19/1/09

Rias de Galicia. Barcelona




17 de gener. Són les 21:00 i ens entaulem al Rías. Som quatre: els meus germans, Patri i jo mateix. Ens demanem uns entrants. Una ració de percebes gallecs, dobles, sabororos, al punt de cocció i de sal. Una autèntica meravella gastronòmica. Res a veure amb els oriunds de Marroc que es poden trobar a moltes peixateries. Unes almejas de carril, dues per cap, grans i de delicat sabor. Un pop a la galega de primer nivell, amb els seus cachelos, cuinat amb cura i saviesa.
De segon, el meu germà Ferran i jo ens demanem tronc de lluç a la donostiarra. Un dels millors lluços que jo recordi. Ja es fa difícil trobar bon lluç als mercats i restaurants. Molt el porten de mars llunyans, poc generosos amb aquesta espècie. Aquests és gras, untós, dolç, dens. La fritada subtil. Patri es demana uns canelons de txangurro, molt bons. Mon germà Paco un lacón con grelos poderós.
Ens saltem els postres (Patri es beu un suc de taronja). I ens prenem tres copes de Dalwhinnie 15 anys, un whisky finíssim, amb aroma a mel, que maridem amb uns Cohiba maduro número 5, Genios de vitola de galera. No coneixia aquesta galera (sóc fumador d'Esplendidos, Robustos i Siglo VI). Té una tirada excepcional (no és d'extranyar amb un cepo 52) i equilibradíssima, amb una fortalesa molt alta (massa pel meu gust). Gaudir d'aquest privilegi ens porta quasi un hora. Quatre cafés, acaben la vetllada.
Amb l'apat ens hem begut dues ampolles de Juvé & Camps Millessimé.
Preu 550 euros.