1 de juliol. Shanghai. Segon dia

Ens despertem tard, sobre les 9:00. Per la nit el jet-lag no ha estat massa desconsiderat. Els nens continuen portant-se molt bé.

Esmorçar en l'executive lounge (gratis per a nosaltres). Ho fem per parts. Primer jo, després Patri. Un dels millors buffets que hem trobat en els Hilton.

Anem a canviar diners al ICBC (Industrial and Commercial Bank of China Ltd), un dels grans bancs xinesos. L'euro a 7,74 iuans, contra els 7,49 que ens van bescanviar al Hilton. Ens encanta el símbol del logo que el representa:

També ens agrada el del Bank of China, que, pel que sembla, representa els diners:

Anem a veure l'escola de l'Oriol a Changle Lu. Es veu molt bé. El carrer està farcit de botigues petites de moda xinesa i japonesa.´És un racó preciós de la ciutat. Tallem per Maoming Lu, un altre carrer ple de botigues de nivell. Per fi arribem a Huaihai Lu, un dels carrers de la moda i del luxe.

Davant d'una botiga Patri alleta a Marina. De la botiga surten les depenentes i ens conviden a seure a un dels sifàs per a clients. Ho fem mentre ens porten tovalloletes humides per a referscar-nos. No m'imagino que pugui passar el mateix a Passeig de Gràcia. Les noies al·lucinen amb el xinés de l'Oriol. Definitivament els nens estan triomfant.

Passem pel parc de Fuxing, on es practica del tai-chi. Però a aquesta hora el que hi ha és molts de iaios jugant a les cartes i prenent té. Fem via fins a les mansions Sinan. Un racó tranquil·líssim i quasi idíl·lic, amb lilong restauradíssims. Els lilong són les típiques cases de dues plantes, parellades, on els propietaris tenien la botiga en la planta baixa i l'habitatge al primer pis. Tot una lliçó de racionalitat econòmica i ecològica.

Anem a  la zona de Xintiandi (que significa ni més ni menys "el nou paradís a la terra"). Ja hi vam ser al 2006 i ens va encantar. Forma part d'un gran projecte de desenvolupament de 50 hectàrees al sud de Huaihai Lu, anomenat Taipingqiao (executat per Nikken Sekkei International, sota la direcció dels arquitectes Wood + Zapata). La part que visitem és una zona molt turística, amb els shikumen rehabilitats reconvertits en restaurants i bars. El traçat dels carrerons es manté amb fidelitat, donant-li un aire retro a la zona.

Allí dinem a un japonés. Una tempura de gambes, uns maki sushi de salmó, uns fideus amb gambes i unes potes de calamar per 117 iuans. Al canvi uns 15 euros els dos. En general, a la ciutat el menjar està molt barat.

Descobrim els granisats de llimona (tot un assortiment, amb nata, iogurt, menta, té verd ...) de Happy lemon. Boníssims. Són les cinc de la tarda i la xafogor és difícil de soportar.

Tornem a l'hotel. Ens espera, a la planta quarta, una piscina enorme per a nosaltres quatre sols.