A les 9:00, després d'una nit bastant moguda, em practiquen una colonoscòpia a l'Hospital La Plana. Coses de l'edat. Han estat 24 hores en dejuni, d'ingesta de líquids que no suporto (aigua sense gas i begudes isotòniques). El resultat de la prova pinta bé, així que em dono el gust de convidar a Patri i al meu sogre (sí, al meu sogre!) a Ca l'Eulàlia, al Serrallo.
Malgrat no m'agrada repetir entrades sobre el mateix restaurant en el blog, de vegades en faig una excepció. I Ca l'Eulàlia bé la val.
Ens entaulem sobre les dues, i l'Òscar, el copropietari, ens canta la carta. Algun dia comentaré el que em sembla la política de determinats restaurants de no tenir carta, emparant-se en que serveixen producte de llotja; restaurants en els quals, per tant, desconeixes el preu dels plats que demanes.
Ens decidim per compartir uns primers. En concret, unes gambes de Tarragona a la planxa, unes espardenyes i unes caixetes. Tres plats de producte. Boníssims. M'encanten les caixetes, producte bastant exòtic per a la major part de restaurants marines de la zona.
De segon, em demano una orada a la planxa i Patri i Amable lluç de palangre, a la planxa també. Perfecte el producte i el punt de cocció.
Tot regant amb un blanc excel·lent, un Edetaria, garnatxa blanca DO Terra Alta.
Ens saltem els postres i ens demanem dos tallats i un cafè.
Tot plegat 166 euros.
El millor peix de Tarragona.
Per cert, ja tenim els visats per a Xina. Del 24 de juny fins al 25 de juliol ens n'anem a Shanghai. A veure que tal l'apartament AirBNB (HILTON se'n sortia de pressupost) i el nou col·legi per a l'Oriol i la Marina . Ens acompanya la Song, durant deu dies, i hem quedat amb Shan-Shan que baixarà des de Dalian per estar quatre dies amb nosaltres. Si podem, anirem un cap de setmana a Taipei, que no el coneixem. Ja comptem els dies.
En aquest blog descriurem les vivències de la meva dona, Patrícia, i meves fruit dels nostres viatges, curts o llargs. Donarem les nostres opinions sobre els costums, la moda, la gastronomia, la cultura, la política ... d'allà on ens desplacem.
29/5/15
2/2/15
Barcelona, u de febrer
Anem a Barcelona. Hem quedat amb Elisenda, Joan i les nenes. Sessió matinal al Palau de la Música, divertidíssima interpretació a càrrec de la Simfònica del Vallès i un grup d'actors/músics (Simfònic ara).
Dinem al Pork boig per tu. Malgrat pertanyer a un grup (el Sagardi), sorprèn per la seva qualitat. Concepte interessant. Tot basat amb el porc: sigui curat, a la brasa o al forn. D'entrants, uns embotits: pèrnil ibèric, salsitxó i xoriço del Bierzo. Boníssims. També uns tomàquets amb alfàbrega, bons (sàvia decissió la de pelar els tomàquets) i escalivada.
De segon un garró a compartir entre Joan i jo mateix; cocció i textura perfectes, però de sabor una mica justet. Peus de porc a la brasa per a Elisenda i ous al forn per a Patri. Ens demanem unes mongetes de perol com a guarniment.
Compartim dos postres entre els quatre, una coca de llardons gens memorable i un apreciable carpaccio de poma al forn amb gelat de nata.
Per beure, un Sinols negre, coupage, de l'Emporda. Agradable.
Cafè per a tots.
Tracte amable i atent del servei, que informa amb solvència del contingut de la carta.
Sortim per uns trenta euros per cap. Un lloc a repetir.
Dinem al Pork boig per tu. Malgrat pertanyer a un grup (el Sagardi), sorprèn per la seva qualitat. Concepte interessant. Tot basat amb el porc: sigui curat, a la brasa o al forn. D'entrants, uns embotits: pèrnil ibèric, salsitxó i xoriço del Bierzo. Boníssims. També uns tomàquets amb alfàbrega, bons (sàvia decissió la de pelar els tomàquets) i escalivada.
De segon un garró a compartir entre Joan i jo mateix; cocció i textura perfectes, però de sabor una mica justet. Peus de porc a la brasa per a Elisenda i ous al forn per a Patri. Ens demanem unes mongetes de perol com a guarniment.
Compartim dos postres entre els quatre, una coca de llardons gens memorable i un apreciable carpaccio de poma al forn amb gelat de nata.
Per beure, un Sinols negre, coupage, de l'Emporda. Agradable.
Cafè per a tots.
Tracte amable i atent del servei, que informa amb solvència del contingut de la carta.
Sortim per uns trenta euros per cap. Un lloc a repetir.
15/12/14
Restaurant Ca l'Eulàlia, Tarragona. Tretze de desembre
Diumenge, 13 de desembre. Són les dues. Ens entaulem, Patri, l'Oriol, la petita Aina i els meus germans Paco i Ferran al restaurant CA L'EULÀLIA -Carrer Sant Pere, 53 del Serrallo, Tarragona (telèfon 977215075)-. Local petit, modern, gens pretenciòs. Ens demanem unes cerveses mentre ens esperem. Ens treuen unes olives trencades i unes patates xips per a fer boca. Altres cops ens han servit uns seitons fregidets boníssims. No és el mateix.
Ve l'Òscar, el copropietari (l'Eulàlia, qui dona nom al restaurant, està a la cuina) i ens comença a detallar tot el que ens pot cuinar. Com veieu és un d'aquells restaurants sense carta, de producte fresc, fresquíssim, i de gran qualitat. Per a picar ens demanem uns catxels (berberetxos) bons, uns grumols (cloïsses) al natural, de mida i molt bons, uns calamarcets guisats amb bolets i cloïsses, bones, i uns fantàstics llangostins saltejats, amb un oli que enamora.
| Catxels |
| Calamarcets amb cloïsses bolets i espàrrecs |
| Grumols gallecs |
| Llagostins a la planxa |
De segon, toca peix. Patri i jo compartim un llenguado a la planxa. L'animaló pesava un quilo i és un espectacle veure'l. L'Òscar el desespina i el serveix. Està ovat i pregunta qui es menjarà els ous. M'apunto. La cocció del peix és perfecta. L'animal és fi i saborós. Producte i cocció, les dues paraules més importants de la cuina, tot sovint negligides per tants restaurants. Aquí les dominen totes dues a la perfecció. La guarnició: patates panadera, espàrrec blader a la planxa i fulles d'espinacs saltejades.
| Llenguado a la planxa |
| Lluerna/juliola a l'all i pebre |
| Gall (Sant Pere) amb fritada d'alls |
Ho hem acompanyat tot amb una ampolla d'ELS AMELERS, de LaFou Celler. Un Terra Alta sublim, monovarietal de garnatxa blanca.
Tot plegat, 275 euros. Un lloc molt recomanable.
Etiquetes de comentaris:
cellers La Fou,
DO Terra Alta,
El Serrallo,
garnatxa blanca,
Restaurant Ca l'Eulàlia,
Tarragona
21/11/14
Barcelona, restaurant NANIT
Dijous, 20 de novembre. Ens entaulem en el restaurant NANIT, un autèntic xinés en el cor de l'Eixample (Balmes, 79, entre València i Mallorca). Un local petit, net, amb una decoració discretíssima, quasi inexistent. La cap de sala, catalana, molt agradable. A la cuina, una avia i la seva filla, originàries, ens diuen, de la zona de Shanghai (això, a la Xina, pot dir a un radi de cinc-cents quilòmetres). A Patri li sorprèn que a una de les parets hi ha una pintura mural, còpia d'una obra de YUE MIN JUN.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.
Ens demanem uns fideus amb gambes i brots de soja, bons. Un sabrossíssim, espectacular, charshu, acompanyat d'un arrós blanc amb llavors de sèsam torrat. Un ànec fregit molt bo. Uns shao mai finíssims i saborosos, amb el seu brou a l'interior, servit amb la preceptiva vaporera. Uns jiaozi a la planxa boníssims, molt picants, amb la pasta elaborada per l'àvia; lluny dels dumplings industrials que es serveixen a la majoria d'establiments asiàtics.
De postre un mochi de té verd i mango. Bons, però una mica empalagosos.
Per beure, dues cerveses i dos xampús.
Tot plegat 53 euros, per dos persones.
Qualitat excel·lent. Preu bo. Un xinés autèntic al cor de Barcelona. Molt recomanable. Hi tornarem.
| Char shu |
| Shao mai de gambes |
| Shao mai |
| Ànec fregit |
| Jiaozi |
| Princeses davant mural de YUE MIN JUN |
| Mochi de te verd i mango |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
cuina xinesa,
restaurant NANIT,
YUE MIN JUN
18/11/14
Dinar xinés
Divendres, 14 de novembre, la Song ens prepara un dinar xinés. Sopa de wanton, arrós fregit i pollastre amb carbassó. De postre un pomelo xinés.
Sorprenent la textura mòrbida del pollastre que, segons Song, deriva de l'arrebossat amb farina de moniato i clara d'ou.
Sorprenent la textura mòrbida del pollastre que, segons Song, deriva de l'arrebossat amb farina de moniato i clara d'ou.
17/11/14
Cigrons amb camagrocs
L'altre dia el meu sogre em va portar un bon grapat de bolets (rovellons, mucoses, llenegues negres i camagrocs). Després de fer-ne vàries menjades, em vaig decidir per improvisar una recepta (que segur que ja existeix, malgrat que jo no la conegués) per als camagrocs (Cantharellus lutescens).
Per a tres persones:
- 150 grams de camagrocs
- 200 grams de cigrons pedrosillanos (pes en sec)
- 3 dents d'all
- 100 cl oli d'oliva extra verge
- 100 cl vi ranci
1- Posar en remull els cigrons durant 12 hores (els vaig posat en aigua de Sant Aniol).
2- Coure els cigrons amb l'olla exprés durant 25 minuts amb aigua i sal. Un cop passat el temps indicat, deixar l'olla fins que es refredi (no rebaixar la temperatura posant-la sota el raig de l'aixeta). Així es va coent durant una bona estona a una temperatura decreixentment més baixa.
3- A una paella, afegir la meitat de l'oli i sofregir a foc mig-alt els camagrocs, als quals els haurem retirat prèviament les restes de terra i fulles de pi (sense mullar-los) i els haurem salpebrat. Afegir l'all laminat.
4- A mitja cocció afegir el vi ranci i pujar el foc a alt.
5- Quan s'hagi evaporat bona part de l'alcohol, afegir els cigrons a la paella, que quedin coberts pel líquid de la seva cocció. Afegir la resta de l'oli i deixar coure uns vint minuts.
El resultat és espectacular. Un plat saborós i fi. I tot sense proteïna animal.
No crec que el resultat pugui ser el mateix amb cigrons de pot, independentment de la qualitat d'aquests. Els cigrons cuits a casa gelatinitzen i saboritzen l'aigua de cocció. Res a veure amb el líquid llefiscós dels cigrons de pot.
24/10/14
Fotos plats del menú del bateig d'Aina
Etiquetes de comentaris:
Restaurant Villa Retiro,
Xerta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
