Celebrem el desè aniversari de les noces un dia més tard, per prescripció facultativa. Ho fem a Can Bosch, magnífic restaurant intemporal al cor de Cambrils.
De primer, uns aperitius, detall de la casa. Molt bons.
De segon, Patri és demana un clàssic, els raviolis de ceps amb escamarlà. Fantàstica la pasta; fantàstic el suc. És un plat que ens demanem sovint quan venim a Can Bosch.
Jo, per la meva part, em demano un teriyaki de tonyina amb escamarlans, acompanyat amb crema de wasabi i salsa de curry. Boníssim. Perfecte el punt de cocció del peix. Un encert les dues salses,saboroses, però gens intrusives.
De segon ens demanem els dos el mateix. Arròs negre amb llamàntol del mediterrani. Un altre clàssic a Can Bosch. L'arrós un pel dur, com a mi m'agrada, d'una varietat de gra gran, potser carneroli (?) està fantàstic. Dolç i cremós. El llamàntol al punt de cocció.
De postre, compartim una tatin fantàstica. Ens serveixen uns excel·lents petits fours obsequi de la casa.
Acabem amb un tallat i un cafè. Jo em demano un whisky. Manel, l'excel·lent sumiller del restaurant, una persona amb amplíssims coneixements en la matèria, m'aconsella un Nomad, escocès, criat en bota de pedro ximenes. Molt bo.
Per beure, ens deixem aconsellar, com sempre, per Manel. Ens serveix un cava Musivari. Boníssim. Molt recomanable.
Fabulós sopar per a una nit fabulosa.
