Dia 6, Nova York

Dijous, 13 de maig.
Després d'esmorsar agafem el metro i ens plantem al Guggenheim. Error. Tanca els dijous. S'ha de mirar prèviament els horaris dels museus a les guies. Baixem fins la Neue Gallerie on hi ha una temporal d'Otto Dix, un dels pocs pintors de pintura no-clàssica que m'interessa. Obren a les 11:00. Com sigui que tenim reserva al NOBU a les 12:45 i abans m'he de passar a comprar unes corbates a Armani (5th Av amb el carrer 56) ho deixem per demà.
Passem per l'Hotel i ens endrecem. Arribem al NOBU FIFTIETH-SEVENTH. Ens atenen cordialment a recepció i ens acompanyen a l'ascensor. Com que anem amb el carret i l'Oriol a dintre ens situen a un lloc discret prop de la porta de sortida. La decoració del local és espectacular. L'espai és molt gran i les taules estan força separades, sobretot per als estàndards americans. Repetim plats que ja vam prendre al NOBU de Tribeca l'any passat. Només us diré que el black cod with miso està absolutament genial, cocció i presentació perfecta, un deu. El millor plat de peix de la meva vida (i a mi m'agrada molt el peix, el bon peix s'entèn). L'Oriol es comporta tota l'estona.
Tornem a l'hotel a descansar i a les 16:00 ens n'anem a Greewich Village. Allà, a una de les botigues de MARC JACOBS, Patri es compra una bossa preciosa i jo uns jeans i una camisa. Caminem fins a KATZ DELI (el lloc de l'orgasme fingit de la Meg Ryan -que se n'ha fet d'aquesta noia?- a "Quan Harry va trobar Sally"). Ens prenem un pastrami. Sensacional. De bo i de quantitat.

Dia 5, Nova York

Dimecres, 12 de maig.

Dia de pluja fina. No ens arrisquem i ens n'anem al Metropolitan. Entrem a les 10:00 i sortim a les 14:00 per menjar uns hot dogs. Tornem a entrar i ens hi estem fins gairebé les 18:00. És el nostre museu preferit. Aquí no et pots avorrir. Què et canses de pintura, et passes a les armes i armadures. Què això no fa per tu, doncs al temple de Dendur. Hi ha una exposició temporal de Picasso amb més de 200 obres seves. Evidentment n'hi ha de menors, però moltes són de primer nivell. Així se les gasta el Met. Per cert, al ser dia de pluja tots els turistes hem pensat el mateix i el museu està a vessar.

Com sigui que moltes estacions de metro no estan adaptades i no disposen d'ascensors, decidim deixar la Maclaren i em carrego a l'Oriol a la motxilla. L'arrossego tot el dia; unes bones 10 hores. Descobreixo que estic fet un atleta i, malgrat els seus quasi 11 quilos, me'n surto prou bé.

Dia 4, Nova York

Dimarts, 11 de maig.
El matí s'aixeca una mica fresc. Després d'un espresso doble i un apple fritter ens n'anem al Financial District. Fem unes fotos de l'edifici Woolworth, del One New York Plaza i d'altres. Passem a veure el Charging Bull, tot ple de guiris, com sempre. Agafem el ferry i ens apropem a Staten Island (gratuït) tot fent fotos de l'Estàtua de la Llibertat. Al vaixell la gent, com no, li riu les gràcies a l'Oriol. Ja comencem a estar tips de què la gent no pari d'interpelar-nos sobre l'Oriol. És un no viure. És que no tenen criatures en aquesta ciutat que tothom s'ha de fixar amb la nostra?
Anem a dinar a l'Acqua (21 de Peck Slip, telèfon 212 349 4433). Fabulosa la focaccia allo Stracchino i els papardelle al pesto, com els fan a la liguria, amb patata bollida i mongetes tendres.
Passem per la Gran Central Station, comprem un salami, una baguete i una mica de fruita per sopar. Entrem a MACY's a preguntar per un joc de llit de cotó egipci. El de 700 fils de la marca HOTEL COLLECTION sembla fabulós. Ja us hem comentat anteriorment que hem descobert el plaer de dormir en llençols de qualitat. Com més fils per polzada millor. I el cotó, preferiblement egipci. Per les nostres terres no hem sabut trobar el que estàvem buscant, però aquí estem al país dels llençols. Ja veurem si fem fira. El preu del producte és per a pensar-s'ho (més si tenim en compte les imminent mesures de ZP).

Dia 3. Nova York

Dilluns, 10 de maig.
Anem al Meat Packing District. És el barri més trendy de NY en aquests moments. Ja hi vam estar l'any passat. Entrem a l'Apple Store i reservem un iPad wifi de 32 Mb. De moment no el tenen en stock. Ja ens avisaran. Passegem fins a DVF. Patri es compra dos vestits preciosos: l'un, vermell, de mudar; l'altre, amb el monograma, blanc i negre.
Ens apropem a fins a Greenwich Village i entrem a una de les botigues de MARC JACOBS al carrer Bleecker.
Anem a dinar a John's Pizza, al mateix Bleeker (número 278). El local és bastant llardós, però les pizzes, especialment la de tomàquet, anxova, ceba i formatge, està excepcional. Tenen dos formats de producte, el de 14" i el de 16". No venen racions. Un consell: amb una pizza de 14" (potser una de 16") n'hi ha prou per dinar. Estan fabuloses i, si en sobra un bocí, us l'empaqueten i us l'endueu a casa.
Tornem a la 5th Av. Entrem a GAP i ens enduem mitja botiga per l'Oriol. Ell amb la seva tònica habitual somriu a la gent fins que els li diuen alguna cosa. A partir d'aquí comença a fer comèdia. Tothom li diu (i el que és pitjor, ens diu) coses. Pel carrer la gent ens atura preguntant-nos coses. Als ascensors, a les botigues i als restaurants igual.
Anem a TIFFANY. Patri es compra el collar de la clau. Preciós.
Passejant per la 8th Av amb el carrer 56 ens trobem a Ron Riffkin (l'oncle gay de "cinco hermanos" i dolentíssim de "Alias") i Steven Fisher (Minkowski de la 5a temporada de "Perdidos"). Hi ha un tio que els segueix fent-los-hi fotos, contra la seva voluntat.

Dia 2. Nova York

Diumenge, dia 9 de maig.
Anem fins 420 de 9th Av. Ens comprem el tele 28-300 mm de Canon. Un autèntic monstre. Amb el filtre de 77 mm i la garantia internacional. Patri em regala una motxilla per portar les càmeres i els objectius.
A la una, ens n'anem a dinar a J. G. Melon, al 1291 de 3th Av. Diuen que una de les millor hamburgueses de la ciutat. Ens hem d'esperar una bona mitja hora. Està a vessar . Parlo una estona amb una de les cambreres, aficionada a la fotografia, i ens deixa guardar el Maclaren del petit a l'interior del local. El local està decorat amb quadres i dibuixos de síndries, pel nom del fundador de l'establiment. Com a la major part de bars i restaurants de la ciutat l'espai és molt reduït i l'aprofiten al màxim. Ens demanem una cheesburguer cadascun, una ració de patates fregides a compartir i una cervesa de barril. L'hamburguesa és excepcional. Boníssima. Bones patates fregides, fetes a làmines de mig centímetre. Tot plegat 28 dòlars.
Passem per TOD'S a comprar unes nàutiques (loafers), però, de moment, desistim. Passem pel nou espai ARMANI. És el meu dissenyador preferit (deixant de banda a un TOM FORD inassequible per als simples mortals). Aquest home, i els seus col·laboradors, és clar, ho fa tot bé.
El nou espai, que és un prodigi del disseny, té un restaurant (en aquests moments ple de trendies, executius i pijes), una botiga de dolços i una altra de parament de la llar, a més de les línies de roba d'home i dona (GA, EMPORIO i COLLEZIONI). Els vestits d'home i les corbates són excepcionals. Hi ha un parell de vestits de dona que apassionen a Patri.
Tornem a l'hotel i ens passem 12 hores dormint.

Dia 1. Barcelona-Nova York

Dissabte, 8 de maig. Som a l'aeroport del Prat. A la terminal T1 per primer cop. Sembla un aeroport de debò i no el de juguet que hi havia fins ara. Comprem el bitllet de l'Oriol per NY. 79 euros anar i tornar. És el nostre primer viatge llarg amb el nostre fill (set mesos, encara que sembla que en tingui uns quants més). Durant el vol es porta molt bé. Facturació de Delta ha tingut l'amabilitat de canviar-nos els seients i posar-nos en un espai de tres. L'Oriol fa rialles a tothom.
Arribem al JFK. El pilot ens avisa que pel núvol del volcà islandès hem agafat una ruta un pel més llarga. Agafem un taxi. Avís per a pares amb nens petits: no és obligatori -al menys a data d'avui- portar la cadira del cotxe, encara que sí recomanable. Nosaltres, carregats com anem, no la portem. Arribem al Hilton NY sobre les 17:00.
Sortim escopetejats a passejar per la 5th Av. Anem a FAO Schwarz a mirar coses per al petit. Acabem a Columbus Circle, a la planta -1, comprant a FOODS WHOLES MARKET fruita per fer puré. És un lloc molt recomanable per a fer compres de menjar (preparat o no). Ens mengem dos hot dogs i tornem a l'Hotel. Estem rebentats

Restaurant Hispania. Arenys de Mar

Dia 29 de març. Ens entaulem a l'Hispania d'Arenys de Mar (http://www.restauranthispania.com/web/cat/portada.html).
Ja fa molt de temps que volem vindre a provar els plats de les germanes Reixach. Finalment ens hi hem decidit. Ens asseuen a una gran taula en la zona de la recent ampliació del restaurant -projecte dels arquitectes Espinet i Ubach (http://www.espinet-ubach.com/), disseny d'avantguarda molt aconseguit-. Ens treuen, detall de la casa, un platet de macarrons. Discrets. Ens demanem d'entrants unes croquetes de rostit i unes vieires, tot a compartir. Ambdues eleccions satisfactòries. De primer, jo em demano uns pèsols del Maresme, absolutament magistrals, deliciosos. La textura, sense fibra, és perfecta. El sabor, dolcíssim, em deixa extasiat. Dos peròs: un, la ració, no sent curta, tampoc és molt abundosa; dos, el preu, objectivament excessiu, de 29 euros (què en deu pensar d'això el pobre pagés?). Patri i Ferran es demanen uns raviolis de llagosta molt bons, sense guarniments ni estridències, al punt de sabor.
De segon, m'arrisco i em demano un clatell de rèmol a la donostiarra, molt bo malgrat ser dilluns. Patri es demana un pollastre de pagès amb albergínies que està exquisit. El mateix es pot dir del pollastre amb allet del meu germà. Val a dir que els segons plats han estat formats per racions generoses de producte.
De postres em prenc una tatin, deliciosa la poma, fallida la pasta que és un milfulls massa sec.
Per beure ens prenem una ampolla de Mil·lessimé de Juvé Camps.
Tot plegat ens costa 100 euros per cap. Menjar tradicional, producte de primera, cuinat amb saviesa. Servei atent i eficient. El preu un pel excessiu.
Dues anècdotes. Una, el president de l'Espanyol estava menjant unes taules més enllà: pagava ell? Dues, afortunadament portava efectiu, tenia la targeta a zero després de pagar el viatge i l'estada de les properes vacances.