17 de febrer. Arribem a Barcelona sobre les 10:00. Ens trobem als meus germans a la Gran Via i ens passem per la Casa del Libro de Passeig de Gràcia a veure si tenen Silenci. Exhaurit. Anem a l'FNAC. Bingo! El comprem. Ens anem a passejar pel Born. Patri es compra un anell de bijuteria, tot disseny, d'Elisa Brunells (carrer Flassaders) i un Custo rebaixat a la plaça del Pi. Se'ns fa l'hora de dinar. Tenim reserva per dinar a les 13:30 al Koy-Shunka (carrer Copons, 7). N'hem sentit parlar molt bé d'aquest nou restaurant. La revista Squire, el Sostres ... el recomanen. No hem reservat a la barra. Només s'hi pot menjar el menú de degustació i nosaltres volem triar i remenar. El local és molt modern. De disseny. Llum i penombra. Terra de tarima de fusta. Taula de bloc de fusta. Bambús de decoració. Amabilitat oriental. Ens demanem dos Kaisen Yakisoba, molt bons. Un Kaisen Kakiage, és dir una tempura de llagostins i verdura, espectacular. Un Palamos Ebi Tempura absolutament magistral. Amb els caps de les gambes de Palamós servits a banda, lleugerament cuits, he de reconèixer que és la millor tempura que he tastat a la vida. Patri i jo som uns apassionats de Japó. Hi hem estat quatre cops els darrers tres anys. Tokyo, Kyoto i Osaka son ciutats fascinants que ens tenen enamorats. Un dels motius d'aquest coup de foudre és la cuina japonesa. Per a mi desconeguda fins aleshores. Quan anem a Japó freqüentem, entre d'altres, restaurants de tempura. Fins ara, la tempura preferida és la que preparen a un petit restaurant dintre de l'estació central de Kyoto, a uns dels passadissos interiors de l'Hotel Granvia. Ara passa a la segona posició.
Ens demanem 2 racions de Tarabagani, cranc reial (d'alaska en aquest cas) amb merengue i tófona negra. Boníssim. No obstant, a distància del cranc reial que es pot degustar al restaurant de Yuki Nakano de Kyoto, el nostre restaurant preferit de Japó (http://www.kani-ya.co.jp/english/kani/tenpo/kyoto_y.htm). A continuació, i en ràpida successió, ens treuen 8 nigiris de sake, 8 de toro i una ració de sashimi de toro. Es diu que els xef del Shunka compren el millor producte de la Boqueria. Es nota.
De postre, Ichigo Daifuku イチゴ大福(http://en.wikipedia.org/wiki/Daifuku), segons la carta, Mochi segons el cambrer. Boníssims. Són petits ravioli de pasta d'arrós, farcits de nata muntada amb gelat de maduixa. Ens prenem té verd per acabar.
Hem begut cervesa Kirin Ichiban de barril (8).
Tot plegat 246 euros.
Un lloc per a no oblidar. L'anirem alternant amb la barra del Shunka.
Ens demanem 2 racions de Tarabagani, cranc reial (d'alaska en aquest cas) amb merengue i tófona negra. Boníssim. No obstant, a distància del cranc reial que es pot degustar al restaurant de Yuki Nakano de Kyoto, el nostre restaurant preferit de Japó (http://www.kani-ya.co.jp/english/kani/tenpo/kyoto_y.htm). A continuació, i en ràpida successió, ens treuen 8 nigiris de sake, 8 de toro i una ració de sashimi de toro. Es diu que els xef del Shunka compren el millor producte de la Boqueria. Es nota.
De postre, Ichigo Daifuku イチゴ大福(http://en.wikipedia.org/wiki/Daifuku), segons la carta, Mochi segons el cambrer. Boníssims. Són petits ravioli de pasta d'arrós, farcits de nata muntada amb gelat de maduixa. Ens prenem té verd per acabar.
Hem begut cervesa Kirin Ichiban de barril (8).
Tot plegat 246 euros.
Un lloc per a no oblidar. L'anirem alternant amb la barra del Shunka.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada