
Un descobriment: el Mandi Mandi de Fumin Lu
Racions abundants i de qualitat. Cuina italiana autèntica i a bon preu. El Mandi Mandi del carrer Fumin ha estat tota una sorpresa. Bona pasta, bones sopes, excel·lents tramezzini. El propietari, italià, parla anglès i mandarí fluïts.


Exposició Star Wars
Al Jing An Kerry vam trobar una exposició d'Star Wars i hi vam acabar anant quasi cada dia. Els menuts van gaudir molt amb els Lego.

Jiao Zi d'all i bitxo a Xintiandì
Boníssims, i picantíssims, els jiao zi.

Les tres torres

Desgraciadament no vam poder pujar a la Shanghai Tower (més de 600 metres d'alçada), ja que si bé està acabada de fora, no es pot dir el mateix del seu interior.


Verdura al food corner del Réel
Bé, verdura (no sé quina) i porc.

Entrepà de cranc al Morton's

Ribeye al Morton's


Museu d'Art Xinès
Fabulosa obra d'arquitectura, amb unes quantes obres d'interés.

Sal del Museu d'Història Natural
Espectacular el Museu. Un consell: absteniu-vos si teniu fòbia a les aglomeracions supermassives de gent.


Oriol escanyant un company

Amb Shan Shan al Bunf

Els dos dracs a la perruqueria xinesa de Xin Zha

Shabu Shabu al MoMo

Boníssim el shabu shabu a qualsevol dels restaurant  MoMo de Shanghai.

Al Shanghai 1933


Shanghai 1933

Shanghai 1933

Model a Yuanmingyuan Lu



Des del pis 100 (460 metres) al SFC
Darrer dia al Hilton
El Hilton de Shanghai (hi vam estar els dos darrers dies) s'ha convertit en un hotel de xinesos. Els Hilton acostumen a estar poblats sobretot per americans i altres anglosaxons. Aquest ja no. Per aquells que conegueu amb profunditat als xinesos no cal que us digui si això és un avantatge o un inconvenient.

Vista des del SFC






El B777-300 de la tornada
Un consell d'or. No feu mai escala a l'aeroport de Heathrow si ho podeu evitar. Un aeroport en el qual per anar de la Terminal 3 a la 5, o a l'inrevés, dona igual, heu d'agafar un tren, després un autobús i després caminar un bon tros, no pot estar ben dissenyat. O potser simplement ha sortit del deliri d'un sàdic psicòpata.

Els controls de seguretat, inclús en les connexions, són propis d'un estat totalitari amb deliris paranòics. Els encarregats de la seguretat semblen haver estat ensinistrats (adoctrinats, diria jo) per la policia política de Corea del Nord.

De British Airways només us diré que mai més hi tornaré a volar. Fa dos anys ens van perdre el carret dels petis i van tardar tres dies en tornar-los-el (viatge d'anada). Ara ens van perdre dues maletes durant vuit dies, en el viatge de tornada. Un desastre total de companyia!!!

1/6/15

29 de maig, 10è aniversari de noces. Can Bosch, Cambrils

Avui fa deu anys i un dia que ens vam casar. El temps passa volant, i més al teu costat. Tres fills meravellosos són el resultat més bonic de la nostra vida en comú. Una vida que ha estat plena, fàcil i feliç.

Celebrem el desè aniversari de les noces un dia més tard, per prescripció facultativa. Ho fem a Can Bosch, magnífic restaurant intemporal al cor de Cambrils.

De primer, uns aperitius, detall de la casa. Molt bons.



De segon, Patri és demana un clàssic, els raviolis de ceps amb escamarlà. Fantàstica la pasta; fantàstic el suc. És un plat que ens demanem sovint quan venim a Can Bosch.


Jo, per la meva part, em demano un teriyaki de tonyina amb escamarlans, acompanyat amb crema de wasabi i salsa de curry. Boníssim. Perfecte el punt de cocció del peix. Un encert les dues salses,saboroses, però gens intrusives.



De segon ens demanem els dos el mateix. Arròs negre amb llamàntol del mediterrani. Un altre clàssic a Can Bosch. L'arrós un pel dur, com a mi m'agrada, d'una varietat de gra gran, potser carneroli (?) està fantàstic. Dolç i cremós. El llamàntol al punt de cocció.



De postre, compartim una tatin fantàstica. Ens serveixen uns excel·lents petits fours obsequi de la casa.



Acabem amb un tallat i un cafè. Jo em demano un whisky. Manel, l'excel·lent sumiller del restaurant, una persona amb amplíssims coneixements en la matèria, m'aconsella un Nomad, escocès, criat en bota de pedro ximenes. Molt bo.

Per beure, ens deixem aconsellar, com sempre, per Manel. Ens serveix un cava Musivari. Boníssim. Molt recomanable.

Fabulós sopar per a una nit fabulosa.


29/5/15

Ca l'Eulàlia, Tarragona: 28 de maig

A les 9:00, després d'una nit bastant moguda, em practiquen una colonoscòpia a l'Hospital La Plana. Coses de l'edat. Han estat 24 hores en dejuni, d'ingesta de líquids que no suporto (aigua sense gas i begudes isotòniques). El resultat de la prova pinta bé, així que em dono el gust de convidar a Patri i al meu sogre (sí, al meu sogre!) a Ca l'Eulàlia, al Serrallo.

Malgrat no m'agrada repetir entrades sobre el mateix restaurant en el blog, de vegades en faig una excepció. I Ca l'Eulàlia bé la val.

Ens entaulem sobre les dues, i l'Òscar, el copropietari, ens canta la carta. Algun dia comentaré el que em sembla la política de determinats restaurants de no tenir carta, emparant-se en que serveixen producte de llotja; restaurants  en els quals, per tant, desconeixes el preu dels plats que demanes.

Ens decidim per compartir uns primers. En concret, unes gambes de Tarragona a la planxa, unes espardenyes i unes caixetes. Tres plats de producte. Boníssims. M'encanten les caixetes, producte bastant exòtic per a la major part de restaurants marines de la zona.





De segon, em demano una orada a la planxa i Patri i Amable lluç de palangre, a la planxa també. Perfecte el producte i el punt de cocció.






Tot regant amb un blanc excel·lent, un Edetaria, garnatxa blanca DO Terra Alta.

Ens saltem els postres i ens demanem dos tallats i un cafè.

Tot plegat 166 euros.

El millor peix de Tarragona.

Per cert, ja tenim els visats per a Xina. Del 24 de juny fins al 25 de juliol ens n'anem a Shanghai. A veure que tal l'apartament AirBNB (HILTON se'n sortia de pressupost) i el nou col·legi per a l'Oriol i la Marina . Ens acompanya la Song, durant deu dies, i hem quedat amb Shan-Shan que baixarà des de Dalian per estar quatre dies amb nosaltres. Si podem, anirem un cap de setmana a Taipei, que no el coneixem. Ja comptem els dies.




2/2/15

Barcelona, u de febrer

Anem a Barcelona. Hem quedat amb Elisenda, Joan i les nenes. Sessió matinal al Palau de la Música, divertidíssima interpretació a càrrec de la Simfònica del Vallès i un grup d'actors/músics (Simfònic ara).

Dinem al Pork boig per tu. Malgrat pertanyer a un grup (el Sagardi), sorprèn per la seva qualitat. Concepte interessant. Tot basat amb el porc: sigui curat, a la brasa o al forn. D'entrants, uns embotits: pèrnil ibèric, salsitxó i xoriço del Bierzo. Boníssims. També uns tomàquets amb alfàbrega, bons (sàvia decissió la de pelar els tomàquets) i escalivada.
De segon un garró a compartir entre Joan i jo mateix; cocció i textura perfectes, però de sabor una mica justet. Peus de porc a la brasa per a Elisenda i ous al forn per a Patri. Ens demanem unes mongetes de perol com a guarniment.
Compartim dos postres entre els quatre, una coca de llardons gens memorable i un apreciable carpaccio de poma al forn amb gelat de nata.
Per beure, un Sinols negre, coupage, de l'Emporda. Agradable.
Cafè per a tots.

Tracte amable i atent del servei, que informa amb solvència del contingut de la carta.




Sortim per uns trenta euros per cap. Un lloc a repetir.