Avui faig 50 anys. No es mala xifra. Patri em convida a menjar al Castillo de Javier, a Salou. Restaurant de cuina basca-navarresa on prima la qualitat del producte. Fa anys que m'hi entaulo,potser uns deu, encara que no el sovintejo. Em recorda aquells restaurants de Madrid que tots coneixereu. Ancorats en una estètica una mica rància, amb un servei impecable i una cuina sense paranys, autèntica i honesta. No hi busqueu sofisticacions, però els plats tenen la perfecció derivada d'una pràctica constant i veterana.
De primers, compartim un tàrtar de vedella espectacular. El millor que m'he pres en la vida. Jo que no sóc un gran fan dels tàrtars, he de reconèixer que aquest en concret és sublim. Millor que el de dos salmons o el de tonyina vermella que també serveixen aquí, i que he tastat en altres ocasions. Aquest té un amaniment espectacular, saborós, sense ser intrusiu. Un toc de picant realça el sabor, ja de per sí agradabilíssim. També, ens partim un clàssic del restaurant: les perles de meló, amb pernil ibèric i llagostins. Un vinagreta boníssima lliga un plat rodó. Desgraciadament, ens pot la gula i no fem fotos dels dos primers plats.
De segon, com sigui que és dilluns, i no ens volem arriscar a demanar peix, un centre de filet de bou fet a la brasa. Perfecta la qualitat de la carn i la seva cocció.
De postres, un clàssic del lloc: unes maduixes flamejades amb vodka. Te les elaboren al davant, amb un fornet de gas. Una delícia.
Per beure, un Juvé Camps reserva de la família.
