30 de juny. Shanghai

Quatre hores d'avió fins a Helsinki. Plàcides, menys a l'aterratge. Oriol vol estar a sobre del seu pare. No vol estar lligat. Dues hores d'espera a l'aeroport. Vuit hores més de vol, travessant tota la Sibèria. Els noms dels llocs per on volem em transporten al Miguel Strogoff de Verne (Oms, Novossibirsk ...) i a la massacre de la família imperial (Iekhaterinburg). El trajecte és una bassa d'oli. Oriol ja és un homenet i es porta molt bé. Marina plora una mica, però Patri la calma amb facilitat. Arribem a les 7:15 hores hora local (6 hores menys a Tarragona). Taxi i cap a l'hotel. Baixada de bandera de 14 iuans: no arriba als dos euros. El trajecte de 50 quilòmetres costa 250 iuans, uns 30 euros.

Al Hilton ens posen a la planta executiva. Habitació preciosa i molt gran a la planta 33. La vista de la ciutat és espectacular. Sobretot quan es fa fosc.

Descansem fins les 15:00. Sortim fora de l'hotel per agafar un taxi. És com entrar dintre d'una sopera, i no precissament de vichissoise. Estem per sobre dels 30 graus amb humitats de quasi el 100 per 100. Ens n'anem a Nanjin Lu, el carrer comercial per excel·lència (amb permís de Huaihai Lu). La carrera ens costa 22 iuans.

Passejem pel carrer i pels interessantíssims carrerons travessers. Comprem pollastre fregit per a sopar. 17 iuans. Està boníssim. Uns dumplings al vapor de pollastre, 12 iuans.

Ens sorprén no veure occidentals. Es fa estrany, ja que estem al carrer de les compres. Tothom, tothom, somriu i ens atura per parlar amb els nens. L'Oriol, però sobretot la Marina, són el centre d'atenció. Els xinesos no paren de demanar-nos de treure'ls-hi fotos. Si penseu que és amor de pare i que exagero, mireu la foto adjunta.
Són les nou i anem a l'hotel

A la l'executive lounge de Hilton no s'hi admeten nens. Així que escric tot això, sol. Em demano una cervesa i el cambrer m'ha suggerit que me'n porta dues perquè desprès tanquen el servei. Considero que és una bona idea. Després pujarà Patri i jo em quedo amb els nens.

Bona nit i bona sort.