No fa molt, a la feina, vaig estar implicat en un projecte apassionant. Van ser tres anys d'estudi, negociacions, adversitats -petites i grans- i satisfaccions professionals. Vam enllaçar successivament tres contractes, de dificultat creixent, dintre dels terminis que ens havíem imposat tres anys abans. I això contra l'opinió de determinats experts que consideraven que aquest fet era impossible dintre de l'Administració. Tot just al final del darrer dels contractes, es va cancel·lar el projecte per motius d'interès públic. Algú em va dir, per consolar el meu desencís, que el meu premi havia estat el coneixement adquirit. Hi esteu d'acord? Si mireu aquest vídeo de Dan Ariely a TED.COM sabreu com em vaig sentir i perquè. Segur que a tots us ha passat alguna cosa similar a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada